TOT RECORDANT
Ramon Mercader, amb llicència per matar
L’agent soviètic que va matar Trotski a Mèxic va morir avui fa 45 anys i és un dels catalans més universals
Els catalans som gent peculiar, sobretot quan recordem que algun dels nostres han estat personatges transcendents en la història de la humanitat. No tenim estat propi, ens diuen, però qui va matar Trotski? Efectivament, va ser Ramon Mercader (1913-1978), que va morir tal dia com avui fa 45 anys. El professor d’història que ens ho va explicar a l’institut ho va fer amb un deix d’orgull, tot i que l’acte, amb un piolet, devia ser d’allò més salvatge. Ningú hauria de poder presumir d’aquell assassinat a sang freda tenint en compte qui el va ordenar: Stalin. Ara bé, va causar una commoció a escala planetària. A partir de llavors el dirigent soviètic va aconseguir tot el poder, no només el polític i militar, que ja el tenia, sinó que va imposar el seu marc ideològic: la revolució començava i s’acabava a la URSS. El misticisme de Trotski es va anar apagant amb els anys i els seus seguidors, també. Moscou va passar a controlar durant dècades els grans partits comunistes d’arreu del món, sobretot els d’Europa.
De Mercader, conegut des de sempre com l’“home del piolet”, se n’han fet novel·les, assajos, biografies, pel·lícules i documentals i encara costa discernir el que és real i el que són llegendes urbanes. Amb tot, una de les grans coincidències de la majoria d’obres és el paper de la seva mare, Caritat del Río, una comunista convençuda i agent soviètica amb pocs escrúpols que va empènyer el seu fill a treballar per Stalin els anys trenta tot i que provenia d’una família d’origen burgès, sobretot per part del seu pare, l’industrial Pau Mercader. L’assassinat va costar a Mercader una condemna de 20 anys de presó a Mèxic abans de tornar a la URSS, on va ser rebut com un heroi abans d’acabar el seus dies a Cuba, ja un país comunista. La policia mexicana no va esbrinar fins al 1953 la identitat real de l’assassí. Diu la llegenda, una altra, que un carceller d’ascendència catalana el va escoltar cantar El noi de la mare i van lligar caps quan van comparar les seves empremtes amb les de la policia espanyola.
L’agent ja havia mostrat el seu esperit combatiu a la Guerra Civil. Va ser voluntari el 1932 i el 1935 va ser empresonat. L’encís per “la pàtria dels obrers i la idea d’un món millor” ja no el va abandonar i el 1937, a proposta de la seva mare, va entrar primer en el PSUC de Joan Comorera i després en el servei secret de la URSS.
Abans d’arribar a Mèxic per executar el seu pla, Mercader es va fer passar per belga i es va fer dir Jacques Mornard. A París ja s’havia infiltrat en cercles trotskistes abans de viatjar a Amèrica, on es va fer passar per un canadenc de nom Frank Jackson. A poc a poc es va guanyar, com a Mornard, la confiança del líder comunista exiliat. Amb tot, en primera instància no havia de ser l’assassí de Trotski. Va ser el pla B de la coneguda com a operació Utka, que tenia com a objectiu final eliminar el rival de Stalin.
El primer intent per liquidar l’antic líder revolucionari el va dur a terme un escamot d’agents infiltrats, però l’assalt amb escopetes al domicili va ser fallit. El català i el seu piolet van ser més efectius. Després de clavar-li el cop mortal va ser un altre català, casualitats o no de la història, el primer metge que va intentar salvar la vida a Trotski, Wenceslau Dutrem, un exiliat de la Guerra Civil. Encara hi ha un tercer home clau en la història de l’agent soviètic més internacional que hem tingut, Bartomeu Costa, un altre català que va ser l’impulsor del trasllat a Mèxic de Mercader. Ho explica molt bé l’historiador Eduard Puigventós, en la biografia més extensa que s’ha fet de Mercader: Ramon Mercader, l’home del piolet.
Si voleu una imatge més romàntica de l’espia, com si fos un 007 comunista amb llicència per matar, podeu recórrer a l’escriptora Núria Amat, que va guanyar el Ramon Llull del 2001 amb Amor i guerra. Amat, parenta llunyana de l’agent, va admetre la seva fascinació i admiració pel personatge: “Era un catalanista que el 1936 es preparava per a les olimpíades, esportista, guapíssim, intel·ligent, comunista i marxista convençut.” Ho tenia tot. El prestigiós director britànic Joseph Losey també va retratar a la seva manera la figura de Mercader ni més ni menys que amb Alain Delon de protagonista, aprofitant la seva eterna aureola de seductor per confirmar encara més la llegenda de Mercader com un autèntic James Bond roig dels anys trenta. De fet, per acostar-se a Trotski, el barceloní va tenir una relació amorosa amb una de les seves secretàries, Sylvia Agelof, que va ser clau en tota l’operació i que es va acabar suïcidant.
També explica Puigventós que molt al final dels seus dies, residint a Cuba, l’assassí de Trotski va escriure cartes en català al seu germà Lluís, que vivia també a la Unió Soviètica, confiant que algun dia es podrien retrobar a Barcelona o a Sant Feliu de Guíxols, on la família havia estiuejat, un desig que va ser impossible de fer realitat.
Abans dels seus dies finals a Cuba, a la URSS Mercader va treballar pel KGB, organització de la qual va ser un alt càrrec. Va ser condecorat amb l’Orde de Lenin i la Medalla dels Herois de la URSS. El seu nom oficial seria Ramon Ivanovitx López. En els seus últims anys a Cuba va ser assessor de Fidel Castro. Oficialment va morir per un càncer, però com sempre hi ha llegendes associades a la seva figura, una de les quals precisa que la KGB el va acabar enverinant amb poloni amb un rellotge que li haurien regalat en “gratitud” pels seus serveis.
