Absolt per defectes processals l’acusat d’abusar de nens a la mesquita de Vic
La fiscalia i l’acusació particular demanaven 42 anys de presó
Els fets van passar l’any 2016 quan l’home feia de professor voluntari a la institució
Diferents defectes processals durant la instrucció del cas han motivat que l’Audiència de Barcelona absolgui l’home jutjat per suposadament haver abusat de set menors d’edat d’entre cinc i nou anys mentre els donava classes en una mesquita de Vic. La fiscalia i l’acusació particular li demanaven més de 42 anys de presó per abusos i exhibicionisme. Entre els defectes de forma que cita la sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN, figura que la pròrroga de la instrucció es va fer quan ja havia caducat el primer termini.
L’obertura del procés va ser el 13 de gener del 2017, però la pròrroga es va acordar el 21 de juliol del mateix any, 8 dies després d’expirar el termini i sense comunicar-ho a l’investigat. A més, fins aleshores no s’havia comunicat l’obertura de la investigació a l’afectat, cosa que va fer que el seu advocat no pogués participar en l’interrogatori de les víctimes. No va ser fins l’octubre del 2017, quan ja feia deu mesos que s’havia obert la causa, que es va comunicar a l’investigat i se’l va citar a declarar. Per tot això, el tribunal considera nul·les totes les diligències fetes des del 13 de juliol del 2017. Com que l’acusat no havia estat notificat ni interrogat, ha de ser absolt, diuen els magistrats.
La fiscalia sosté que, en tres ocasions diferents, l’abril del 2016, l’acusat va buscar contacte físic amb set nenes i nens d’entre 5 i 9 anys guiat per un “ànim libidinós” aprofitant que s’hi acostaven per resoldre dubtes durant la classe. Segons l’escrit, l’acusat s’asseia els infants a sobre les cames i els premia amb força contra el seu cos; també els feia petons, els abraçava i forçava “tocaments innecessaris” de caràcter sexual per sobre la roba. L’acusat també s’hauria tocat davant els menors.
L’acusat va negar durant el judici sentir cap satisfacció sexual quan abraçava els infants, els feia petons o se’ls asseia a la falda i va dir que era la seva manera d’actuar a les classes. L’home, que feia de professor voluntari, va assegurar que els infants i les famílies li tenien afecte i va atribuir les denúncies que van presentar a la “pressió” de la junta de la mesquita, amb qui mantenia discrepàncies, i fins i tot va parlar de “muntatge”.
L’advocat defensor, Víctor Ballbé, celebra l’absolució perquè s’ha “respectat la legalitat” i això ha “prevalgut pel davant d’altres consideracions”.
