Josep Fontana, historiador i professor

Avui es compleixen 5 anys de la mort de l’historiador i professor Josep Fontana, una persona preocupada per canviar el món.

Catedràtic d’història econòmica per la Universitat de València primer i després per la UAB i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra, es va educar en plena postguerra, en uns anys en què s’aprenia molt més durant l’esbarjo que a la mateixa aula. En una entrevista a TV3 al programa Savis, Fontana explicava que el gust per la història el va agafar amb Ferran Soldevila en unes classes clandestines que es feien al menjador de casa seva i que moltes vegades havien estat particulars. Els altres dos grans mestres que va tenir van ser Vicens Vives i Pierre Vilar. De tots ells va aprendre que estudiar i investigar història és una manera d’implicar-se en el món per tractar d’entendre’l i ajudar els altres a entendre’l.

Va desenvolupar la seva recerca al voltant de la història econòmica i la història espanyola del segle XX. La seva anàlisi va ser molt crítica amb el procés de la transició democràtica espanyola. En una conferència pronunciada el dia 30 d’octubre del 2004 a la seu central de la Universitat de València, Fontana va fer una lliçó magistral repartida en quaranta-tres punts desmuntant-la i qualificant-la d’un engany de què ens n’hauríem de desfer. A l’hora de captar l’essència del seu temps, Fontana va esdevenir un dels millors historiadors europeus de la seva generació. Intel·lectualment, va evolucionar d’un ortodox marxisme historiogràfic d’accent britànic als seus inicis, a una segona etapa, coincidint amb el canvi de segle, preocupat per la globalització capitalista i la construcció de les identitats. En una entrevista a VilaWeb el 12 de juliol del 2007, l’historiador va donar la seva opinió respecte a la relació entre l’Estat espanyol i la nació catalana. Es va mostrar molt crític amb l’Estat i va afirmar que si la independència era realitzable sense danys per a ningú, ell també s’hi apuntava.

Al llarg de la seva vida va col·laborar en revistes d’història com Recerques i L’Avenç, i va ser membre del consell editorial de la revista política i d’ideologia socialista Sin Permiso. Va escriure un munt d’obres, entre les quals destaca la publicada just després de la seva mort, La crisi com a triomf del capitalisme (2018), on recull 12 textos d’assaig divulgatiu desmuntant la idea predominant que la crisi financera (2007-2012) havia estat resultat natural de l’economia i, per tant, un procés inevitable. Per Fontana es tractava d’un procés de llarga durada que es remunta a l’Europa de després de la Segona Guerra Mundial.