Els capellans, a la baixa

Només un home s’ha ordenat sacerdot a la diòcesi de Barcelona en tot l’any 2023, un mínim històric que preocupa molt l’Església. Aquest únic nou capellà ordenat no va estudiar al seminari diocesà, sinó que s’ha format en els Legionaris de Crist, una congregació religiosa clerical ultracatòlica que va créixer sota el mandat de Joan Pau II i que va ser fundada a Mèxic, el 1941, pel sacerdot pederasta Marcial Maciel. El nou capellà, Marcin Jablonski, va ser ordenat el 14 de gener pel bisbe auxiliar de Barcelona Javier Vilanova, al monestir de Pedralbes, al costat del col·legi Reial Monestir de Santa Isabel, on treballava. Després d’aquesta ordenació, cap més en tota la diòcesi de Barcelona. I no només això: aquest setembre, quan van començar les classes al seminari barceloní, la xifra de joves inscrits per formar-se per ser capellà també va ser un mínim històric, només dos inscrits per iniciar el primer curs, l’introductori. “Són pocs, sí, molt pocs, però és una tendència generalitzada que s’accentua cada any més. Ja fa anys que ens movem amb xifres molt baixes. Però no és una realitat que visquem només a Catalunya. A les altres diòcesis espanyoles, passa el mateix, també a Europa i en els diferents ordes religiosos”, va explicar en aquell moment el rector del seminari barceloní, Salvador Bacardit, que va opinar, com opinen molts altres preveres, que al darrere d’aquesta crisi de vocacions hi ha, sobretot, “una manca de compromís”.

L’any 2022 ja havia estat dolent, però la diòcesi de Barcelona va poder ordenar vuit preveres, cinc el 27 de febrer i tres més el 25 de setembre. Entre els que es van ordenar al febrer, coincidint amb (més o menys) Sant Josep, que és quan històricament es fan coincidir les ordenacions, hi havia Federico Marfil, el capellà ultra que ha dirigit diverses vegades a la plaça Sant Jaume el res públic del rosari en contra de l’amnistia i a favor de la unitat d’Espanya i que n’organitza amb assiduïtat davant de clíniques avortistes de la capital catalana. El perfil de Marfil creix a la diòcesi i al món en general, una de les grans preocupacions del papa.

La diòcesi de Barcelona abarca una superfície de 340,53 km², amb quasi 3 milions d’habitats, i es divideix en 4 zones pastorals, 26 arxiprestats i més de 200 parròquies. El panorama sobre el relleu generacionals dels preveres és fosc. Per això, aquest final de desembre, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, ha demanat als joves que s’acostin al sacerdoci, una petició que fa després d’una visita que tots els bisbes de l’Estat van fer al papa Francesc, que els va cridar a Roma per parlar únicament dels seminaris, un aspecte que li preocupa molt després de constatar (hi va enviar dos bisbes a fer una inspecció) que la majoria estan deserts. El papa voldria que als seminaris no hi hagués menys de 30 o 35 estudiants i proposa que, com ja fa el seminari interdiocesà de Catalunya, que agrupa els seminaristes de totes les diòcesis catalanes menys la de Barcelona i la de Terrassa, hi hagués seminaris que agrupessin els alumnes de diversos bisbats. Seguint aquesta demanda explícita de Francesc, Omella fa una crida per buscar joves que tinguin vocació.

En la Carta sobre la pastoral vocacional, Omella evoca “el desig i manament del Senyor, que, commogut en veure les multituds, ens convida a demanar a l’amo dels sembrats que enviï més sembradors, perquè la collita és abundant, però el segadors són pocs” (cita Mt 9,36-38). Omella explica que a la diòcesi de Barcelona ha crescut molt la “secularització”, que la fe cristiana en la majoria de persones “ha començat a declinar” i que per dur a terme la voluntat (de Déu) i complir amb la seva “missió”, necessiten “més segadors”. El cardenal fa una crida a les famílies –“la família és on es troba la terra bona que dona fruit [...], on sovint es conreen els carismes i es coneixen les diverses propostes de vida religiosa. I sovint és en la família on, des de la implicació i participació en la vida parroquial o en diversos moviments, sorgeixen les vocacions sacerdotals”–, reflexiona sobre el sacerdoci i demana als joves que assumeixin aquesta responsabilitat. “Qui estima no es queda de braços plegats; qui estima corre a posar-se al servei dels altres”, manté, i diu: “[Joves] us demano que si sentiu que el Senyor us crida al sacerdoci, no sucumbiu a pors ni a temors, ans al contrari. [...] Discerniu aquesta crida acompanyats d’un guia espiritual i de l’equip de pastoral vocacional. Us demano que poseu el regal que heu rebut al servei dels germans. Us demano que, seguint la iniciativa de Déu, sigueu sacerdots de Crist.”