Pantans plens, aigua segura per al 2021
L’alt nivell dels embassaments, al 85% de la seva capacitat, garanteix el subministrament per a l’any vinent
L’estat actual de les conques internes, provocat per les pluges i també per l’efecte del ‘Glòria’, supera la mitjana dels últims deu anys
Foix està al 100% i Riudecanyes és el més buit
L’estat actual dels embassaments catalans, que estan pràcticament plens, garanteix un 2021 sense ensurts i sense problemes d’abastiment d’aigua. El 2020, que passarà a la història amb lletres ben negres, ha estat, en canvi, un any excepcional per a les conques internes. Fins al punt que el nivell actual dels pantans no només està molt millor que fa un any (vegeu gràfic adjunt), sinó que també ha superat amb escreix la mitjana dels últims deu anys. Tot plegat permet afirmar, i així ho ha corroborat el cap del departament de gestió de recursos hídrics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Enric Velasco, que “encara que el 2021 fos un any molt dolent pel que fa a les pluges, el subministrament d’aigua estaria garantit”.
Velasco subratlla que poder donar per segur l’abastiment durant tot un any és una molt bona notícia. “En altres llocs poden garantir aigua amb una previsió de dos o tres anys, però Catalunya és un territori amb molt poca capacitat d’embassament”, explica Velasco.
Per molt que plogui, els pantans catalans tenen una capacitat màxima d’acumulació de 694 hm³. Actualment, al conjunt d’embassaments hi ha 600 hm³, fet que significa que estan al 85% de la seva capacitat. Fa un any tenien 443 hm³, un 64% de la capacitat total, i la mitjana dels últims deu anys ha estat de 518 hm³.
A banda que ha estat un any molt humit, hi ha un factor afegit que explica la situació actual. Es tracta de l’efecte del temporal Glòria, que, procedent de l’Atlàntic, va assolar Catalunya a finals del mes de gener passat. El seu pas va provocar destrosses importants, però com a contrapartida va omplir totalment els embassaments, tant que en alguns fins i tot va ser necessari fer buidatges per recuperar els marges de seguretat i evitar així riscos d’inundacions.
Ter-Llobregat
El sistema del Ter-Llobregat és el més important del país. Es nodreix dels pantans més grans, que són el de Susqueda, que ara per ara està al 96% de la seva capacitat quan fa un any estava només al 53%, i el de Sau, que està al 74%, pràcticament igual que l’any passat. També formen part d’aquest sistema la Baells, amb un 89% d’aigua, i la Llosa del Cavall i Sant Ponç, amb un nivell del 91% tots dos. Quan va començar l’any, la situació no era per tirar coets. El sistema tenia un volum de 450 hm³, però la irrupció del Glòria va provocar que s’omplís i superés amb escreix els 612 hm³ de capacitat màxima.
El sistema Ter-Llobregat ha mantingut l’estabilitat tot l’any i, malgrat la baixada habitual dels mesos de juny a setembre, ha continuat a la banda alta. “A l’estiu s’acostuma a buidar i aquest any no ha passat. No és una situació usual, ja que normalment manté els límits en una franja mitjana de 400 hm³”, subratlla Velasco.
Muga
La situació actual de Darnius-Boadella, a la conca de la Muga, un embassament petit que, precisament per la seva poca capacitat (61 hm³ de volum màxim), fa patir bastant, també és bona. “A principis d’any estàvem preocupats, perquè estava molt baix, però el Glòria el va omplir”, explica Velasco. Això ha permès tenir una campanya de regadiu plàcida i, gràcies a les pluges del mes de setembre passat, també poder afrontar l’any vinent amb tranquil·litat. “Ara estem al 77%. No estem plens, però sí molt millor que l’any passat, quan teníem menys de la meitat d’aigua”, precisa Velasco.
Siurana-Riudecanyes
Inclou els embassaments de Foix, que actualment és el més ple, amb un 100% de la seva capacitat; Siurana, al 85%, i Riudecanyes, el més buit de tots en aquests moments, ja que se situa ara en un 25% de la seva capacitat.
En conjunt, aquest sistema té una capacitat del 67% i encara que Velasco admet que la situació en aquest cas “no és la idònia”, sí que permet garantir també el subministrament d’aigua a la zona de cara a l’any vinent.
Precisament perquè Catalunya és un territori amb poca capacitat d’embassament, que està subjecta a les variacions del clima mediterrani i també als efectes del canvi climàtic, té dues plantes dessalinitzadores, la de la Tordera i la del Prat de Llobregat, per fer potable l’aigua del mar. Malgrat que aquest any la planta de la Tordera ha tingut un problema en el sistema de captació que n’ha impedit el funcionament entre els mesos de febrer i juliol, el bon funcionament de la planta del Llobregat ha compensat aquest problema tècnic. Les plantes tenen capacitat per aportar 80 hm³ a l’any de recurs potable, que equival a l’aigua que consumeix tota la regió metropolitana de Barcelona durant quatre mesos. Aquest any, la producció entre els mesos de gener i setembre ha estat de prop de 18 hm³.
Els aqüífers també s’han beneficiat de l’efecte del Glòria. Fins al punt de restablir l’equilibri de l’aqüífer del Baix Ter, que estava molt degradat per l’efecte del mar. “Les fortes pluges del gener no només van inundar els camps i van remoure els rius, sinó que també van servir per omplir els dipòsits subterranis.”
Ebre
L’Agència Catalana de l’Aigua només gestiona els embassaments de les conques internes catalanes. Això vol dir que només es fa càrrec dels rius que neixen i moren a Catalunya. Per aquest motiu, l’aigua que prové del riu Ebre és gestionada directament per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que és un organisme de caire estatal.
“Mai sobra aigua”
Tot i que els embassaments estan pràcticament plens, el cap del departament de gestió de recursos hídrics de l’ACA, Enric Velasco, insisteix a tenir sempre present el valor de l’aigua. “Jo sempre dic que avui és el primer dia de la propera sequera”, subratlla Velasco, que demana un esforç de contenció”, perquè quan hi ha sequera sí que és molt difícil estalviar.
El concepte és molt clar. “Mai sobra aigua”, insisteix Velasco, conscient que el malbaratament també danya l’ecosistema.