Les claus de l’any

Àrea de Barcelona

Les eleccions municipals del maig van capgirar el mapa de la política local. A Barcelona ciutat, el socialista Jaume Collboni arrabassava l’alcaldia a Ada Colau i trencava una dinàmica de vuit anys amb la seva sòcia de govern, que, contra tot pronòstic, va votar-li la investidura per evitar que Xavier Trias, de Junts, agafés la vara. El PP feia el mateix. El PSC, així mateix, consolidava la seva supremacia a les principals ciutats de l’àrea metropolitana. Per la seva banda, l’incombustible Xavier García Albiol (PP) recuperava Badalona amb una aclaparadora majoria absoluta. En el terreny social, una primera denúncia d’agressió sexual de menors en grup al centre comercial Màgic de Badalona destapava més casos d’un fenomen que ha intensificat el debat sobre la sexualitat mal entesa entre els adolescents i que no s’ha resolt. A l’abril, la planta de Martorelles anunciava el tancament definitiu després de mesos de negociacions amb els sindicats i acomiadava més de 400 treballadors.

A principis de l’estiu, els governs català i espanyol arribaven a una entesa per ampliar la B-40 entre Terrassa i Castellar del Vallès, passant per Sabadell, malgrat la negativa inicial d’ERC, que es va veure obligada a canviar d’opinió per tirar endavant els pressupostos de la Generalitat. No passava el mateix, però, amb el projecte turístic del Hard Rock a Salou, que, tot i que també forma part del pacte ERC-PSC, no s’ha acabat de desencallar. La Generalitat declarava la preemergència per sequera a l’àrea metropolitana el 21 de novembre, amb 202 municipis afectats que s’abasteixen de la conca Ter-Llobregat i amb un consum d’aigua limitat a 210 litres per persona i dia. Es va produir un clam unànime d’ajuntaments com ara Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Matadepera i Vallromanes, que denunciaven que, mentre això passa, tenen canonades perdent aigua, fet que atribueixen a la falta d’inversions. A principis de desembre, començaven a arribar les primeres sancions als municipis que més aigua havien consumit en els darrers mesos.

A finals d’aquell mes, els Mossos d’Esquadra desallotjaven El Kubo i La Ruïna, les cases situades a l’entorn de la plaça Bonanova de Barcelona que feia anys que estaven ocupades i que s’havien convertit en un símbol del moviment. El novembre també deixava l’enèsima promesa del govern de millorar la mobilitat a la comarca del Maresme, amb una inversió plurianual de 384 milions cedits per l’Estat i que implica la pacificació de l’N-II, amb un carril bici, i l’ampliació de les connexions de l’autopista C-32 amb l’habilitació de sis enllaços nous a Alella-Masnou, Teià, Premià de Mar, Cabrils-Vilassar de Mar, Canet i Calella, i es completarà el de Llavaneres en sentit Girona.

Catalunya Central

Al febrer, el suïcidi d’un jove a Sallent sota la sospita que havia estat víctima d’assetjament escolar va commocionar l’opinió pública. Educació ho va negar, però el cas es va tancar amb el relleu del director del centre on estudiava el noi. També a principis d’any els municipis de Torà i Biosca, amb el suport del Parlament, van entrar a formar part de la comarca del Solsonès. Aquell mateix mes, en un dia fatídic, el despreniment en una mina de Súria posava fi a la vida de tres joves geòlegs. La investigació policial constatava un cúmul de negligències en les mesures de seguretat de l’estructura i es va obrir un procés judicial que encara està en marxa. Pel que fa a la distribució territorial, al maig es va donar llum verd a la nova comarca del Lluçanès, la número 43 de Catalunya. L’11 de setembre s’estrenaven les primeres escolanes de la història de Montserrat amb el cor mixt Schola Cantorum.

Camp de Tarragona

Les eleccions municipals també van comportar canvis representatius en molts municipis al Camp. Probablement, dos dels més rellevants van ser els dels socialistes Rubén Viñuales i Sandra Guaita, que aconseguien les alcaldies de Tarragona i Reus.

En infraestructures arriba, després de catorze anys d’obres i 157 milions invertits, l’obertura del túnel de Lilla, que permet reduir ja considerablement el temps de viatge entre Valls i Montblanc a través de l’autovia A-27.

Els temporals de l’any es van acarnissar amb les platges i façanes marítimes de municipis com ara Roda de Berà i Altafulla, però el govern espanyol descarta reparacions puntuals i aposta per solucions estructurals. Al mes d’octubre s’inaugurava el Museu Casteller després de dècades d’entrebancs i es completava amb un recital de castells de gamma extra per Santa Úrsula. La Colla Vella i la Colla Joves Xiquets de Valls alçaven fins a vuit construccions de màxima dificultat a la plaça del Blat, tot i que les estructures de deu encara es resisteixen a ser conquerides.

Al novembre, un jutjat de Tarragona dictava l’obertura del judici oral contra els tres directius d’Iqoxe, per l’explosió que va provocar tres morts. Després de tres anys d’investigació, la jutgessa els acusa d’homicidi imprudent, estralls i lesions imprudents, entre una vintena de delictes. També processa l’empresa, com a persona jurídica. La fiscalia demanava onze anys de presó per a cadascun dels exresponsables de la companyia.

Terres de l’Ebre

Les eleccions del 28-M van suposar canvis importants al territori, encapçalats per l’acord d’esquerres que va permetre a Jordi Joan (Movem) convertir-se en nou alcalde de Tortosa malgrat la victòria de Junts. Igual que la resta de territoris, les Terres de l’Ebre han rebut de ple l’efecte de la sequera al país. La retallada a la meitat de l’aigua dels canals de reg de l’Ebre provocava una de les pitjors collites d’arròs en dècades, amb una caiguda del 15% de la producció. D’altra banda, un nou abocament de sorra al litoral del Delta –317.000 metres cúbics– per intentar aturar la regressió de l’espai reobria el debat sobre si s’estan adoptant les mesures adequades perquè l’espai natural afronti amb garanties el canvi climàtic.

A l’agost, Flix recuperava el pantà després de dues dècades de descontaminació i restitució ambiental. Tragsa va retirar les últimes palplanxes de les més de 2.000 que confinaven el sector de l’embassament contaminat per la indústria química.

També finalment, deu anys després del tancament ordenat pel govern espanyol, el desmantellament de les instal·lacions del fallit projecte Castor continua encara sense data. Igual que el reglament dels fons nuclears. Els municipis de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona de l’àrea nuclear han tancat l’any amb l’anunci del primer pagament extraordinari dels recursos de l’impost de transició nuclear, però sense un reglament aprovat que determini com s’han de repartir aquests recursos a partir del 2024.

Al setembre, un nou episodi de pluges torrencials al Montsià repetia l’escenari de desastre que ja va viure Alcanar un any abans.

Ponent i Pirineu

El primer feminicidi del 2023 a Catalunya es va registrar a Balaguer. Una dona de 38 anys moria a mans de la seva parella de 44. D’altra banda, un dels principals problemes del territori ha estat la plaga de conills que fa malbé els camps, prou afectats per la sequera. Mig miler de tractors van col·lapsar els carrers de Lleida com a protesta. Les posteriors mesures preses pel govern per actuar contra la plaga de rosegadors van permetre capturar-ne més de 437.000.

A l’abril es va tancar el canal d’Urgell, una mesura dràstica presa per primer cop en 160 anys d’història, que evidenciava la necessitat urgent de modernitzar-lo per afrontar amb èxit futurs episodis de sequera.

En clau política, la derrota electoral d’ERC i Junts va provocar que els seus respectius líders, Miquel Pueyo i Toni Postius, decidissin plegar. Els republicans perdien les alcaldies de Balaguer i Cervera. El socialista Fèlix Larrosa guanyava l’alcaldia a Lleida i enterrava el projecte d’alberg per a temporers dissenyat per l’anterior govern d’ERC i Junts. El ple de la Paeria, a més, aprovava la licitació d’un solar municipal al polígon industrial Camí dels Frares amb l’objectiu que s’hi pugui implantar un centre de culte després que els musulmans deixessin l’espai al Palau de Vidre dels Camps Elisis. També era notícia la recuperació d’alcaldies socialistes, com ara la de Joan Barrera a la Seu d’Urgell i Sílvia Romero a Tremp.

Pel que fa al Pirineu i l’Aran, la zona es confirmava com un punt destacat en els conreus de marihuana. Els Mossos en desmantellaven un dels més importants, amb un valor al mercat de la droga de 49 milions, la detenció de 21 persones i la destrucció de 27.000 plantes.

La falta de neu i la situació de sequera, però, no impedia que la temporada d’esquí obtingués el segon millor registre de la història.

Demarcació de Girona

Els canvis en les alcaldies gironines han estat dels més significatius aquest 2023. Per primer cop la llista més votada a la capital del Gironès no aconseguia l’alcaldia. Lluc Salellas prenia la vara el 17 de juny gràcies al pacte Guanyem-Junts-ERC. A Ripoll, d’altra banda, Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana, es convertia en alcaldessa en l’únic consistori català governat per l’extrema dreta independentista i per la incapacitat de la resta de grups d’acordar una aliança alternativa. Les eleccions també canviaven el color polític d’altres poblacions com ara Figueres, Roses, Lloret de Mar i Blanes.

Al mes de febrer, la tèxtil Nylstar de Blanes va entrar en liquidació després de mesos d’inactivitat. Immersa en ple concurs de creditors, a finals de març el govern rebutjava entrar dins l’accionariat i apostava perquè un inversor comprés l’empresa i la reflotés. A l’estiu Nylstar va reprendre l’activitat i tornava a produir fil gràcies a una línia de crèdit, però amb la meitat de la plantilla. També a principis any, la Generalitat tancava l’abocador de Solius, que es convertia en un lloc de pas de deixalles des d’on es deriven cap a Vacarisses. Així, s’intensificaven les desavinences entre l’Agència de Residus i els cinc ajuntaments del consorci (Llagostera, Platja d’Aro, Calonge, Santa Cristina i Sant Feliu) per saber qui pagarà els 30 anys de manteniment obligats per llei. A finals de setembre, Solius encaixava un nou revés judicial i el govern també clausurava la planta de compostatge.

Amb una superfície de 250 quilòmetres quadrats i una distància mínima de 12 quilòmetres de la costa, el golf de Roses es convertia en l’únic espai de Catalunya on es podran instal·lar parcs eòlics, tal com recullen els plans d’ordenació de l’espai marítim (POEM) de les cinc demarcacions marines espanyoles que aprova l’Estat. Hi ha sis propostes interessades a instal·lar-s’hi i la Generalitat també treballa en una proposta d’assaig.

L’agost portava a terres gironines el que seria l’incendi forestal més important de l’any al país. Cremaven 573 hectàrees entre Portbou i Colera, un foc que va obligar a confinar turistes i veïns i que amenaçava el Parc Natural del Cap de Creus. Les conseqüències de la sequera persistent seran especialment notables al territori. Els ajuntaments començaven a prendre mesures, però això no impedia que l’ACA interposés les primeres multes –alguna, de més de 50.000 euros– a municipis com ara Palau-saverdera, Begur, Caldes de Malavella i Lloret de Mar per excés de consum.

Com a clar exemple de les condicions meteorològiques extremes, tres poblacions de l’Alt Empordà feien esclatar els termòmetres i polvoritzaven el rècord de temperatura de Catalunya des que hi ha registres. El mercuri s’enfilava fins als 45,3 graus a la capital, Figueres, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) recollia pics de 45,1 graus al pantà de Darnius-Boadella i a la població de Navata. Superaven el rècord anterior de 43,8 graus que tenia Alcarràs, mesurat el 2019.