Un pavelló per a tots

“Nadal, cabró, volem un pavelló!” Aquest és el crit que va ressonar al pavelló de Palau-sacosta el 17 de març de 1991, després del partit entre el Valvi Girona i el Joventut de Badalona, que va ser retransmès en directe per televisió. Tant o més rellevant que la derrota de l’equip gironí (75-99) van ser els degoters a causa de la pluja, que posaven de manifest el mal estat d’aquest equipament. La notícia va ser il·lustrada a la portada d’aquest diari amb una fotografia en què un espectador assegut a la graderia sostenia un paraigua obert per protegir-se de l’aigua. Al final d’aquell partit, el mateix Quim Nadal, aleshores alcalde de Girona, admetia la necessitat de renovar i ampliar el pavelló de Palau o d’aixecar-ne un de nou, i feia una crida a la resta d’institucions per posar fil a l’agulla.

Trenta mesos després d’aquell episodi s’obrien les portes del pavelló de Fontajau, un flamant equipament amb capacitat per a 5.500 persones que va tenir un cost de 1.110 milions de pessetes (6.611.133 euros). El seu arquitecte, Esteve Bonell, també havia dissenyat el Pavelló Olímpic de Badalona, subseu de bàsquet dels Jocs de Barcelona 1992. Per aquest motiu, alguns veien el pavelló de Fontajau com una còpia reduïda del recinte badaloní.

L’Ajuntament de Girona va fer la inversió més gran de totes les institucions, amb 610 milions de pessetes (3.666.174 euros), seguit del Consell Superior d’Esports, amb 300 milions (1.803.036 euros); la Generalitat de Catalunya, amb 125.000 milions (751.265,1 euros), i la Diputació de Girona, amb 75 milions (450.759,1 euros). La iniciativa va tenir l’oposició de sectors de la ciutat que temien que la inversió es fes únicament en benefici d’una entitat privada. Amb el temps, però, va quedar clar que el recinte no era només per al bàsquet d’elit sinó per a ús i gaudi de tota la ciutat gràcies a l’organització d’altres esdeveniments esportius, culturals, lúdics i socials. El pavelló de Fontajau no era només per al bàsquet, però sense el bàsquet hauria estat més complicat fer possible aquella nova instal·lació.

El 4 de setembre de 1993, avui fa 30 anys, el pavelló de Fontajau es posava de llarg amb una inauguració que va tenir la presència de Moses Malone, mítica estrella de l’NBA. L’aleshores pivot del Philadelphia 76ers va fer, amb una esmaixada, la primera cistella de la instal·lació. També estava previst que participés en el partit amistós entre el Valvi i el PAOK de Salònica, però els 76ers no el van autoritzar a fer-ho i finalment es va asseure només uns minuts a la banqueta de l’equip gironí, que aleshores entrenava Alfred Julbe. El Valvi va guanyar aquell partit gràcies a una cistella de Jordi Pardo a quatre segons del final (80-79).

La jornada inaugural va sortir rodona. Joaquim Vidal, president del Valvi, va animar els gironins a donar suport a l’equip, que estava a punt de començar la seva setena temporada a l’ACB: “Vull fer una crida al públic de bàsquet de les comarques gironines: si us plau, veniu a Fontajau.” Amb un pavelló còmode i espaiós, els aficionats van respondre amb bones entrades. La trajectòria del club en l’elit del bàsquet estatal es va acabar abruptament a causa dels problemes econòmics en l’època d’Akasvayu. L’equip femení de l’Uni Girona, però, va retornar el millor bàsquet a la ciutat amb l’ascens a la lliga femenina aconseguit el 2009 i els nois, amb el Bàsquet Girona de Marc Gasol, van recuperar la plaça l’any passat.

En trenta anys, Fontajau també s’ha convertit en una gran sala de concerts per on han passat des d’Andrés Calamaro fins a Isabel Pantoja. També s’hi han fet grans esdeveniments com l’Eurobàsquet o l’All Star de l’ACB. Per Fires els millors especialistes del món hi disputaven el Trial Indoor Ciutat de Girona. El recinte també s’ha omplert amb xous com els dels Globetrotters i el Gran Circ de Nadal o partits d’exhibició de tennis com el que van jugar Arantxa Sánchez Vicario i Mary Pierce. A Fontajau també hi han tingut lloc esdeveniments culturals i socials, com la Nit de Santa Llúcia o la Nit del Voluntariat, i fins i tot diversos actes religiosos, com la Festa del Xai de la comunitat musulmana de Girona o les cerimònies de bateig dels testimonis de Jehovà. Durant el gran foc de l’Empordà del 2012 va ser el refugi improvisat de més de 2.000 viatgers i el gener del 2020 el recinte va tenir greus desperfectes en les inundacions provocades pel temporal Glòria.