“Cal valorar l’aportació social de les religions”

Aquest mapa, que és el que dibuixa la realitat de les diferents confessions que hi ha a Catalunya, es va començar a fer el 2004. És el nostre element de diagnosi i de base de treball estratègic; es va començar a fer, ara fa divuit anys, perquè es va detectar que la població canviava i s’havia de saber en matèria de centres de culte quin impacte tenia. S’havia de saber quants centres de culte hi havia a Catalunya i on eren. Això ens feia un dibuix de la transformació del país i de cap a on anava.

Del 2004 al 2013, que va ser el gran període d’immigració a Catalunya, el que es va detectar és que any rere any anava pujant la presència d’altres religions diferents de la catòlica, especialment l’islam i les esglésies evangèliques. Del 2013 al 2021 el creixement s’ha estabilitzat: hi ha creixement però menys perquè l’efecte de la crisi econòmica va fer que no vingués tanta gent i que no es poguessin obrir tants centres. Cada any s’actualitza part del mapa i ara estem començant a analitzar les dades del 2021...

El nombre de centres a tot Catalunya és de 7.436, dels quals 5.956 són catòlics –una xifra que mostra una realitat consolidada– i 1.480 d’altres confessions. Entre un any i un altre les dades generals no varien gaire però sí que es pot afirmar que ara mateix l’Església evangèlica és la primera no catòlica en nombre de centres de culte, amb 812 centres, seguida pels centres islàmics, amb 290 centres, i en quart lloc, però amb molta diferència quant al nombre, els Testimonis de Jehovà, que tenen 115 centres.

Exacte, i han crescut molt per la immigració que ve especialment de l’Amèrica Llatina. Són esglésies pentecostals i és difícil comptar-les perquè com que no depenen d’una jerarquia això permet que si un grup de persones amb la mateixa fe volen crear una església puguin fer-ho amb molta facilitat. El creixement d’un evangelisme diferent del que hi havia hagut des de sempre a casa nostra passa també en altres religions, com l’Església ortodoxa. Hi ha una església ortodoxa catalana des de fa més de cent anys però ara la que creix és l’ortodoxa relacionada amb la immigració dels països de l’Est.

Nosaltres tenim una eina, el baròmetre de la diversitat religiosa, en què es pregunta sobre el grau de coneixement que tenen les persones sobre l’existència d’altres religions del seu entorn i sobre el coneixement d’aquelles religions. Pel que fa a l’existència de diferents religions sí que cada vegada la gent ho té més present i cada any creix el coneixement sobre l’existència de la diversitat. Sobre el coneixement propi, què significa, quins són els ritus, les festes i els costums de les altres religions, en general i a excepció de la religió catòlica, la gent declara que ho coneix poc. Però també diu que li agradaria conèixer-ho. I això és, en part, la nostra feina: fomentar aquest coneixement entre les religions que garanteix que entre veïns de diferents creences hi hagi un acostament més amable. Això reverteix en la cohesió.

Nosaltres compartim la idea que la història de la religió s’ha d’ensenyar i, tot i que això és competència d’Educació, sempre que podem elaborem materials que puguin ser pedagògics per als alumnes i d’utilitat tant per als professors de religió com per als que no són de religió, perquè són materials que es poden fer servir en altres matèries; a història, per exemple. Part del que Afers Religiosos fa des del primer dia és difondre i ensenyar aquesta diversitat i el que significa, i no escatimarem esforços per continuar-ho fent, sobretot entre els joves. En aquest sentit, avui apostem per les noves tecnologies, que permeten arribar més lluny. Els materials que elaborem també els posem a l’abast d’entitats que treballen en el diàleg interreligiós i la diversitat.

Això és un gran potencial que tenim. El que defineix el caràcter de Catalunya com a país d’acollida i d’integració, tant de les persones que venen de fora com de les diferències entre les persones que ja viuen aquí, és, en part, el seu gran teixit associatiu. Nosaltres quan donem ajuts de suport i promoció de la diversitat els adrecem tant a les entitats religioses que facin actuacions de diàleg com a entitats no religioses que treballen amb aquesta mateixa finalitat. Amb totes les entitats i religions hi intentem tenir un contacte estret i, precisament, aquest tipus d’activitat és el que ha facilitat que en moltes ciutats i pobles existeixin grups i taules de diàleg interreligiós. Aquests grups ajuden al coneixement entre els uns i els altres i són molt importants a l’hora de pal·liar qualsevol mena de possible conflicte.

I ho han fet totes. Les entitats religioses han hagut d’augmentar els seus serveis socials, han fet assistència domiciliària a persones que viuen soles o que estaven malaltes, han repartit menjar i han acollit gent que s’havia quedat sense habitatge. Totes s’han bolcat a ajudar la gent, independentment de la religió que professaven. Això també és un exemple que defineix la força de les persones i entitats del nostre país: que en un moment determinat i quan ha fet falta han donat tota l’ajuda possible, independentment de qui era qui ho demanava. I aquest esforç que han fet les entitats religioses trobo que es coneix poc.

Només ho coneix qui ho ha necessitat però la població en general no ho sap i aquesta és una de les coses que nosaltres volem fer: donar a conèixer l’aportació social de les religions. Tenim un índex de pobresa per sobre del 20% i això vol dir que qualsevol persona es pot trobar amb la imatge de la pobresa al replà de casa seva o en un local que hi ha al seu entorn més immediat. Potser d’això encara no en som prou conscients, però la pandèmia ha posat l’accent en aquest índex de pobresa tan elevat que ens afecta a tots d’una manera o d’una altra.

Se n’han fet dels àmbits de la via pública, els centres sanitaris, els centres penitenciaris, els centres educatius, els cementiris i dels serveis policials. Aquestes guies responen al fet que, davant aquesta diversitat que tenim, l’administració d’un país aconfessional com és el nostre té un repte i és que ha de donar una resposta en els seus serveis. Les guies donen pautes sobre de quina manera en les diferents circumstàncies hem de tractar la gent tot respectant la seva diversitat. Són eines d’anàlisi, recomanacions, pautes d’actuació i que posen sobre la taula exemples de bones pràctiques. És evident que encara s’ha de desenvolupar en altres àmbits, com els serveis socials o les relacions laborals, per exemple, en què precisament ara comencem a treballar.

El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa no és un òrgan de representació de les religions, és un òrgan format per experts de l’àmbit universitari, tot i que és veritat que s’ha intentat que hi hagi reflectides les diferents sensibilitats. Es tracta de persones expertes que en un moment donat donen consells i reflexionen sobre temes. Ara per la pandèmia, per exemple, vam haver de tractar el tema dels cementiris perquè ens vam trobar amb un increment de persones que morien i no teníem els espais adequats a les seves religions per enterrar-les, especialment de la comunitat musulmana. I el consell va treballar aquest aspecte. No fa guies, però ens assessora per fer-les i elabora documents de reflexió.

El darrer es titula La dignitat en les atencions funeràries a Catalunya, i anteriorment se n’havien fet cinc més: La diversitat religiosa en les societats obertes, L’aportació social de les tradicions religioses dins les societats obertes, Acollir el foraster. L’hospitalitat com a deure i actitud espiritual, El lloc de les tradicions religioses i espirituals en el país que volem i Diversitat religiosa en els mitjans de comunicació.

Sí, fa uns dies es va fer a Manresa l’acte institucional amb les primeres autoritats del país. El govern participarà en aquesta commemoració de l’estada i conversió d’Ignasi de Loiola i, per tant, des del nostre departament ja estem en contacte tant amb els jesuïtes com amb l’Ajuntament de Manresa per treballar en la col·laboració. L’Any Ignasià ens permet recuperar la figura de sant Ignasi, els seus exercicis espirituals i la seva relació amb Catalunya i, en aquest punt, nosaltres intentarem divulgar el camí de Sant Ignasi, que encara molta gent no coneix. També aprofitarem aquesta celebració per destacar els personatges del món de la ciència i la cultura lligats als jesuïtes i per posar èmfasi en l’època d’Ignasi, el Renaixement. Això ens permetrà parlar d’aquesta època en relació amb la situació de la dona. Sant Ignasi es va envoltar de moltes dones i volem parlar de com el van influir i com eren aquestes dones.

Són temes de memòria i de ressituació. Cal ressituar quin ha estat el paper de les institucions i de la societat en uns moments que ara veiem diferents i dels quals han estat víctimes homes i dones. Crec que és important que es conegui l’opressió i persecució que han patit avantpassats nostres perquè és precisament el que no volem que ens torni a passar. En una societat democràtica, oberta i tolerant fer memòria sobre el que creiem que avui no voldríem fer és una manera d’explicar quina societat volem.