Societat
La Generalitat limita el nombre d'immigrants als centres per evitar els guetos
Educació
La Generalitat fixarà el límit d'immigrants que podran escolaritzar en cada àrea els centres educatius per evitar els guetos i atorgarà a les escoles una major autonomia de gestió que els permetrà fins i tot definir i aplicar un currículum acadèmic propi.
Aquestes són algunes de les novetats que recull l'avantprojecte de Llei d'Educació de Catalunya, acordat entre els socis del govern català, i que renuncia a la pretensió del departament que dirigeix Ernest Maragall d'obrir l'escola a la iniciativa privada, cosa que va provocar la vaga de docents del passat 14 de febrer.
L'avantprojecte, presentat avui pel conseller, estableix que la gestió dels centres públics continuarà en mans públiques, encara que podrà ser exercida per consorcis creats per la Generalitat i els ajuntaments, i fins i tot es preveu l'existència de centres propis amb models de provisió de docents extraordinaris.
Maragall ha apuntat que aquestes fórmules ja permeten "flexibilitzar" la gestió, de manera que els centres podran "seleccionar" la direcció i els docents per buscar solucions a problemes concrets.
Amb independència de la gestió dels centres, es mantenen altres iniciatives que havien despertat el rebuig dels sindicats, com l'avaluació dels docents i l'enfortiment de les direccions dels centres.
Respecte als immigrants i amb l'objectiu de combatre la seva concentració a la xarxa pública i a determinats centres, la llei afirma que s'establirà la proporció màxima d'aquests menors que poden ser escolaritzats en cada centre i grup, en funció d'unes àrees.
Maragall ha concretat que el límit serà diferent en funció de cada zona educativa, que hauran de reflectir la realitat sociològica del seu entorn, encara que afectarà de la mateixa manera escoles públiques i concertades.
Més autonomia
Un exemple clar de l'autonomia que guanyaran escoles i instituts amb aquesta llei és que la Generalitat els permetrà definir i aplicar el seu propi currículum acadèmic, que hauran de garantir que els alumnes assumeixin les competències bàsiques fixades per l'administració.
La llei pretén garantir també la suficiència financera dels centres concertats integrats en l'anomenat Servei Públic d'Educació, per a la qual cosa la Generalitat es compromet a donar-los estabilitat a l'hora que crea uns contractes programes que els facilitaran finançament addicional.
En l'àmbit del finançament, l'avantprojecte de llei es compromet a un increment dels recursos destinats a l'educació en general fins a aconseguir almenys la mitjana d'inversió dels països europeus.
Etapa educativa
Altres novetats són la iniciativa de convertir en obligatòria l'etapa educativa dels 3 als 6 anys i l'impuls de centres públics que ofereixin tot l'itinerari de 3 a 18 anys, cosa que sí fan els concertats.
En el terreny de la formació del professorat, es crea una carrera professional i es reformarà la formació inicial, que inclourà un any de pràctiques sota tutoria que seran avaluades i imprescindibles per poder continuar exercint la professió.
La llei també preveu que el centre educatiu i les famílies subscriguin una carta de compromís que recollirà drets i deures.
Una vegada acabi la seva tramitació parlamentària, que Educació preveu que passi aquest any, Catalunya comptarà per primera vegada amb una llei educativa pròpia.
Aquestes són algunes de les novetats que recull l'avantprojecte de Llei d'Educació de Catalunya, acordat entre els socis del govern català, i que renuncia a la pretensió del departament que dirigeix Ernest Maragall d'obrir l'escola a la iniciativa privada, cosa que va provocar la vaga de docents del passat 14 de febrer.
L'avantprojecte, presentat avui pel conseller, estableix que la gestió dels centres públics continuarà en mans públiques, encara que podrà ser exercida per consorcis creats per la Generalitat i els ajuntaments, i fins i tot es preveu l'existència de centres propis amb models de provisió de docents extraordinaris.
Maragall ha apuntat que aquestes fórmules ja permeten "flexibilitzar" la gestió, de manera que els centres podran "seleccionar" la direcció i els docents per buscar solucions a problemes concrets.
Amb independència de la gestió dels centres, es mantenen altres iniciatives que havien despertat el rebuig dels sindicats, com l'avaluació dels docents i l'enfortiment de les direccions dels centres.
Respecte als immigrants i amb l'objectiu de combatre la seva concentració a la xarxa pública i a determinats centres, la llei afirma que s'establirà la proporció màxima d'aquests menors que poden ser escolaritzats en cada centre i grup, en funció d'unes àrees.
Maragall ha concretat que el límit serà diferent en funció de cada zona educativa, que hauran de reflectir la realitat sociològica del seu entorn, encara que afectarà de la mateixa manera escoles públiques i concertades.
Més autonomia
Un exemple clar de l'autonomia que guanyaran escoles i instituts amb aquesta llei és que la Generalitat els permetrà definir i aplicar el seu propi currículum acadèmic, que hauran de garantir que els alumnes assumeixin les competències bàsiques fixades per l'administració.
La llei pretén garantir també la suficiència financera dels centres concertats integrats en l'anomenat Servei Públic d'Educació, per a la qual cosa la Generalitat es compromet a donar-los estabilitat a l'hora que crea uns contractes programes que els facilitaran finançament addicional.
En l'àmbit del finançament, l'avantprojecte de llei es compromet a un increment dels recursos destinats a l'educació en general fins a aconseguir almenys la mitjana d'inversió dels països europeus.
Etapa educativa
Altres novetats són la iniciativa de convertir en obligatòria l'etapa educativa dels 3 als 6 anys i l'impuls de centres públics que ofereixin tot l'itinerari de 3 a 18 anys, cosa que sí fan els concertats.
En el terreny de la formació del professorat, es crea una carrera professional i es reformarà la formació inicial, que inclourà un any de pràctiques sota tutoria que seran avaluades i imprescindibles per poder continuar exercint la professió.
La llei també preveu que el centre educatiu i les famílies subscriguin una carta de compromís que recollirà drets i deures.
Una vegada acabi la seva tramitació parlamentària, que Educació preveu que passi aquest any, Catalunya comptarà per primera vegada amb una llei educativa pròpia.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
