Orgullós de ser pagès

Pep Riera és la cara coneguda i la veu més reivindicativa dels primers 25 anys d’Unió de Pagesos. Ahir a la tarda els companys de professió, molts d’ells pagesos que com ell estan jubilats però no passa ni un dia que no vagin al camp, van fer-li costat en l’acte d’homenatge que es va fer a Mataró, la seva ciutat, coincidint amb els 50 anys del sindicat agrari. “No ens van posar les coses fàcils i no ho dic per la clandestinitat”, assenyalava en la seva intervenció el qui va ser coordinador nacional d’UP des del 1978 fins al canvi de mil·lenni. Al capdavant del sindicat recorda les dures negociacions durant els governs de Jordi Pujol, que no “els estimaven” ni tampoc entenien que volguessin mantenir la independència sindical. Riera està satisfet de l’organització comarcal amb la qual els pagesos han lluitat arreu del territori encara que això l’obligués a viatjar per mig país, i tornar de matinada conduint a base de cafès i fàries per no adormir-se després de reunions maratonianes com les que va viure per la guerra de l’avellana. La incorporació de les dones a les assemblees i a les tractorades és un altre dels èxits. Des de l’Aldea una de les pageses, Montserrat Llosa, compartia amb en Pep “l’orgull de ser de pagès” i li agraïa públicament el lideratge “a temps complet pel sindicat” quan a casa tenia cinc criatures per pujar. Pep Riera té quatre fills i una filla i dos nets que continuen treballant a l’horta, però reconeix que el sector ho té complicat perquè cada cop són menys. “El repte és aconseguir el relleu generacional sigui amb fills de pagesos o urbanites que ho volen provar”, assenyalava davant unes xifres en què la població activa pagesa a Catalunya no arriba a l’1%, i és un sector que perd pes polític i social. “Som pocs però la gent ha de menjar cada dia i s’ha d’aconseguir revertir, teixint aliances, perquè és un problema de país.” Per Riera les reflexions del manifest de Pontons continuen vigents i de plena actualitat, i va assenyalar que els pagesos van treure els tractors la tardor de 2017 perquè ja van ser a l’Assemblea de Catalunya.

El coordinador nacional d’Unió de pagesos, Joan Caball, va afirmar que amb l’homenatge es fa curt i creu que el país i la ciutat li deuen un reconeixement perquè és d’aquelles persones que han pensat més en els altres que en elles mateixes. Els companys de batalles sindicals van coincidir que ha estat un mestre de fer sindicalistes agraris. “Prefereixo un pagès que lluita que un que sempre es queixa”, va ser una de les frases del mestre més recordades a l’acte.