Esperant un miracle de Gaudí

Gaudí no podrà ser sant fins que se li reconegui un miracle, que és el darrer requisit per a qualsevol candidat a la beatificació. Quin miracle? De moment no se n’ha acreditat cap, segons expliquen a aquest diari fonts properes al cas, cosa que no vol dir que –diuen les mateixes fonts– algú pugui acreditar-ne algun en els pròxims mesos o anys. Atès que de moment no se n’ha pogut trobar cap de l’època en què era viu –és a dir: a la causa per a la seva beatificació no s’hi ha aportat cap miracle aconseguit per ell en persona–, ara cal esperar que es produeixi algun miracle que hagi passat invocant-lo, una guarició, per exemple (o que aparegui un document antic inèdit). “El tema del miracle ha d’esperar. No es poden posar terminis”, explica un capellà molt proper al procés de beatificació del gran arquitecte, la gran obra del qual, la Sagrada Família, es considera “la doctrina cristiana en pedra”.

De moment, la resta de documentació per la seva causa –el que es coneix com la positio o argumentari fonamental que s’ha recollit durant l’etapa diocesana, que va començar l’any 2000 – ja és a Roma, sobre la taula del dicasteri per a la Causa dels Sants. Aquest departament de la cúria romana està previst que aquest any 2024 o com a molt el 2025, segons els experts, i després de fer una anàlisi històrica i teològica dels documents aportats, declari Antoni Gaudí “venerable”. És després de ser declarat “venerable” que cal acreditar el miracle, quan es donaria el cas per fet i ja només caldria fer la cerimònia i que el papa el declarés beat.

La positio de Gaudí té exactament 1.700 pàgines i tres punts importants: documents que demostren que Gaudí practicava les “virtuts cristianes amb grau sublim”, que “tenia fama de ser una persona santa” i que tota la seva obra “demostra que era una persona que actuava d’acord amb la doctrina social de l’Església i amb l’Evangeli”. Dintre la positio hi ha una biografia, una part de la qual (no tota perquè és molt àmplia) sortirà publicada en els propers mesos.

Quins documents es van treballar durant l’etapa diocesana de la causa i s’han aportat a Roma? Els documents amb què es “vol demostrar la seva santedat” són bàsicament estudis fonamentats en la seva obra, i testimonis recopilats, entre els quals hi ha, per exemple, el testimoniatge escrit per alguns dels seus col·laboradors, com els dels arquitectes Bergós i Martinell. Entre els testimonis també hi ha el d’una monja que l’havia conegut personalment i que va poder declarar. Es tracta de la carmelita Montserrat Rius, que, amb la seva germana Maria, que també era monja, es va cuidar dels assumptes domèstics de l’arquitecte quan residia al Parc Güell, des del 1924 fins que va morir, el 1926, quan el va atropellar un tramvia. La monja va morir el 2012 als 102 anys. La relació entre l’arquitecte i les carmelites es va establir gràcies a la indicació del mecenes de Gaudí, Eusebi Güell, que confiava en aquest orde religiós per cuidar els obrers i els seus familiars malalts de la colònia Güell.

Una de les anomalies en el cas de la causa de Gaudí és que aquest va ser un home que pràcticament no va escriure –la majoria de persones que han acabat sent sants o santes, se’ls ha valorat, per damunt de tot, la seva obra escrita– per això a la positio s’hi han aportat bàsicament estudis de la seva obra, tot i que sí que s’ha trobat un escrit –potser és l’únic– que va fer de molt jove, quan tenia 26 anys: el Manuscrit de Reus, on ell explica com ha de ser, com s’ha de construir, una església.

Aquest mes de desembre el cardenal Omella va reactivar tota la causa de Gaudí al constituir l’Associació Canònica Pro Canonització d’Antoni Gaudí per afrontar el procés final vers la seva beatificació. L’entitat pren el relleu de l’associació de caràcter civil (d’una iniciativa de Mn. Ignasi Segarra Banyeres) i que va dur a terme la tasca de promoure la beatificació d’aquest “servent de Déu”, en paraules del cardenal. La comissió està formada pel mateix cardenal Omella, per Mn. Josep M. Turull, rector de la Sagrada Família; Mn. Armand Puig, que fins al juliol passat era rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP) i avui és, per designació del papa, president de l’Agència de Verificació i Promoció de la Qualitat de l’Ensenyament en les Universitats i Facultats Eclesiàstiques (Avepro.); Mn. Francesc Xavier Vila; Mn. Alfonso de Alarcón; Mn. Jordi Albert Garrofé, diaca permanent de la Sagrada Família; Esteve Camps, president delegat de la Junta Constructora de la Sagrada Família, i Jordi Faulí, arquitecte en cap de la Sagrada Família.També hi ha Àlex Seoane, Antoni Soler, José Manuel Almuzara; Rosa Ribas, professora de l’Ateneu Sant Pacià; Montserrat Viñas i Francesc Torralba, filòsof, membre del dicasteri per a la cultura i l’educació i membre també de la junta constructora de la Sagrada Família que l’any passat va publicar La façana de la Glòria de la Sagrada Família. Fonts espirituals i teològiques de l’escatologia d’Antoni Gaudí (Ateneu Sant Pacià, AUSP), l’estudi teològic de la façana de la Glòria a partir de les indicacions de Gaudí. Aquesta és la façana principal que encara s’ha de construir.

Home de fe, gran observador de la natura i arquitecte genial, Antoni Gaudí (Reus, 25 de juny del 1852 – Barcelona, 10 de juny del 1926) s’ha convertit en una figura universal de l’arquitectura moderna. La seva aportació a aquesta disciplina va comportar un trencament dels esquemes establerts. El testimoni de fe que va oferir en vida ha quedat plasmat en la seva obra més important, la Sagrada Família de Barcelona, on, segons Francesc Torralba, “hi ha tota la teologia cristiana”. Una obra que tampoc es pot entendre sense tenir en compte la importància que té la naturalesa per a Gaudí. A la Sagrada Família, manté Torralba, “hi conflueixen dos llibres: el de la naturalesa i el de la paraula revelada, la Bíblia, i això fa que la basílica, de facto una catedral, sigui única al món. Un cop, anant a París, van preguntar a Gaudí de quin estil era la Sagrada Família, i va dir: «Això és un millorament del gòtic.» Però amb el gòtic és totalment diferent. Només cal fixar-se en el claustre perimetral: les tres façanes, Naixement, Passió i Glòria, estan interconnectades per un claustre que farà la volta per tota la Sagrada Família i que marcarà una frontera entre l’espai profà, la ciutat, els cotxes, el caos, i l’espai sagrat. Aquest claustre és com un espai de frontera: hi pots entrar o no, però connectarà les tres façanes. Això no es dona en cap catedral del món!, la fa única.”