La pandèmia aguditza la pobresa

A Catalunya, el 26,3% de la població està en risc de pobresa o exclusió social, una dada que ha repuntat arran de la crisi sanitària, que el 2020 també va fer que pràcticament es doblés el nombre de llars amb baixa intensitat de treball o en condició de privació material severa respecte al 2019, segons l’informe Insocat d’indicadors socials a Catalunya. És per això que les entitats socials reclamen més recursos i més flexibilitat per poder-hi accedir.

Les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) exposen en l’informe que porta per títol L’impacte social de la pandèmia a Catalunya: sobreviu l’economia, pateix la ciutadania com la crisi sanitària ha fet empitjorar els indicadors, però alerten que no es tracta d’una situació nova. “La crisi social no és fruit d’una conjuntura excepcional, sinó d’una situació estructural, i ve de fa temps”, va assegurar ahir el director de la Fundació Ser.Gi, Lluís Puigdemont, durant la presentació de l’informe. Va criticar que el model socioeconòmic no és capaç de reduir les desigualtats. De manera constant, un de cada cinc catalans viu en risc de pobresa o exclusió a Catalunya, i això palesa la cronificació d’aquesta situació. “Veiem amb preocupació una certa acceptació, normalització i resignació respecte a uns nivells de pobresa i exclusió totalment inacceptables”, va dir Puigdemont.

Ferran Busquets, vocal de Pobresa de l’ECAS, va remarcar que “tot i que les xifres macroeconòmiques sembla que van en positiu, les dades de pobresa i atur no acompanyen aquesta situació”, mentre que Mercè Darnell, cap del Programa de Necessitats Bàsiques de Càritas Diocesana de Barcelona, va reclamar que es busquin fórmules per facilitar l’accés de les famílies en situació irregular a recursos públics. I és que, entre el col·lectiu de persones de nacionalitat estrangera, el risc de pobresa ha pujat del 52% al 61,6% des del 2015, però el darrer any l’increment és del 8%, la qual cosa demostra que són els principals damnificats per la crisi.

La taxa de risc de pobresa o exclusió social (Arope), que és la suma dels indicadors de taxa de risc de pobresa, privació material severa i llars amb baixa intensitat de treball, s’incrementa en totes les franges d’edat, però els infants i els joves són els que més la pateixen: un de cada tres menors de 18 anys està en risc de pobresa o exclusió. Pel que fa al sexe, en el període 2015-2020 s’incrementa la proporció d’homes i dones en risc de pobresa i exclusió, però són elles les que ho pateixen d’una manera més intensa, amb un increment del 4% entre les dones i d’un 1,6% entre els homes. En el cas de les dones, l’efecte de la pandèmia trenca amb un període de certa recuperació entre els anys 2018 i 2019 i el risc de pobresa o exclusió augmenta gairebé 3 punts en el darrer any. Mentre que el 2015 la proporció era similar per a homes i dones, en els darrers cinc anys la diferència s’ha eixamplat notablement i, segons les entitats socials, el fet que entre les dones la crisi ha tingut més incidència és una realitat palpable.

“Els requisits per accedir a prestacions són extremament complicats”, va assegurar Darnell, que va demanar que els recursos no siguin només per a les famílies en situació d’exclusió: “Han de poder arribar a tothom; si no, sempre estem deixant gent fora.” I va exigir un canvi de paradigma, que s’ha de vertebrar a partir de la renda bàsica universal, que serveixi per passar “de la contenció a la prevenció” i que permeti un accés universal als drets socials concebut amb visió comunitària i capaç de generar canvis substancials i estructurals. Per això, des de l’ECAS consideren que tota persona ha de tenir garantit el dret d’accés als serveis socials i al sistema de protecció, així com als béns bàsics per a una vida digna: habitatge, subministraments, alimentació, ingressos mínims i possibilitat de contribuir a la societat mitjançant una ocupació reconeguda i uns canals de participació que generin vincles comunitaris i cohesió social.

A hores d’ara, a Catalunya, l’ingrés mínim vital ha arribat només a un 5% de la població en risc de pobresa severa i la cobertura de la renda garantida de ciutadania està per sota del 10% de la població en situació de pobresa. Per això, reclamen que per accedir a la renda garantida n’hi hagi prou amb un any d’empadronament en lloc de dos com ara; que es pugui cobrar entre els 18 i els 23 anys en les mateixes condicions que la resta d’edats, perquè ara només s’hi pot accedir en alguns supòsits, i que el permís de residència no sigui una limitació, perquè la pobresa afecta sobretot la població estrangera sense permís de residència.

L’informe constata que entre el 2008 i el 2020 la despesa total del govern català ha crescut en un 32%, mentre que la despesa social –salut, educació i drets socials– hauria pujat en un 13% únicament. Del 2010 al 2014, la retallada social va ser de 4.086 milions d’euros i, malgrat la recuperació econòmica, encara suposa un percentatge del pressupost molt menor del que representava abans.