Augmenten les agressions sexuals a menors
S’han denunciat 462 violacions a Catalunya fins al setembre, un 45% més que l’any anterior
Les agressions es disparen en la franja de 13 a 17 anys
Reclamen més prevenció i rebuig social
La brutal violació d’una menor de 16 anys a Igualada desconcerta i indigna una societat cada cop més polaritzada i violenta, segons les expertes consultades. Precisament, el Ministeri de l’Interior va informar ahir que les violacions denunciades a Catalunya entre el gener i el setembre d’aquest any s’han disparat un 45%, amb 462 casos enfront dels 319 en el mateix període de l’any anterior. És a dir, tres violacions cada dos dies. En aquest balanç estadístic, amb dades de tots els cossos policials, s’indica que el conjunt de delictes contra la llibertat sexual han crescut un 35,5%.
La consellera de Feminismes i Igualtat de la Generalitat, Tània Verge, va donar les seves xifres i va assegurar ahir que “a Catalunya es denuncien tres violacions de dones cada dia”, tot i que hi va afegir que “la xifra oculta és superior” i la majoria d’aquestes agressions succeeixen en àmbits privats o propers a les víctimes, en una entrevista a Catalunya Ràdio. A més, si s’analitzen les dades recopilades pels Mossos d’Esquadra sobre les denúncies contra la llibertat sexual en l’àmbit social i comunitari (sense comptar les de parella i l’àmbit domèstic), es constata que han augmentat les agressions a menors, especialment en la franja de 13 a 17 anys, que aquest any ja sumen 598 casos, que s’apropen a les 706 agressions a menors de tot l’any 2020, i a les 894 del 2019. Per contra, del total de 612 agressors registrats aquest any pels Mossos, la majoria estan en la franja de 18 a 25 anys (136) i de 41 a 50 anys (121).
Però, actualment, amb canvis legislatius constants per incorporar la visió de gènere i juristes i cossos policials especialitzats contra les violències masclistes, què falla? “Ens falla tot. Cal una prevenció de les violències que permetem i consentim diàriament, i que ho faci tota la població. Ens cal un circuit de prevenció real per a les noies i per als agressors. Hem de visibilitzar i denunciar conductes normalitzades des de tocaments fins a agressions més greus”, afirma Sònia Ricondo, advocada especialitzada en violència masclista i membre de l’associació Dones Juristes.
Motivació i pisos
En la recopilació estadística sobre violències sexuals, salut i consum de drogues, en Las cifras importan, amb el grup Noctàmbul@s, Ricondo evidencia el constant increment d’agressions sexuals en grup, i que la majoria d’assalts són de persones conegudes o en aquella nit. Amb la pandèmia i els locals d’oci nocturns tancats, s’han produït agressions sexuals múltiples en pisos particulars de coneguts, segons es constata en denúncies recents.
Tot i els avenços, Ricondo lamenta que “es creen lleis sense recursos, i que encara falta molta formació i serveis”. En el cas de la menor d’Igualada, l’advocada aposta perquè “es respecti la seva intimitat, es garanteixi la seva seguretat i no se la qüestioni”.
En aquesta anàlisi, la penalista Laia Serra, especialitzada en violències, discriminacions i gènere, comparteix que actualment “hi ha una violència sistèmica”, provocada pel capitalisme, i com més pressió social i incerteses –atur, impagaments....–, més clima de crispació hi ha, i per tant més fets violents, com ara l’increment de la violència sexual. Hi afegeix, però: “La violència masclista, com sosté Rita Segato, són crims de poder. Els homes reivindiquen el seu lloc. És un marcatge al cos de la noia.” Serra sosté que els feminicidis són el resultat d’“una batalla cultural: un sector social defensa la igualtat i l’emancipació de les dones, mentre que d’altres volen mantenir l’estructura de sempre, amb discursos fonamentalistes”, insuflats per grups de poder arreu d’Europa.
Per Serra, “és una responsabilitat col·lectiva, de tota la societat, el rebuig social a les agressions sexuals”. L’advocada indica que aquesta xacra “és estructural i anirà a més”, si no es fa un nou aprenentatge, amb més educació sexual, i “respectar la sobirania corporal” de les dones i les joves, ara encotillades en mandats de gènere hipersexualitzats. Hi afegeix que “les violències sexuals no s’han d’analitzar com un mer crim, sinó que cal preguntar als agressors quina motivació tenen perquè així és l’única manera de canviar conductes”. Alhora, Serra indica: “De forma massiva s’ha d’insistir a empoderar les dones i ocupar espais.”
“La violació és un instrument per aconseguir el poder”
La psicòloga especialista en violència sexual Alba Alfageme destaca que la violació va més enllà de l’atac a una dona: “És un instrument per aconseguir el poder sobre allò que vols i no pots aconseguir, fruit d’una cultura patriarcal com és la nostra, amb uns homes amb una sexualitat molt marcada davant d’unes dones amb una sexualitat del tot cosificada.” La psicòloga recorda també que les violacions en grup no són un fenomen nou i que entre el 10 i el 30% de les agressions sexuals són múltiples. “Històricament han estat protagonitzades per nois d’edats més joves, que reforcen la pertinença a un grup i al mateix temps reparteixen la responsabilitat de l’acte”, assenyala.
D’una altra banda, Alfageme no estalvia crítiques a un sistema judicial “amb un biaix patriarcal evident a l’hora d’entendre allò que passa” i que facilita que encara avui es posi en dubte la credibilitat de la dona violada que no compleix amb un patró determinat. “Si et presentes davant del jutge serena i amb un discurs clar sobre allò que t’ha passat, sense plors ni destrossada emocionalment, segurament generaràs dubtes sobre si el teu relat és veritat o no”, constata.
Finalment, per la psicòloga, l’educació “és la resposta imprescindible per posar fi a aquesta situació”: “Ens urgeix fer un canvi estructural perquè les noves generacions superin els estereotips i puguin viure en una societat en què a la dona no li faci por anar sola pel carrer.”
Els Mossos esperen poder prendre declaració a la menor agredida
Els Mossos d’Esquadra mantenen la investigació oberta per tractar d’identificar, localitzar i detenir l’autor o autors de la violació d’una menor de 16 anys, la matinada de dilluns a Igualada, que ha provocat una gran indignació, amb nombroses protestes en diverses localitats de Catalunya. Els Mossos estan analitzant les imatges de les càmeres de seguretat de la zona, per intentar identificar la persona que, segons les amigues de la noia, va sortir amb ella de la discoteca Epic d’Igualada, i tracten de reconstruir amb l’ajuda de testimonis els últims passos de la menor. A més, els investigadors preveien poder prendre declaració a la menor quan el seu estat ho permeti, ja que fins ahir no va ser possible fer-ho.
Per la seva part, la mare de la menor ha demanat per carta al president del govern central, Pedro Sánchez, que implanti “lleis dures” per frenar aquest tipus de “salvatjades” i per protegir les nenes, adolescents i dones. En la carta, a la qual ha tingut accés Efe, la mare de la menor –que continua ingressada a l’hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona després de ser localitzada dilluns al matí per un camioner en un polígon d’Igualada inconscient i nua– sol·licita a Sánchez que la llei “sigui dura amb aquests salvatges”. La menor havia de tornar en tren a casa de la seva mare, a Vilanova i la Geltrú.
