Prop de 600 anys de gremi

L’Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447 publica un llibre escrit per cent persones, algunes conegudes o mediàtiques i d’altres que no. Des de l’expresident de la Generalitat, o l’actual alcalde de Barcelona, Jaume Collboni a un taxista, fins a un estibador, una integradora social o una pedagoga. A tots ells se’ls ha preguntat com s’imaginen que serà la Barcelona d’aquí a 25 anys, quan l’entitat arribarà als 600 anys d’història, essent una de les més antigues de la ciutat.

L’associació, inicialment Confraria entre Tenders Revenedors de Barcelona sota de l’Advocació de Sant Miquel Arcàngel, és una entitat sense ànim de lucre que l’any passat va celebrar el 575 aniversari.

Actualment és la continuació, a través dels segles, del que va ser el Gremi de Revenedors de Barcelona. Segons explica el seu president, Francesc Sendil, amb la desamortizació de Godoy, al segle XVII, tots els gremis van haver de desaparèixer. Els revenedors van trobar des d’aquell moment diferents formes jurídiques per anar-se amotllant als temps fins als nostres dies, demostrant una gran capacitat d’adaptació.

“Un revenedor és qui ven coses que ell no produeix”, observa Sendil, que explica que el 1447 la majoria eren botigues, sobretot de productes alimentaris, com ara llegums, olives o arengades. Al llarg dels anys, la figura del revenedor ha evolucionat. I d’aquest gremi en surten molts altres: “És un gremi molt atípic, perquè com acredites que ets un bon botiguer? Doncs amb el bon nom, essent una persona reconeguda.” Ja en els seus inicis, els revenedors tenien normes avançades al seu temps: “Tenien lleis antimonopoli –explica el president– com ara que només es podia tenir una botiga. O si portaves pomes de l’Empordà a Barcelona, a l’entrada a Muralla ho havies de repartir entre els altres botiguers al mateix preu que a tu t’havien costat”, assenyala Sendil.

L’adaptació als temps i la recerca de formes jurídiques per sobreviure els van portar, en temps de la desamortització, a convertir-se en una obra pia, que era un instrument jurídic que els permetia fer caritat. Tot això i molt més queda acreditat en la gran quantitat de documents que posseeixen, que recull la seva història amb tot detall. “Nosaltres podem acreditar amb documents quan una o una altra llengua ha estat obligada a Catalunya. De fet, la nostra acta fundacional, del 1447, és en català, un fet molt atípic, perquè en aquell temps se solien fer en llatí”, destaca el president.

En el moment de la desamortizació, altres gremis van quedar tocats econòmicament, però el de revenedors tenia prou salut econòmica per ser una entitat que, d’una banda, defensava l’ofici, amb el control del mercat i altres funcions, i, de l’altra, donava diverses prestacions socials i sanitàries: “A més de vetllar per l’ofici, es donaven prestacions als socis com ara ajuts econòmics, per malaltia, per enterrament, per viudetat o per orfandat. Per això era tan important que no desaparegués.” Amb la reconversió a obra pia, el ja antic gremi es va constituir com una de les primeres mútues de Catalunya: “Va costar molt, però des de l’obra pia es van anar donant prestacions i mutualitat. Des d’aquell moment fins ara hem anat fent, anant canviant i evolucionant.”

Ara, però, segons continua explicant el president de l’entitat, es troben en un altre moment de canvi: “Ara estem en un altre moment de transformació, a punt de ser entitat d’interès públic, fins ara sense anim de lucre.” També han canviat interiorment, ja que, segons Sendil, a l’associació ja no hi ha botiguers. “Ja no hi ha botiguers, i aquest és un altre dels signes de la nostra evolució. Jo soc economista, i el 90% dels nostres associats son professionals com enginyers o advocats. Ens agrada pensar que això dona una idea de com a Catalunya l’ascensor social ha funcionat i, d’aquells primer negocis humils de botiga, n’han sortit generacions amb professions com les que tenim ara”, comenta el president. La pertinença a l’associació és ara de caràcter hereditari i no es paguen quotes perquè es gestiona un fons patrimonial immobiliari.

Des de la seva seu històrica, un edifici de gran bellesa, situat a la plaça del Pi, han adaptat el nom perquè quedi palès d’on venen i han dissenyat una associació que, de nou, s’adapta als temps actuals. Així, d’una banda, l’entitat es continua dedicant a conservar l’esperit gremial, històric, cultural i beneficosocial, mantenint els drets històrics dels membres del gremi originari, després mutualistes i ara associats, a rebre ajuts socials derivats de contingències concretes: hospitalització, malaltia, dependència, natalitat o adopció, enterrament, orfandat o vellesa.

Però, per una altre costat, també té com a objectiu promoure la recerca històrica de la ciutat de Barcelona, preservar, estudiar i divulgar el patrimoni històric documental de l’Antic Gremi Entre Tenders i Revenedors, un llegat que es remunta a l’època medieval i és un dels més rics i més antics de Catalunya. A més, l’associació patrocina i promou l’inventari d’arxius, la transcripció de fons, l’estudi documental i la recerca històrica, i dona suport i finançament a projectes de recerca en aquest àmbit.

D’aquí ve la publicació del llibre, una vessant, la de les publicacions, que van iniciar precisament l’any passat, quan van complir els 575. “Deixem la feina d’imaginar la Barcelona de l’any 2048 feta per als que d’aquí a 25 portaran l’associació, que podran contemplar com els homes i dones d’ara imaginaven la ciutat al cap de dues dècades i mitja”, conclou el president.