Addiccions de gènere

Té 47 anys. El novembre del 2022 va tenir la primera entrevista per entrar en el Projecte Home (www.projectehome.cat ). És una dona empresària, emparellada i mare. Es diu Montse. És una de les dones que han acudit a Projecte Home aquest últim any per demanar ajuda. Des de l’entitat ja fa temps que alerten del biaix de gènere i de la invisibilitat de l’addicció entre les dones. A poc a poc el nombre de dones que demanen ajut augmenta. El 2022, a Catalunya tenien 759 persones en tractament, de les quals el 17,6% eren dones. El 2021 eren el 15,4%. La mitjana d’edat és de 46 anys, tres anys més que els homes. Si comparem, criden l’atenció les dades sobre els nuclis de convivència. Només un 15,4% de les dones viuen amb els pares o altres familiars, mentre que en el cas dels homes és el 30,5%. Una altra dada és que només un 0,8% d’homes conviuen amb fills, mentre que entre les dones és un11,5%. També hi ha més dones amb una situació inestable pel que fa a l’habitatge i també n’hi ha més que han de viure en un medi protegit. La falta de suport familiar i la responsabilitat envers els fills són dos dels factors que retarden la petició d’ajut. La mitjana de temps que fa que consumeixen abans de demanar ajut és lleugerament superior en les dones, 18,4 anys –en els homes, 17,1 anys–. També hi ha diferències quant a la substància principal de consum. En les dones és l’alcohol, seguida de la cocaïna. En els homes és just a l’inrevés.

Marta Berenguer, psicòloga i responsable de la comissió de gènere de l’entitat, afirma: “La nostra realitat és la mateixa que viuen altres entitats. L’augment d’usuàries és una bona notícia perquè vol dir que els ho estem posant més fàcil i és millor el que se’ls ofereix.” Hi ha canvis socials, les dones s’atreveixen a demanar ajut. “S’atreveixen”? “Les dones pateixen un doble estigma. D’una banda, consumeixen, se salten la norma. I d’altra banda, l’addicció d’una dona és vista especialment malament pel seu rol de cuidadora. El resultat és que se n’amaguen més, i es destapa més tard.”

Treballen tant de manera mixta com per separat. Per a elles es vol crear un entorn especialment confortable i segur físicament i emocionalment. En molts casos no és estrany que hagin patit algun tipus de violència. “S’ha de treballar per afavorir la presa de decisions, l’empoderament i l’autoestima.” Costa evitar interferències, de la parella, de la cura dels fills... Marta Berenguer assenyala: “Els usuaris demanen ajuda en relació amb una substància i després es veu que n’hi ha més.” Entre les dones, el primer lloc l’ocupa l’alcohol.

“Penseu que si a les dones els costa tant demanar ajut, quan ens arriben ho fan en males condicions. En molts casos hi ha comorbiditat, depressió, intents de suïcidi... Si no tenen suport venen més tard. Hi ha vergonya, culpa, i si tenen fills, por que el sistema intervingui. Ells, en canvi, venen amb la parella, amb la mare, i tenir fills no els representa un hàndicap.”

“Jo era consumidora de vi, i ho havia normalitzat; de fet, la societat ho normalitza”, explica la Montse. “Anava fent, fins que fa deu anys vaig patir una crisi que em va afectar a tots nivells. Com que la societat ens exigeix que siguem fortes, resolutives, no em vaig permetre parar i buscar ajuda.” A la tarda-nit, es prenia unes copes, o l’ampolla sencera. “Em servia per evadir-me, per no sentir res. Era un cercle viciós terrible, perquè l’alcohol és un depressiu.” Va seguir trampejant, i augmentant el consum sense adonar-se. Una altra crisi, i va arribar a beure’s quatre ampolles. Podia fer esport, anar a treballar encara que estigués desfeta. Fins que la fràgil estructura va cedir. Va demanar ajuda a Projecte Home. “Tant se valen les circumstàncies en què et trobis perquè mai serà un bon moment per deixar-ho.” Tot i que queda camí per recórrer, diu: “Ha nascut una nova persona.” S’adreça a un públic invisible: “Demana ajuda! Ets el més important. T’hi jugues la vida!”