Societat

Luxemburg, al límit

La pandèmia posa a prova els tribunals de la UE, cada cop més enfeinats per l’estat de dret, els refugiats i els drets dels consumidors

Els experts alerten de la judicialització de la política europea

Últimament, els camins més tortuosos de la política europea acaben a Luxemburg. Allà els tribunals de la Unió Europea són clau per resoldre el creixent nombre de disputes sensibles sobre l’estat de dret, els refugiats i els drets dels consumidors. Un rol cada cop més important de la justícia europea en el rumb del projecte d’integració que alguns experts atribueixen, en part, a la “judicialització de la política europea” en els últims anys.

A l’augment del nombre de casos als despatxos dels magistrats europeus en la darrera dècada, ara s’hi ha afegit una pandèmia que n’ha alentit l’activitat i ha provocat una acumulació de feina important. “La màquina no es va aturar mai”, diuen, però, fonts del tribunal. Segons les quals, “més o menys” han mantingut el ritme, malgrat les dificultats per celebrar les vistes.

Amb l’inici de l’estat d’alarma a pràcticament tot Europa, els tribunals de la UE van començar a treballar de manera remota, però van haver d’aturar les vistes judicials des de mitjan març fins a finals de maig. Segons dades preliminars a les quals ha tingut accés El Punt Avui, això només ha suposat un 7,5% menys d’audiències celebrades a Luxemburg el 2020 respecte a l’any anterior. En canvi, el nombre de sentències s’ha reduït més d’un 16%.

Després d’una paralització parcial per la Covid-19, els magistrats europeus afronten el 2021 amb molts casos pendents sobre la taula. Al Tribunal General de la UE (TGUE), primera instància que assumeix en gran part les disputes entre els països i particulars amb Brussel·les, van arribar el 2020 al pic de feina més gran dels darrers deu anys, amb més de 1.500 causes encara per resoldre. I això que el 2016 van duplicar el nombre de jutges (de 28 a 56) precisament perquè el nombre de demandes que hi arribaven havia augmentat un 40% en els anys anteriors.

“L’increment del nombre de casos pendents el 2019 i el 2020 és motiu de preocupació, encara que estigui relacionat, almenys en part, amb una reorganització completa del jutjat i amb la crisi de la salut pública”, avisa el TGUE en un informe recentment. El Tribunal General promet utilitzar “tots els recursos interns” possibles per descongestionar els despatxos amb l’esperança d’encarrilar la feina enguany.

En espera de les dades del 2020, el Tribunal de Justícia de la UE, que s’encarrega principalment de respondre els dubtes sobre com cal aplicar les lleis europees i de resoldre en última instància els recursos per les decisions del TGUE, previsiblement tindrà aquest any més càrrega de treball. Just abans de la pandèmia, la màxima instància a Luxemburg ja tenia més de 1.100 casos pendents de resoldre, gairebé un 30% més que fa una dècada.

Però no només és una qüestió de volum de feina, sinó també que els litigis en mans dels jutges europeus són més sensibles des del punt de vista polític. Els refugiats, els drets fonamentals i el medi ambient cada cop són més presents a Luxemburg.

Casos més polítics

Els experts consultats per El Punt Avui atribueixen el paper més destacat dels tribunals de la UE en els darrers anys, en part, a l’ampliació del club europeu amb l’entrada dels països de l’est i al fet que Brussel·les legisla en més àmbits. Malgrat aquesta producció legislativa més prolífica al bloc europeu, els experts coincideixen a assenyalar que la “judicialització de la política” també hi influeix.

Hi ha una certa tendència entre els polítics europeus a redactar les lleis de manera ambigua per falta de consens entre els diversos governs, i això acaba desencadenant una pluja de recursos als tribunals per aclarir l’aplicació de les normes, assenyalen els experts.

Els símptomes d’aquest fenomen ja es van notar amb l’augment del nombre de casos per la crisi financera a partir del 2008, recorda Sabine Saurugger, professora de la Sciences Po especialitzada en el sistema judicial europeu. Ara s’ha consolidat amb els problemes per l’estat de dret i per les regles d’asil a la UE.

Per la seva banda, el professor de dret europeu Henri de Waele, de la Universitat d’Anvers, també destaca que alguns casos molt mediàtics, com els litigis per la situació a Hongria i Polònia, i el del líder d’ERC, Oriol Junqueras, han donat notorietat al tribunal darrerament.

També han guanyat pes en la defensa dels drets dels consumidors. “La Comissió Europea ha tingut un rol actiu sobretot a l’hora de conscienciar els passatgers dels seus drets”, conclou Sabine. Això explica les constants sentències del Tribunal de Justícia de la UE que rectifiquen el mal comportament de les companyies aèries.

LES FRASES

La càrrega de casos s’està fent més pesada per la judicialització de la política en les democràcies liberals
p
Vivim en un món judicialitzat, on cada vegada més conflictes es resolen als jutjats
Sabine Saurugger
professora de la Sciences Po

Judicialització a Europa

“La càrrega de casos s’està fent més pesada, en part, per la judicialització de la política en les democràcies liberals”, assenyala Saurugger. Un fenomen que no només afecta les institucions de la UE, sinó també els estats membres. Segons De Waele, els tribunals estatals també afronten cada vegada més “disputes sensibles” pels drets humans, la privacitat o l’eutanàsia. “Els casos s’estan tornant més polítics”, conclou. Lamenta que els jutges europeus hagin d’omplir el buit que deixen sovint els polítics per la seva falta de coratge polític per solucionar els problemes dels ciutadans. “Vivim en un món judicialitzat, on cada vegada més conflictes es resolen als jutjats”, diu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.