Les dones es mullen
La reivindicació d’igualtat real es manté vigent tot i les restriccions
El clam supera el gènere i abraça immigració, desnonaments, salut i llibertat d’expressió
La pandèmia va marcar la jornada d’ahir del Dia de les Dones per les restriccions amb que es van haver de dur a terme les reivindicacions i perquè la crisi ha airejat encara més la desigualtat de gènere. La demanda d’igualtat real i efectiva segueix essent un clam, des que el 2017 s’hi van incorporar ja força noves generacions de noies i la covid només va aconseguir ahir que es visualitzés amb més distància social, però amb la mateixa força. Arreu de Catalunya es van viure actes de conscienciació, debats i protestes que van alertar de la desigualtat que afecta les dones pel fet de ser-ho. “Enguany la covid no ens permetrà visibilitzar-nos juntes i multitudinàries, però no renunciarem a prendre els carrers, no tindrem por, estarem en milers i milers de territoris. Semi-confinades però mai callades! Hereves de les vagues feministes que ens han dut a somiar un món nou!”, advertia el manifest unitari del 8-M.
A més, en aquest 2021, les dones van fer seves força demandes que sectors progressistes de la societat mantenen vives, com la defensa de la sanitat pública, la integració de la immigració, el fre a l’ultradreta, l’aturada dels desnonaments, l’emergència climàtica o la defensa de la llibertat d’expressió.
El manifest del dia, amb el lema Juntes, diverses i rebels som imparables! Sempre feministes exigia “polítiques públiques, recursos i mitjans suficients per a totes en el sistema de protecció i recuperació enfront de les violències masclistes”, per exemple, recordant que encara hi ha massa agressions, fins i tot soterrades. Ahir mateix, n’hi va haver una altre al País Valencià. Un home de 51 anys va ser detingut després d’haver ferit greument la seva exparella amb un ganivet.
La crisi hauria també posat de manifest “l’escassa protecció social d’un sistema de cures i sostenibilitat de la vida desvaloritzat a tots els nivells. Aquest sistema és sostingut de forma molt majoritària per les dones, tant de manera remunerada com per les tasques naturalitzades en l’àmbit de la llar i a nivell comunitari, realitzades amb sobrecàrregues o externalitzades en condicions precàries”, alertava el manifest feminista. Un moviment que va tornar a posar de manifest la sororitat de que disposa entre les dones joves. Les manifestacions de la tarda van comptar amb una àmplia presència. Se’n van fer a una desena de ciutats, liderades per les 3.600 persones -n’hi havia força més fora de l’espai assignat- separades per dos metres de distància al Passeig de Gràcia de Barcelona. A Girona van coincidir una manifestació de més de dues mil persones i un acte reivindicatiu. Igual que a Lleida, on també la manifestació de la Coordinadora 8M va ser molt concorreguda, superant el miler de persones, a banda del centenar llarg citades per Marea Lila. Tarragona també va viure una concentració unitària a la plaça de la Font, amb mig miler de persones.
Escassa vaga
Una mobilització multitudinària que contrasta amb l’escàs seguiment de la vaga, oficialment convocada pels sindicats CGT i Intersindical, així com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans. Només el metro de Barcelona va registrar un significatiu 8% de treballadors i treballadores en vaga. A la resta de sectors, el seguiment oscil·lava entre el 1,9% a l’ensenyament públic, o el 0,5% a la sanitat, per exemple. El consum elèctric va ser inclús superior al de dilluns passat, per la pluja.
El matí havia estat el torn de les estudiants i els actes institucionals davant dels ajuntaments. Diversos grups de joves van tallar de bon mati els accessos a la Universitat Autònoma i l’Avinguda Meridiana de Barcelona. Més tard, uns 400 estudiants es van manifestar pel centre reivindicant la falta de perspectives acadèmiques per a les universitàries, atenent al nombre de professors homes respecte del de dones. Els campus universitaris, que ahir podien començar a rebre estudiants de tots els cursos, van passar el dia a mig gas, a causa de la vaga.
A Tarragona es van viure moments de tensió quan els Mossos d’Esquadra van indentificar una vintena de noies que havien de participar en la manifestació del Sindicat d’Estudiants. La seva presumpta implicació en les pintades a la seu de Vox a Tarragona va acabar per fer-les suspendre la manifestació. Van ser els únics minuts de tibantor en una jornada sense incidents.
A les Terres de l’Ebre, els infants van ser protagonistes teatralitzant dos dels contes no sexistes del recull ’Som fortes i valentes’ que havien creat l’any passat els alumnes de 5è primària per commemorar el Dia de les Dones. A Reus s’hi van concentrar dues-centes persones. A Lleida i Girona, les manifestacions estudiantils del matí van coincidir amb els actes institucionals. Dones de 14 àmbits diferents de Lleida van explicar les dificultats que tenen en relació a la igualtat al món rural, l’educació, la migració, el col·lectiu transgènere o l’ètnia gitana.
Detingut un entrenador per presumptes abusos
Els Mossos d’Esquadra van detenir divendres un entrenador a l’Hospitalet de Llobregat per uns presumptes delictes d’abusos sexuals ocorreguts entre el 2015 i el 2018 en un centre esportiu de la ciutat. Segons avançava el programa LH en Joc de la Televisió de l’Hospitalet de Llobregat l’entrenador va ser denunciat per dues gimnastes que en el moment dels fets tenien 16 i 17 anys. Les presumptes agressions haurien tingut lloc a casa de l’entrenador i en un hotel de Madrid durant una concentració. Els Mossos investiguen si hi podrien haver més afectades. El jutge ha decretat llibertat provisional pel detingut.
Cercavila reivindicativa pels carrers més cèntrics de Vic
Clams feministes per denunciar que la pandèmia ha agreujat encara més les desigualtats. La cercavila, convocada pel Comitè 8-M Osona-Lluçanès, arrencava a la plaça dela Catedral amb un esmorzar popular i una actuació teatralitzada per visualitzar els impactes de la covid en la dona, com ara les càrregues familiars i la cura de persones grans. Unes 150 persones van assistir a l’acte i van seguir el recorregut pels carrers més cèntrics on es van sentir clams com “Visca la lluita feminista” i amb cartells on es podien llegir els missatges ’Sense les dones no hi ha revolució’ o ‘La dona és la vida’
“Sense feminisme no hi ha periodisme”
Les treballadores de la informació i la comunicació denuncien els desequilibris i reclamen a les empreses que procurin la conciliació efectiva i apliquin els plans d’igualtat. En un manifest les professionals diuen prou a la mercantilització i banalització de la informació i poder incorporara més veus diverses.