Les parròquies barcelonines s’uniran en àrees pastorals
Les 208 parròquies deixaran de funcionar com a unitats i s’ajuntaran en 48 comunitats
Omella redissenya la diòcesi davant un futur amb menys capellans
S’ha obert un procés de participació
L’Arquebisbat de Barcelona transformarà la seva estructura parroquial diocesana. La idea és que les parròquies deixin de funcionar com a unitats individuals i s’agrupin en àrees pastorals. Cada àrea pastoral la formarà un grup de parròquies –d’entre tres i sis al voltant d’una parròquia central d’un barri o comarca– i estarà dirigida per un rector que tindrà el suport d’un govern col·legiat format per altres preveres, si n’hi ha, religiosos i religioses i laics i laiques de totes les parròquies que formin la comunitat. En cap cas significa el tancament de parròquies, sinó que el pla preveu que les 208 que hi ha actualment quedin agrupades en 48 comunitats pastorals.
L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, va encarregar fa dos anys a una comissió mixta que redactés un document de treball per reestructurar i remodelar el mapa parroquial diocesà per tal de donar resposta als reptes actuals i de futur, entre els quals hi ha fer front a la davallada de capellans. Segons les últimes dades oficials reportades a l’Annuari Pontifici , que es renova cada dos anys, el 2018 a la diòcesi de Barcelona hi havia 776 preveres o sacerdots, 37 menys que el 2016 (que n’hi havia 813) però 45 menys que l’any 2014, que n’havien estat 821. Aquesta és una realitat conseqüència de la secularització d’Europa Occidental i que a Catalunya és significativa.
Un cop conclòs el treball i atesa la idea de convertir un mapa parroquial en un mapa de comunitats pastorals, com ja es fa a la diòcesi de Milà, la proposta suposa “un autèntic canvi de mentalitat”, afirma mossèn Josep Maria Romaguera, un dels experts que l’ha redactada juntament amb Mn. Antoni Matabosch i Eduard Sala, cap d’acció social de Càritas Barcelona. “Això vol dir que les sensibilitats que ara hi ha a cada parròquia s’hauran de coordinar perquè potser diferents carismes –la riquesa de l’Església– hauran de fer el camí junts en una comunitat”, explicita.
El projecte, que ara està en període de consulta, entén que si en una àrea pastoral hi ha diverses parròquies diocesanes i un convent, per exemple, o una església d’una congregació religiosa, hauran de formar igualment una àrea pastoral i governar-se plegats. “Això permetria que en una de les parròquies de la comunitat es potenciés, per exemple, el treball amb els joves i que en una altra es potenciés l’acollida, i en una altra la formació”, diu Romaguera. “Quin sentit té que a cada parròquia s’hi faci l’acollida de promesos, que n’hi ha pocs, quan es podrien concentrar tots en una parròquia d’aquesta futura comunitat, i una altra parròquia, en canvi, es podria quedar les confirmacions o la catequesi”, diu Eduard Sala, redactor també de l’esborrany. L’Arquebisbat, a través d’una nota, assegura que el que pretén aquesta nova organització “és reforçar el treball en comú i la sinodalitat de sacerdots, laics, religiosos i diaques”.
“Però s’ha d’explicar bé perquè hi ha informacions esbiaixades que diuen que moltes parròquies tancaran i això no és veritat, del que es tracta és de concentrar per donar millor servei a tothom perquè una parròquia sola no ho pot fer tot”, afirma Antoni Matabosch, un altre dels redactors.
Les 48 comunitats amb què quedarà dibuixada la diòcesi encara no estan aprovades al 100% perquè ara mateix hi ha un procés de consulta, però la idea és fer agrupacions en funció d’afinitats històriques, siguin de barri o de comarca o, fins i tot, de zones històricament connectades. “Hem pensat que unes àrees, per exemple, serien Sants , Gràcia, Sant Martí o el Poblenou. A cada barri la parròquia més important, o la més antiga o la que té més força seria la parròquia central al voltant de la qual es faria un equip amb les altres parròquies satèl·lit”, explica Mn. Antoni Matabosch, que especifica que “al Poble-sec ja s’està fent” . A cada comunitat hi haurà un sol rector però hi pot haver més d’un o dos capellans i, per contra, si en una parròquia no hi ha capellà –que és una realitat que avui ja comença a passar– al capdavant hi pot haver un diaca o un laic o laica o un religiós o religiosa que se n’ocupi.
Un qüestionari per saber la vida de les parròquies
El 15 de juny acaba el termini que l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha donat a tots els capellans i diaques de la diòcesi perquè contestin un qüestionari a partir del qual es vol saber quina és la situació concreta de cada parròquia. El qüestionari inclou una seixantena de preguntes en què es demana sobre la coordinació parroquial, tant en el consell pastoral com a nivell de gestió, la primera acollida i la cohesió dels fidels. També incorpora qüestions com la catequesi, els sagraments, la relació amb el lleure educatiu o les iniciatives socials de la comunitat. Les preguntes, que han de contestar els rectors de cada parròquia i l’equip de preveres i diaques conjuntament amb el consell pastoral parroquial, seran un reflex de la vida pastoral parroquial actual i han de contribuir a establir un pla de treball per dibuixar definitivament les futures comunitats pastorals a la diòcesi de Barcelona.
