religió
Santa Maria del Mar celebra la missa pels patriotes catalans
L’únic acte religiós de la Diada és, de fet, la celebració més antiga per recordar la desfeta del 1714
Organitzada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat oficia la missa Cinto Busquet
Comença a la basílica de Santa Maria del Mar la missa de l’11 de setembre en record dels patriotes catalans que ens han precedit, organitzada per la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, en el mateix lloc on avui fa 137 anys es va iniciar aquesta tradició. Aquest any la missa l’ha presidit el rector de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella, de la diòcesi de Girona, Mn. Cinto Busquet, que defensa una Església encarnada al poble que serveix i fa sempre les misses en català.
La tradició de la missa de l’11 de setembre oferta pels patriotes catalans arrenca del 1886, any en què el canonge de la Seu de Vic Jaume Collell la va convocar a la basílica de Santa Maria del Mar. Havien passat 172 anys d’ençà de la caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit castellà l’11 de setembre del 1714. “Si bé la celebració de la missa no es va poder prohibir, el capità general Arsenio Martínez Campos va imposar al bisbe de Barcelona d’aleshores, Jaume Català, que no es pronunciés cap sermó a la missa”, explica la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, que especifica que “amb més o menys dificultats, depenent del moment històric de repressió, la missa s’ha anat convocant des d’aleshores”. D’ençà de la seva fundació, el 1899, fins avui la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat s’ha ocupat de l’organització de la missa.
De fet, aquesta missa en record dels patriotes caiguts en defensa de la terra va ser el primer acte que es va fer de commemoració de la diada de l’11 de setembre. Anys després d’institucionalitzada la missa, la societat civil i política organitzaria la festivitat de la Diada.
L’11 de setembre del 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, l’arquitecte Antoni Gaudí (soci de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat) fou detingut i empresonat per no haver atès el requeriment de la policia d’expressar-se en castellà, quan Gaudí es dirigia a la missa (convocada aquell any a l’església dels Sants Just i Pastor a Barcelona).
