El Barcelona Supercomputing Center (BSC) ha estat seleccionat per albergar un dels primers ordinadors quàntics europeus, segons ha anunciat la institució, que assenyala que ha estat un dels primers resultats del programa Quantum Spain, promogut pel govern espanyol. La nova infraestructura, que s’integrarà al superordinador MareNostrum 5, se sumarà als cinc que s’ubicaran a diferents països i que conformaran la primera xarxa europea dedicada a aquest tipus de computació. S’espera que el nou ordinador tingui el potencial d’augmentar “de manera notable” l’impacte de la investigació i la innovació en permetre solucions que superin les capacitats dels actuals supercomputadors. La inversió ascendirà als 12,5 milions d’euros, cofinançats al 50% per la UE i pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital.

“Aquesta nova infraestructura, que integrarà la computació quàntica amb MareNostrum 5, un dels superordinadors més potents d’Europa, ens permetrà avançar en múltiples aplicacions acadèmiques”, afirma el director del BSC, Mateo Valero. Permetrà que el BSC tingui “un paper decisiu” a Europa en unes tecnologies que “formaran part de la societat del futur”, segons el director. A més, ha considerat que el fet d’haver estat seleccionat per acollir un dels primers ordinadors quàntics europeus “reforça el paper” de la institució “com un dels líders de la supercomputació a Europa”.

La nova xarxa europea de computació quàntica estarà disponible el segon semestre del 2023, principalment amb finalitats de recerca i desenvolupament, per a una àmplia gamma d’usuaris, com les comunitats científiques, la indústria i el sector públic, sense importar en quin país de la UE es trobin. Els altres cinc països seleccionats per l’EuroHPC JU han estat Alemanya, Txèquia, França, Itàlia i Polònia. S’espera que els nous ordinadors quàntics siguin capaços de resoldre més ràpidament problemes complexos en àmbits com la salut, el canvi climàtic, la logística i l’ús de l’energia. Entre les aplicacions potencials de la computació quàntica destaca l’optimització de fluxos de trànsit i problemes numèrics fonamentals en química i física per al desenvolupament de nous fàrmacs i materials.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha qualificat el fet com a “excel·lent” i ha opinat que “torna a situar de nou Catalunya com un país de disrupció tecnològica, innovador i amb un gran potencial per atraure talent”.