El pla de Tudela: immersió lunar

Dalí, que era un home mogut per la contradicció i va fer del mètode paranoic crític un motor de creació, va escriure: “Aquesta part compresa entre el Camell i l’Àguila que tu coneixes i estimes tant com jo mateix és i ha de continuar per sempre essent geologia pura, sense res que pugui mixtificar-ho; en faig qüestió de principi. És un paratge mitològic que és fet per a déus més que per a homes i cal que continuï tal com està.” Parlava del pla de Tudela, i ho feia l’any 1960, però anys més tard va assistir a la inauguració de la ciutat de vacances del Club Méditerranée, que havia convertit el paisatge en un resort per a francesos amb ganes de natura i un determinat concepte de llibertat. Com va escriure Josep Pla: “Em dolia que aquell pla de Tudela, tan extraordinàriament privilegiat i tan estimat per mi, fos profanat per males mans. Jo hauria volgut que quedés sempre tal com jo l’havia conegut, en estat primitiu i salvatge.” Va ser allà que l’any 1965 el pintor de Portlligat, que considerava que el paisatge rocós era molt semblant al que hom es podria trobar tot passejant per la lluna, hi va fer una festa espacial que va preludiar l’arribada de milers de turistes que van poder gaudir dels bungalous i les piscines, els camps d’esport o els centres d’oci, fins que el 2003 es va tornar a imposar la lògica i després d’un procés de demolició i recuperació que es va allargar fins al 2009, el paratge de Tudela va recuperar la mineral imatge primigènia.

Avui l’espai situat entre Cadaqués i el far del cap de Creus està ordenat i senyalitzat, i ens permet fer una ruta sense complicacions, amb un cert regust familiar, que no tan sols ens permet descobrir un dels racons més espectaculars del parc natural, sinó que la bellesa salvatge provocada per l’acció de l’aigua i la tramuntana sobre les roques erosionades durant milions d’anys ens endinsaran en un món habitat per camells, àligues, conills o elefants, formes capritxoses que van inspirar Salvador Dalí en algunes de les seves obres i, en especial en El gran masturbador, per a la qual s’hauria inspirat en una roca de l’illa de Culleró, situada davant la cala Culleró, a l’oest de la cala Culip; i L’espectre del sex-appeal, on el paisatge rocallós del pla hauria servit al pintor per escenificar les seves fòbies infantils sobre la sexualitat.

Un dels atractius és la cala Culip, que és profunda, te forma de fiord, està orientada al nord, i fins al tancament i enderrocament del Club Med no s’hi podia entrar si no es tenia un passi de visitant. Avui podem gaudir de la petita platja, i els aficionats al cinema, d’un dels escenaris principals en què Luis Buñuel i Salvador Dalí van rodar la pel·lícula L’age d’or, surrealista, anticlerical i provocativa, que en el moment de la seva estrena va provocar un gran escàndol a París. A més, la cala és un enclavament històric, ja que va exercir de port natural des de l’antiguitat, la qual cosa fa que avui sigui un dels principals jaciments d’arqueologia submarina.

La recuperació del paisatge de Tudela ha estat una notícia immillorable per a la costa i Cadaqués –quan el visitem, alguns panells ens informen que aquest és un espai recuperat de la febre turística i l’especulació urbanística–, però sobretot és una proposta indefugible per a tots aquells a qui els agrada caminar entre rutes salvatges, formes fantasmagòriques, i envoltats d’una natura extraordinària en què la geologia, la flora, la fauna i la Mediterrània han construït una proposta que no deixa indiferent i ens fa descobrir l’essència d’aquesta costa retallada, foradada pel vent i cremada per la sal, que cavalca entre el somni i la realitat.