SOCIETAT
Cinc sentències en contra de l’Ajuntament de Girona per desigualtat retributiva
L’Ajuntament de Girona ha rebut cinc sentències judicials contràries que l’obliguen a pagar cinc dels seus empleats per desigualtat retributiva (cobrar menys que un altre empleat fent la mateixa feina). Així ho va afirmar en el ple municipal d’ahir el regidor de Recursos Humans, Sergi Font (Guanyem), que hi va afegir que hi ha hagut dues resolucions a favor del consistori i en contra de reclamacions d’empleats.
Justament el ple va donar compte d’una de les sentències contràries a l’Ajuntament. En la resolució del 19 d’octubre, el jutjat social número 3 de Girona resol que el consistori ha de pagar 3.227,18 euros i el 10% d’interessos de demora perquè entre el febrer del 2022 i l’agost del 2023 l’afectat va cobrar menys que altres empleats fent el mateix. El treballador és un conserge encarregat de manteniment. Un dia abans, el 18 d’octubre, el mateix jutjat va desestimar la demanda d’un altre treballador.
Font va recordar ahir que a l’octubre el consistori havia destinat mig milió d’euros per fer front a 650 desigualtats retributives i a 125 adequacions singulars. A l’hora de pagar la valoració dels llocs de treball (VLT), el consistori no pot excedir en personal el 3% de puja de l’índex de preus al consum (IPC), tal com requereix l’Estat.
Espectacle de la policia
Font va donar explicacions al principi, poc després que una vintena de representants de la Policia Municipal irrompessin a la sala de plens. Alguns dels agents ho van fer vestits d’esclaus romans. Abans del ple, segons informa l’agència ACN, els agents van estirar un carro al mig de la plaça del Vi, al damunt del qual hi anava un agent vestit amb americana i amb un pal a les mans, simbolitzant l’alcalde, Lluc Salellas, que instava els altres a callar. A més, altres policies duien samarretes negres amb la inscripció Lluc I el Decretador. Amb l’espectacle teatral, es van queixar del decret de l’alcalde que els obliga a fer hores extres en “dispositius singulars” des de les Fires.
Alfons XII perd la torre
D’altra banda, el ple va atorgar denominacions a diversos espais de la ciutat, tal com havia acordat la comissió del nomenclàtor. A partir d’ara, hi haurà la torre de la Ciutat, en lloc de la torre d’Alfons XII, tal com havia sol·licitat l’associació de veïns de les Pedreres. Salellas va justificar el canvi assegurant que el representant dels Borbons que va regnar a l’Estat no tenia cap vinculació amb la ciutat. Alfons XII va ser rei entre el 1875 i el 1885.
A més, Girona tindrà els jardins de les Obreres de la Fàbrica Grober, el carrer Joan Ballesta i Molinas, el carrer Pere Cerezo i Hernáez, la plaça Simone de Beauvoir, la plaça Maria Antònia Canals i la plaça Natàlia Molero. Ballesta i Cerezo van ser alcaldes de Girona el segle XX.
Un mes després que es votessin dues mocions diferents sobre el conflicte entre Israel i Palestina, el ple va debatre un altre text sobre aquesta qüestió. Sílvia Rispau i Toni Signes, en nom de l’Ateneu Popular de Girona Salvadora Catà, van reclamar que l’Ajuntament trenqués llaços amb Israel i contra “l’apartheid i la neteja ètnica” del govern liderat per Benjamin Netanyahu.
Vots diversos
Si el 13 de novembre Guanyem va votar en contra d’una moció de Junts, ahir els dos socis també van expressar punts de vista diversos. Xavier Aldeguer (Junts) va reiterar la petició de l’alto el foc immediat per justificar l’abstenció. Sergi Cot (Guanyem), amb un mocador palestí (kufia), va lloar el text i va denunciar “l’ocupació colonialista” de l’Estat israelià. Quim Ayats (ERC) va parlar d’una “devastació sense precedents” i va recordar les més de 18.000 morts palestines.
Maxi Fuentes va explicar que l’abstenció del PSC és “una crida a cercar consensos” i va instar l’equip de govern a trencar llaços amb Israel. El text va tirar endavant amb els vuit vots de Guanyem, l’abstenció del PSC (8), Junts (6) i ERC (3), i el no del PP (1) i Vox (1).