Catalunya perd el 25% de la fauna salvatge en 20 anys
L’Informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020 constata que la pèrdua és més accentuada a rius, aiguamolls i llacs, on arriba al 54%
El declivi de la biodiversitat es dona a escala mundial
El declivi de la biodiversitat a Catalunya es fa evident en l’Informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020, una diagnosi acurada del medi natural que permet apuntar que, les dues darreres dècades, s’ha perdut el 25% de la fauna salvatge del país. L’informe demostra que la pèrdua de biodiversitat a Catalunya no és igual a tots els hàbitats. La davallada més important es dona entre les espècies animals que viuen en rius, llacs i aiguamolls, que han perdut un 54% dels exemplars, mentre que als ambients agrícoles i prats la pèrdua és d’un 34% i del 12% per a les de boscos i matollars. Al mar, les dades disponibles indiquen una situació també desfavorable, per bé que les dades no són completes perquè no hi ha programes de seguiment que donin cobertura a tota la costa.
Núria Pou, coordinadora tècnica de l’informe, apunta que el canvi climàtic i l’arribada d’espècies invasores tenen un impacte important en la reducció de biodiversitat. “Nou de cada deu peixos autòctons han desaparegut els últims vint anys, i això és molt greu”, es lamenta, i assegura que revertir algunes dinàmiques és molt complicat, tot i que manté que es treballa en diferents àmbits, com ara en la recuperació de pastures en zones que s’han convertit en bosc.
L’agricultura intensiva és una altra de les causes de la reducció dràstica de fauna salvatge. Pou posa com a exemple les papallones diürnes de prats i pastures, que s’han reduït en un 71%. La desaparició del guaret, la tècnica de deixar sense cultivar un terreny perquè torni a recuperar la fertilitat, amenaça també espècies d’ocells.
Per fer la diagnosi de la biodiversitat a Catalunya s’ha adaptat el Living Planet Index (LPI), un indicador global de les Nacions Unides per fer el seguiment de la biodiversitat al planeta, que, de moment, es basa només en informació sobre els animals vertebrats. En el cas de Catalunya, s’hi ha afegit informació de papallones. L’LPI de Catalunya s’ha calculat a partir de les dades de tendències de 321 espècies incloses en 7 programes de seguiment a gran escala i a llarg termini que hi ha actius actualment. L’informe ha estat elaborat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf), que han elaborat el document amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM). Per fer-lo, han tingut la contribució de més de 40 entitats i centenars de voluntaris agrupats en projectes de ciència ciutadana.
LA XIFRA
LA FRASE
LA DATA
Més recursos a través del Fons del Patrimoni Natural
L’informe és el primer pas de l’avaluació del desplegament de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat 2030 i representa l’embrió de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, un projecte que busca crear un espai de col·laboració entre la Generalitat, altres administracions, centres de recerca, universitats i les entitats dedicades a l’estudi del medi natural per generar coneixement en l’àmbit de les polítiques de natura. L’objectiu és que les polítiques de conservació de la natura estiguin fonamentades en evidències científiques. L’Observatori, que s’espera que sigui una realitat el 2021, vol ser l’ens de referència per a obtenir, integrar, tractar, accedir-hi i difondre la informació sobre el patrimoni natural a Catalunya. Durant la presentació de l’informe, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va assegurar que el 2021 “marcarà un punt d’inflexió en matèria de biodiversitat”, perquè hi haurà “el Fons del Patrimoni Natural, que multiplicarà per 10 el pressupost del 2016”. L’Agència del Patrimoni Natural serà l’encarregada de gestionar el fons.