“Nosaltres no donem anys de vida, sinó vida als anys”

S’oferiran durant dos dies xerrades i sessions en onze sales simultànies, on es distribuiran els professionals depenent de la seva especialització. Només estarem tots els inscrits junts en la inauguració i en la clausura. Una inauguració, per cert, que farà el conseller Argimon. Cadascun dels presents es podrà fer el congrés a mida, ja que no hi ha un itinerari marcat, sinó que es podrà anar a tantes sessions com es vulgui.

Doncs sí. Tenim ganes de tornar-nos a veure, d’explicar i compartir experiències... En total, hi tenim gairebé 1.800 fisioterapeutes apuntats; és a dir, hem omplert. Aquest és un congrés de pagament, i arribar al nombre d’inscrits que hem assolit és una gran fita. A més, l’escenari actual de la pandèmia ens permet deixar enrere moments molt durs per a la professió.

Doncs mira, d’aquestes onze sales, n’hi haurà una que estarà dedicada a la covid persistent, una patologia en què la fisioteràpia pot aportar moltíssim. A més, també s’inclou una taula especial d’exercici terapèutic, que creiem que és un canvi de paradigma de la professió i que evoluciona respecte a les pràctiques del segle XX. Una altra novetat serà la presència d’activitats lúdiques. Ho hem passat malament i també és moment de celebrar. I, per acabar, cal destacar una exposició anomenada Cicatrius, sobre les marques que deixa el càncer.

És una nova patologia que en alguns moments ha estat fins i tot estigmatitzada. M’ha recordat la fibromiàlgia, que al principi es banalitzava. L’OMS ja ha codificat la malaltia, però creiem que caldria fer-ne unitats específiques per tot el territori. Una de les solucions és l’exercici terapèutic, en què el professional marca la càrrega i la progressió de diversos exercicis.

És un avenç important en la nostra professió. Representa un canvi, ja que passem d’un tractament passiu a un d’actiu. M’explico: fins ara el pacient arribava a la consulta i deixava que el professional fes els exercicis necessaris, com ara estiraments, massatges... Amb l’exercici terapèutic, s’inclouen els exercicis que el pacient ha de fer a casa. D’aquesta manera, la responsabilitat recau sobre el pacient. Té el suport de moltes investigacions que asseguren que és el mètode amb més evidències per funcionar. Es pot aplicar a totes les malalties, ja que el tractament és molt continuat. Ara bé, té un problema molt clar: la falta d’adherència al tractament. Hi ha persones que, quan han de fer un esforç per la seva banda, es fan enrere.

Amb la pandèmia ens hem adonat de la força que tenen les noves tecnologies. En el congrés presentarem algunes aplicacions que serviran per mantenir el contacte permanent amb el pacient. Amb les noves eines, no només tindrem el feedback que ens ofereix el pacient, sinó que s’hi podrà afegir un sensor amb el qual podrem saber l’arc de moviment, la força i la velocitat dels exercicis.

Crec que sí. A Catalunya el nivell és molt bo. Els estudiants ara surten més ben preparats que la meva generació. Abans els estudis eren una diplomatura i, en la generació anterior a la meva, eren només una especialització de la medicina. S’ofereix molt bona qualitat d’estudis, cosa que ajuda a fer avançar la professió. Els fisioterapeutes catalans estan molt ben valorats a França, on veuen que tenen un alt nivell. Alguns es guanyen molt bé la vida fora.

I tant! Penso que una experiència a l’exterior pot ser enriquidora, però el problema és quan s’ha de fer per obligació. Això demostra que les condicions podrien ser millors. Es podrien oferir més places, sobretot en el sistema públic. Pensa que allibera feina als metges i que, a més, és econòmicament rendible, ja que per cada euro invertit en fisioteràpia se n’estalvien entre dos i mig i quatre. I no només això, sinó que poden ajudar en campanyes de promoció i prevenció de la salut. Sembla que durant el segon semestre de l’any s’incorporaran fisioterapeutes amb aquesta intenció.

Penso que som el gegant adormit de la sanitat. Nosaltres podem millorar la salut de les persones. Els podem aportar felicitat; per tant, ajudem a crear un país millor. No ens agrada que ens encasellin amb els massatges. No donem anys de vida, sinó vida als anys. Malgrat això, durant la pandèmia vam tenir un paper molt important a l’hora de salvar vides. Fa poc es va donar la Gran Creu de l’Orde del Mèrit Civil del Ministeri de Sanitat a metges, infermeres i farmacèutics, però a nosaltres se’ns va deixar de banda.

Vam fer moltes coses, però la més important era reduir el temps que la gent passava a l’UCI, de manera que vam alliberar pressió del sistema sanitari. En aquest sentit, demanem que els fisioterapeutes formin part dels equips d’intensivistes a les UCI i que puguin intervenir en les decisions que es prenguin respecte als pacients. Des del primer moment, ens vam oferir per fer de rastrejadors, per fer tests d’antígens i per vacunar. Les dues primeres coses les vam poder fer, però vacunar es va considerar que no, quan els fisioterapeutes tenen la mateixa formació que a França i al Regne Unit, i allà ho van fer.

La veritat és que és correcta. Tot i que ens agradaria que n’hi hagués més, també entenem que fins ara la situació ha estat molt complicada; per tant, màxima comprensió. Tenint en compte com de complicats han estat aquests dos anys, la comunicació ha estat fluida. Se’ns va vacunar quan tocava, amb la resta de professionals de la sanitat. Amb la consellera Vergés vam tenir més contacte, però perquè la situació així ho requeria. Penso que malgrat la incertesa dels inicis, la gestió va ser bona.