educació
Joc i esforç per millorar la comprensió lectora
Glifing és un mètode d’entrenament lector que es basa en el joc i ha estat desenvolupat per una psicòloga i la UB
La companyia catalana té en marxa un projecte solidari per fer arribar el seu material a col·lectius vulnerables
“No podem deixar que els nens ho triïn tot perquè n’hi haurà que no agafaran mai un llibre”
Per ajudar el seu fill dislèctic, que amb sis anys li va preguntar què havia de fer per treballar perquè no volia anar a l’escola, la psicòloga Montserrat Garcia va començar a desenvolupar l’any 2009 en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB) un mètode d’aprenentatge i entrenament de la lectura a través de jocs d’ordinador. Avui fan servir el mètode Glifing escoles, gabinets de psicologia i famílies d’una vintena de països, però l’empresa creada per Garcia també impulsa un projecte solidari, Avesedari, perquè se’n puguin beneficiar centres educatius, cases d’acollida i col·lectius vulnerables que no se’l podrien permetre. Les dificultats de lectura expliquen fins al 60 per cent del fracàs escolar i, com demostren els últims resultats de les proves PISA, que situen els estudiants catalans a la cua de l’Estat espanyol en comprensió lectora, no anem pel bon camí. “La lectura, el pilar del model educatiu, necessita esforç, constància, temps i pràctica, però són valors que no estan en vigència en la nostra societat”, reflexiona Garcia, que defensa que joc i treball són i han de ser compatibles.
De fet, el mateix mètode Glifing entrena la lectura a través d’un ordinador o tauleta, de manera que els nens i les nenes treballen la seva capacitat lectora i habilitats cognitives com la memòria o l’atenció mentre juguen, però aquests no són subjectes passius, el sistema no funciona si no es treballa i, a més, de manera constant. “Demanem al nen un esforç important perquè li fem llegir coses que no llegeix bé i a més li anem demanant una mica més cada vegada, tot i que com a mínim l’hi donem en un format que no li genera rebuig sinó tot el contrari.” El canal digital permet captar l’atenció dels infants però també personalitzar el contingut i adaptar-lo al seu nivell.
La fundadora de Glifing va desenvolupar el mètode amb l’ajuda de la UB quan va saber que el seu fill era dislèctic. Com que tenia problemes amb el procés de descodificació lectora, el Mario va arribar a sisè de primària llegint com un nen de primer i això li provocava molt patiment i una baixa autoestima. De fet, feia anys que tenia un important bloqueig emocional perquè no era capaç de fer les tasques que se li demanaven a l’escola, i la seva mare, psicòloga de formació, va voler donar-li una eina per solucionar el problema de base.
A la meitat de l’entrenament que va anar ideant Garcia amb la universitat basant-se en els estudis i evidències científiques que s’havien anat publicant, el Mario va fer un salt tan “impressionant” que ella va decidir oferir aquesta proposta a altres nens. Inicialment ho va provar amb infants amb dificultats de diverses escoles de Barcelona, però ben aviat es van adonar que podien fer material per a tothom, fins i tot per a les criatures que anaven més avançades. Com remarca la fundadora de Glifing, així també es treballa la inclusivitat, perquè els nens que van endarrerits ja no han de sortir de l’aula per fer classes de reforç sinó que amb les mateixes eines tothom avança al ritme que necessita. Fa poc més d’un any, la firma catalana va ser reconeguda pels premis SEK Lab Awards com una de les empreses emergents més innovadores en el camp de l’educació.
L’impacte de les pantalles
Els mals resultats dels alumnes catalans en les proves PISA en les tres matèries analitzades –matemàtiques, ciència i comprensió lectora– han posat sobre la taula la necessitat de repensar el sistema educatiu de casa nostra. Garcia no posa en dubte el treball per projectes, però avisa que s’ha de tenir en compte que aquesta metodologia s’ha de combinar amb l’ensenyament més tradicional, sobretot en el cas de la lectura. “No podem deixar que els nens ho triïn tot en funció dels seus interessos perquè llavors n’hi haurà molts que no agafaran mai un llibre, de la mateixa manera que no podem treballar per projectes l’alimentació i deixar que només tu mengis i jo m’ho miri, perquè arribarà un moment que jo estaré desnodrida.” La fundadora de Glifing recorda que és molt important que famílies i escola tinguin clar que els nens han de llegir encara que costi i encara que a vegades els generi frustració, tot i que reconeix que és més difícil que mai: “Avui hi ha molts factors de distracció, hi ha moltes coses que per al cervell són més fàcils de fer que no pas llegir, ja que aquesta tasca requereix un important esforç de concentració i cal esforç, constància, temps i pràctica. És molt més fàcil posar-se davant d’una pantalla i deixar que passin coses.”
Cal a casa, assenyala Garcia, que els pares acompanyin els nens i creïn un ambient propici, per exemple llegint-los històries en veu alta per afavorir el gust per la lectura. L’objectiu és que els nens i nenes arribin a quart de primària tenint un bon nivell de lectura i comprensió lectora per poder continuar llegint, ja que és “la manera de tenir informació de qualitat i desenvolupar el cervell”. Sobre el debat entre suport físic i digital, Garcia està convençuda que són complementaris: “Glifing vol facilitar l’aprenentatge però mai hem volgut substituir els llibres; de fet, es tracta d’una eina per ensenyar-te a llegir i que després te’n vagis corrents a la biblioteca o a la llibreria.”
Projecte solidari
Com ja va passar amb el seu fill Mario, la fundadora de Glifing veu a diari els grans canvis que suposa per a un nen entendre o no entendre el que llegeix. L’empresa, amb seu a Sant Just Desvern, va destinar l’any passat 65.000 euros a convenis i beques Avesedari. Se n’han beneficiat gairebé setanta famílies i una vintena d’entitats –entre elles escoles, gabinets psicològics i cases d’acollida– de tot l’Estat, Andorra, l’Argentina, Costa Rica i Hondures, país on també s’ofereix l’eina a adults que no han estat alfabetitzats. “Fa poc m’explicaven que un mestre havia dit a un educador, tot sorprès, que el nen que acompanyava havia fet un gran canvi i es mostrava molt més receptiu en tot, i era perquè havia començat a fer servir el mètode. Veure que no pots fer el que fa tothom genera molt patiment”, reflexiona Garcia, que conclou que millorar en comprensió lectora no només provoca “un canvi cognitiu, sinó també emocional i d’autoestima”.
