Amb ulls de Barcelona

Una capital del segle XXI no s’entén si es tanca en ella mateixa i ignora tot el que passa en el món exterior. En els seus 50 anys d’història, que se celebren enguany, el centre d’estudis internacionals Cidob ha buscat sempre aquesta obertura. Des de Barcelona, on la mateixa exsecretària d’Estat nord-americana Hillary Clinton es va traslladar a principis de mes per acompanyar la institució en aquest aniversari.

Impulsat per un grup de ciutadans acabats de tornar de Xile després del cop de Pinochet, el Cidob va néixer el 1973 a la capital catalana com a fons documental i observatori de l’actualitat internacional. L’ànima del projecte és el sabadellenc Josep Ribera, home vinculat a la lluita pels drets humans i la democràcia que havia format part d’Agermanament, grup nodrit en cercles del cristianisme de base, la cultura i l’activisme polític de la Barcelona de finals dels anys seixanta i que constituirà el futur embrió del centre.

Durant aquests 50 anys de recorregut, el Cidob passa de ser un centre de documentació, informació i estudi amb l’afany de recuperar la memòria democràtica dels pobles i contribuir a establir unes relacions internacionals més justes i solidàries, a un think tank reconegut a escala internacional.

Des del cor del Raval –a on es va traslladar, en un antic convent, a finals dels anys vuitanta anticipant-se a la posterior arribada al barri més multicultural de la ciutat d’institucions públiques com el Macba o el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)–, el Cidob ha obert diversos canals per posar a l’abast d’experts i del gran públic els seus treballs de recerca.

En aquest sentit, destaquen la Revista d’Afers Internacionals i, sobretot, l’Anuari Internacional, que amb els anys s’ha convertit en una obra de referència en el seu àmbit. El primer número es va publicar el 1989 i enguany, amb motiu del cinquantenari, sortirà per primer cop també en català.

Al marge de les publicacions, el Cidob organitza des de fa més de vint anys el seminari War and Peace in the XXIst Century, una conferència anual que aplega al voltant d’una taula de diàleg experts de prestigi mundial. També ha estat pioner en la formació acadèmica de postgrau, impulsant un primer màster d'estudis internacionals, una aposta per la docència que el 2004 va culminar, juntament amb les cinc universitats públiques de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb la creació de l'Institut Barcelona d'Estudis Internacionals (IBEI), constituït posteriorment com a entitat pròpia. 

Des del 2009, quan aconsegueix el seu primer projecte d’investigació europeu, l’EU4SEAS, i fins a l’actualitat, el Cidob ha participat en més d’una cinquantena de projectes, la majoria finançats per la Unió Europea, i en col·laboració amb les principals universitats i centres de recerca del vell continent i el món. Una tasca que l’ha situat en posicions destacades en els rànquings de millors think tanks del món en la seva especialitat.

El director del Cidob, Pol Morillas, reflexiona sobre la principal aportació del centre a Catalunya i la seva capital: “Jo crec que, bàsicament, és la doble finestra que ha permès obrir: una finestra de Barcelona per mirar què passa al món, i una altra per projectar Barcelona com a actor internacional.” “Aquesta bidireccionalitat Barcelona-món i món-Barcelona crec que és la principal contribució que hem fet al Cidob: sempre es trobarà a Barcelona un centre que té el món com a primer interès, primer àmbit d’anàlisi.” Morillas destaca també la internacionalització del centre que dirigeix: “Nosaltres sempre hem treballat, no només amb els actors Barcelona, Catalunya, Espanya, sinó també europeus, think tanks d’arreu d’Europa i internacionals. Per mi, això és un valor.”

Sosté que, en els 50 anys transcorreguts des de la fundació del Cidob, ha crescut la percepció dels efectes de les crisis internacionals sobre les nostres societats locals. “Hi ha una evidència que tot el que tingui a veure amb la crisi energètica o la inflació arran de la guerra d’Ucraïna, amb la gestió de la pandèmia i les polítiques europees de reconstrucció postpandèmica, amb les transicions verdes i digitals..., tot això té un impacte diari i evident en la ciutat de Barcelona, en la seva governança, però també de Catalunya i més enllà, i, per tant, això requereix un millor coneixement, una millor recerca, una millor capacitat d’entendre aquests fenòmens globals i el seu impacte global”, assegura Pol Morillas.

“Abans érem pocs els que ens dedicàvem a les relacions internacionals, que era una disciplina una mica allunyada d’aquestes preocupacions més diàries. Actualment, amb totes les crisis que hem viscut els últims anys i dècades, aquesta distància s’ha desdibuixat, per tant s’ha revalorat la nostra feina i la necessitat de tenir un centre com el Cidob en una ciutat que es vol global.”

El Patronat del Cidob, màxim òrgan de govern de la institució, està format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consell Interuniversitari de Catalunya, el Ministeri d’Afers Estrangers i patrons a títol personal.