Rebuig a la planta d’asfalt
El projecte per produir asfalt a la pedrera de Dosrius encén els veïns, que temen per la contaminació i l’augment del trànsit de camions
L’Ajuntament recull informació per afrontar un “llarg camí” en què s’emetran nous informes i s’obrirà un procés d’al·legacions
Plou sobre mullat per als veïns de la urbanització de Can Massuet-El Far de Dosrius, que viuen a tocar de la pedrera d’en Rocà. “Per si no en teníem prou amb les explosions i les voladures de granit, ara es posaran a fer asfalt”, lamenta Jéssica Carrillo, una de les veïnes afectades que formen part de la plataforma contrària a la planta que s’ha creat a través de WhatsApp –hi participen 370 persones–, amb l’objectiu d’aturar el projecte que promou l’empresa Obres i Asfaltatges Tarraco, SA. “No la volem”, asseguren els veïns, que no entenen com és que el Departament de Territori va aprovar, al maig, el pla d’actuació específic per instal·lar l’activitat a dins la pedrera, que es troba a pocs metres de la urbanització, al límit del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. “S’incompleix la normativa, perquè haurien de fabricar a dos quilòmetres dels habitatges. Hi som a tocar i hi tenim una escola no gaire lluny”, assenyala Carrillo, que amb altres veïns anirà dijous al ple a manifestar-se i demanarà al govern municipal que es denegui el permís d’obra. Asseguren que fa massa anys que pateixen les molèsties de la pedrera per assumir ara la nova activitat, que portarà més trànsit de camions per fer arribar el material per elaborar l’aglomerat asfàltic i per tornar-lo un cop fet. “Ara tenim tres camions cada hora i amb la planta el trànsit es multiplicarà com a mínim per onze; això és una bogeria”, alerta la portaveu dels veïns, que no amaga la preocupació per la contaminació d’aquest tipus d’indústria. “A la pedrera, ja hi estem acostumats i la tenim integrada, però una altra cosa és respirar l’asfalt cada dia, ja seria massa”, conclou.
No els han convençut les explicacions de l’alcaldessa, Sílvia Garrido (PSC), que fa uns dies apareixia en un vídeo en què n’informava els veïns en vista de l’alarma que s’ha generat al poble. Segons Garrido, en una reunió que va mantenir amb l’empresa, ja li va traslladar el malestar i el rebuig veïnal, preocupats sobretot per la contaminació i l’augment del trànsit, que afectarà tot el nucli urbà.
“La intenció dels promotors és demanar el permís d’activitat abans de final d’any”, assegura l’alcaldessa, que fins aleshores manté que des de l’Ajuntament s’està recopilant el màxim d’informació que pugui ser útil un cop l’empresa demani la llicència. El consistori ha encarregat informes externs a les empreses Ecas, col·laboradores amb la Generalitat, per tenir dades oficials sobre les emissions a l’atmosfera d’aquest tipus d’activitats, explica Garrido. “Tenim l’obligació de tramitar tots els plans especials que arriben a l’Ajuntament; seria discriminatori no fer-ho”, indica Garrido, al capdavant del govern municipal, i que reconeix, igual que amb la pedrera, que aquest tipus d’indústries “ningú les vol” a prop de casa. Garrido explica que estan en contacte amb Cardedeu i Barberà del Vallès, on tenen funcionant plantes des de fa anys, a prop dels municipis. “S’ha d’estar preparat i amb motius de pes, perquè aquest serà un camí llarg”, indica l’alcaldessa, disposada a escoltar els veïns i en espera que l’empresa demani l’autorització per iniciar l’obra.
Un llarg recorregut
L’empresa promotora té un any –des de l’aprovació de l’informe definitiu del pla d’actuació– per demanar la llicència. Serà aleshores quan s’iniciarà un nou procediment, en el qual hi haurà exposició pública, i tothom hi podrà presentar al·legacions. En aquest termini, s’emetran els informes sectorials (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Agència Catalana de l’Aigua, Direcció General d’Energia, Direcció d’Indústria, Subdirecció General d’Infraestructures Rurals, Serveis Territorials del Departament de Cultura, Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental) i es farà una ponència ambiental del Consell Comarcal abans de la resolució de l’Ajuntament.
Segons recull el projecte, la totalitat de les instal·lacions de la planta d’aglomerat asfàltic ocuparia una superfície d’uns 4.800 m², en una part de la qual, d’uns 1.500 m², hi hauria els equips tècnics, mentre que la resta es destinaria a l’abassegament d’àrids i als espais de circulació i maniobra dels vehicles. Entre les mesures d’actuació, es preveu instal·lar silenciadors en turbines i xemeneies per minimitzar el soroll durant l’activitat, que funcionarà exclusivament en horari diürn. La projecció de producció a la planta és d’una extracció de fins a 250 tones d’aglomerat asfàltic cada hora. Així mateix, es projecta un sistema de filtratge de la pols i dels fums produïts en el procés d’escalfament dels àrids. Pel que fa a la contaminació odorífera, es valora que, atesa la distància mínima respecte als habitatges, d’uns 250 metres, i tenint en compte el combustible utilitzat, serà inexistent.
L’informe definitiu de la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona deixa clar que la instal·lació de la planta d’aglomerat asfàltic estarà condicionada a l’autorització que en faci l’Agència Catalana de l’Aigua i al fet que es compleixin els condicionants sectorials.
“Ens preocupa que s’hagi d’aprofundir en l’estudi de la contaminació atmosfèrica, odorífera, acústica i del trànsit”, assenyala el cap de l’oposició, Marc Bosch (ERC), que interpreta que les coses no “s’hauran fet prou bé” tenint en compte la proximitat del veïnat de Can Massuet. Recorda que fa un any i mig ja van demanar que s’aturés la proposta. Bosch alerta que els estudis sobre l’impacte del trànsit només tenen en compte la carretera BV-5101, quan el pas de camions es multiplicarà pel centre del poble, i considera que l’Ajuntament “hi té molt a dir”.
Restaurar l’entorn
L’activitat de la planta es planteja dins del recinte de la pedrera i vinculada a la seva activitat. Això vol dir que, un cop finalitzi l’extracció de granit, que es troba a la meitat de la seva explotació, es tancarà tot el recinte per executar el pla d’integració al paisatge. Un dels condicionants de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Barcelona és que el titular de l’activitat extractiva, l’empresa KM-Internacional, modifiqui el programa de restauració un cop obtingui els permisos per a la implantació de la planta d’aglomerat asfàltic. La totalitat de la instal·lació d’asfalt ha de ser fàcilment desmuntable.
