Les nafres de les bombes del 39

El 5 de febrer de l’any 1939 la vila de Ripoll va ser víctima de l’últim dels quatre bombardejos de l’aviació franquista, i el més devastador. Per no perdre la memòria d’aquests fets, de les víctimes que va causar i de la repressió franquista, la comissió per a la recuperació de la memòria històrica ha instal·lat panells amb fotografies als punts de la vila on van caure bombes, la qual cosa permet als visitants contrastar l’estat de destrucció d’aquells espais amb la realitat actual. N’hi ha, per exemple, al refugi antiaeri que en l’actualitat s’està recuperant, al pas a nivell del passeig Ragull i, entre molts altres indrets, al barri de la carretera de Barcelona. Moltes de les fotografies històriques tenen referències personals, com l’interior de la casa de les germanes Graugés del número 7 de la plaça Gran, també un altre habitatge del 12 de la mateixa plaça –aquest sense nom– i el de Josepa Fuster, del número 9 del carrer Macià Bonaplata, tots al centre de Ripoll. En els dos últims casos es tracta de vistes exteriors dels edificis, amb destrosses importants. És una de les primeres accions encarregades per l’Ajuntament i que s’emmarquen en la institucionalització del 5 de febrer com a dia de la memòria de les víctimes de la guerra civil i de la repressió franquista a Ripoll, que és fruit d’una moció d’Alternativa per Ripoll-CUP-Amunt.

A part, es pot visualitzar al canal de Youtube Ripoll Cultura un fragment del documental  sobre la guerra civil, promogut per l’Ajuntament, i que recull els testimonis de veïnes i veïns de la vila sobre els bombardejos que hi van tenir lloc els mesos de gener i febrer del 39.

L’episodi de bombardejos es va acabar el 5 de febrer amb un balanç de més d’una vintena de persones mortes i importants destrosses al centre de Ripoll. La institucionalització de cada 5 de febrer, doncs, com a dia per recuperar la memòria d’aquells fets i homenatjar les víctimes, fa justícia a una generació i instrueix les futures.