Catalunya té un 14,4% més de persones en risc de pobresa
Un estudi de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans conclou que si es té en compte el cost de la vida la taxa augmenta
Passa de ser la quarta a la setena amb més riquesa a l’Estat i la renda familiar dels barcelonins baixa un 18%
Catalunya té un 14% més de persones en risc de pobresa de les que indica l’estadística si es té en compte el cost de la vida. Així ho afirma un estudi de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) que aplica el cost de la vida de cada comunitat a la taxa de risc de pobresa. Segons l’estadística estatal emprada per l’IERMB, la taxa de risc de pobresa era del 13,9% a Catalunya el 2018, unes 1.044.745; però si es té en compte el cost de la vida la taxa puja al 15,9% i el total és de 1.195.068. Això vol dir 150.300 ciutadans més, és a dir, un 14,4%. Tenint en compte aquest cost, Catalunya passa de ser la quarta a la setena comunitat amb més riquesa i la renda familiar dels barcelonins baixa un 18%.
L’estudi ’Cost de la vida i risc de pobresa a les comunitat autònomes, àrees metropolitanes i ciutats espanyoles’ analitza per primer cop l’impacte del diferent cost de la vida en la renda i en el risc de pobresa de les ciutats d’Espanya. Ho fa amb dades del 2018 perquè són les últimes disponibles per a fer el càlcul.
Si s’aplica el cost de la vida a la renda familiar disponible, Catalunya passa de ser la quarta comunitat amb més riquesa a la setena. Això és així perquè la renda disponible passaria dels 13.527 euros que contempla l’estadística als 12.551 si és té en compte el cost de la vida a la comunitat. Això implica una davallada del 7%.
Segons l’IERMB, el País Basc és la comunitat on les famílies tenen una renda disponible més elevada (14.390), Navarra la segona (14.169) i La Rioja la tercera (13.443). La que té una renda familiar més baixa és Andalusia (9.633).
Barcelona, amb uns preus un 21,6% més cars
La recerca demostra que els preus de les ciutats centrals són superiors a les de la seva àrea urbana i, al seu torn, els preus de les àrees urbanes són superiors als de la comunitat a la qual pertany. Els majors diferencials es donen a Castella La Manxa i el menor a les Illes Balears.
En el cas de Barcelona, la ciutat té un dels indicadors de preus més elevats, de 121,6, tot i que el més alt es dona a Madrid (124). El valor de l’àrea metropolitana de Barcelona és de 113,8 i el de Catalunya de 107,8. Això indica que per comprar una mateixa cistella de productes a la capital catalana cal un 21,6% de diners que en la mitjana de l’estat.
L’estudi apunta que per igualar el poder de compra de les famílies d’unes i altres ciutats s’hauria de compensar la població que pateix un cost de vida superior amb rendes més elevades.
Baixa un 18% la renda familiar a Barcelona i pugen les persones pobres
La renda per càpita ajustada pel cost de la vida és superior a les ciutats centrals que a la mitjana corresponent a la comunitat. En el cas de Barcelona, aquesta renda familiar per càpita passa de 16.386 a 13.477 euros un cop ajustada als preus del cost de la vida del 2018. Això suposa una reducció de la renda del 18%. La major caiguda es produeix a les ciutats de Catalunya; i Barcelona és la segona més perjudicada de tot l’estat, després de Madrid, que pateix una reducció del 19,4%.
Si es té en compte el cost de la vida a Barcelona, les persones que se situen en el llindar del risc de pobresa pugen un 35%. Són 87.529 persones més que les que recullen les estadístiques oficials. Així, passa de tenir 249.532 persones en risc de pobresa (15,4%) a 337.061 (20,8%).
La ciutat on l’impacte en la població en risc de pobresa és més elevat és Madrid, on la taxa passa del 17,12% al 23,6% de la població total.
