Aquest 25 de setembre farà deu anys que es va inaugurar la nova ubicació dels Encants Vells de Barcelona a la plaça de les Glòries, en un edifici sota una coberta espectacular dissenyat per Fermín Vázquez. L’autor va concebre l’obra com una plaça oberta que aprofita els desnivells dels carrers que l’envolten per crear unes rampes lleugerament inclinades plenes de parades. Es tracta d’una superfície de 35.000 metres quadrats on caben 300 parades, entre les quals hi ha nou restaurants i bars.

Les parades més curioses són les que hi ha a la planta baixa a terra, on gran part de la mercaderia s’exposa sobre un llençol o directament a terra, on es pot trobar qualsevol objecte de vell. Són els objectes que cada matí s’han subhastat provinents de múltiples llocs (botigues que tanquen, cases que s’han hagut de buidar, una editorial que es treu els llibres de sobre, estocs d’una firma...) i és on es tiren de cap els col·leccionistes i els buscadors de tresors.

“Quan plou ens mullem una mica i, com que la coberta és tan alta, quan fa molt de sol hi ha unes hores del dia en què també ens toca força directe, però a part d’això, que ho solucionarem, podem dir que estem molt contents d’aquesta ubicació, que és just la que volíem quan ens hi vam traslladar”, explica Josep Nebot, president de l’Associació de Venedors del Mercat dels Encants. Abans, el Mercat Fira de Bellcaire, que és com es diuen en realitat els Encants Vells, estava situat per damunt de la Gran Via, entre els carrers Independència, Cartagena i Consell de Cent, i estava totalment al ras. Des que és a la nova ubicació l’allau de compradors és immensa: uns 60.000 cada setmana (i només obren els dilluns, els dimecres, els divendres i els dissabtes de les nou del matí a les vuit del vespre). Com que surt a totes les guies turístiques els visitants estrangers són multitud. “De fet, al nostre punt d’informació sempre hi ha turistes que es pensen que som un punt d’informació de l’Ajuntament i ens demanen mapes i de tot”, explica Nebot.

El Mercat Fira de Bellcaire, un dels mercats més antics d’Europa, està situat en un punt privilegiat de la ciutat, davant una parada de tramvia, de metro i on també para el bus turístic. A tocar del Teatre Nacional i del Museu del Disseny, els Encants Vells (es diuen vells per diferenciar-los dels nous, que són al carrer València) són un punt imprescindible per conèixer Barcelona.

Per celebrar aquests deu anys en aquesta ubicació sota l’espectacular coberta, fins a final de mes els bars i restaurants del mercat ofereixen tapes (amb una beguda) a 3,90 euros. “Vam fer un concurs de tapes i la xef Ada Parellada va triar la guanyadora”, explica Josep Nebot, que van ser les braves del bar Stop & Mos. “Ara cada dia tenim cues per tastar les tapes, una iniciativa que ha tingut molt d’èxit i que es pot disfrutar fins a finals de mes”, explica Josep Nebot.

Aquesta iniciativa gastronòmica no és l’única per celebrar aquests deu anys. De fet, avui dissabte es fa una jornada de cinema amb xerrades i exposicions. No és escabellat; de fet, són molts els productors de cinema o de teatre que per ambientar la seva obra han de buscar i remenar als Encants per veure si troben la peça adequada.

En aquest mercat hi ha de tot, des de roba fins a ferreteria passant per mobles i antiguitats. El més característic d’aquest mercat és la subhasta que es fa cada dia a les vuit del matí, en què els venedors es reparteixen els lots de productes que tot just acabat el sorteig ja es posaran a la venda.

Segons el llibre Els Encants i la Fira de Bellcaire. Imatge i història de Barcelona, escrit per membres del Taller d’Història del Clot - Camp de l’Arpa, els Encants es remunten a l’entorn de l’any 1200 i tenen l’origen en el costum de subhastar els béns dels difunts per pagar l’enterrament, les misses i els deutes. Encara avui en dia gran part dels productes de segona mà que es venen en aquest emplaçament provenen del buidatge de pisos de persones que han mort. Així, s’hi poden trobar des de porcellanes fins a quadres i fotografies o qualsevol altre objecte de persones anònimes que els seus hereus no han volgut.