Religió i gènere, la qüestió
El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa acaba de publicar ‘Tradicions religioses i equitat de gènere’
Afers Religiosos entén que les comunitats s’han de sentir “concernides” i que les recomanacions són una eina de treball
En el Consell hi ha persones representatives de totes les sensibilitats religioses presents a Catalunya
Promoure la relectura i transmissió dels textos canònics aplicant-hi la perspectiva de gènere i recuperar les figures femenines que al llarg de la història han tingut un paper cabdal en les tradicions religioses. Impulsar des de les comunitats religioses la igualtat d’oportunitats de les dones i la seva autonomia. Promoure la col·laboració de les institucions religioses amb les iniciatives socials, culturals, polítiques i de drets humans i les organitzacions feministes del nostre entorn per implementar accions efectives en pro de l’equitat de gènere i l’eradicació de les violències de gènere. Són tres de les bones pràctiques per aconseguir l’equitat de gènere en les comunitats religioses que es proposen en el document TTradicions religioses i equitat de gènere, que acaba de presentar el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, òrgan que assessora i informa el Departament d’Afers Religiosos del govern. Entre altres bones pràctiques, el document també aconsella fer servir un llenguatge inclusiu en les pràctiques orals i escrites, en l’àmbit educatiu. “Aquest document és important i significatiu perquè en el Consell hi ha persones representatives de totes les sensibilitats religioses presents al nostre territori català i, per tant, és un document consensuat i transversal. Estem parlant d’una mirada molt àmplia, que això sol ja és un primer valor important del document, i el que es diu es diu en clau de persones que consideren que les tradicions religioses tenen un paper important en la nostra societat de cara a treballar la paritat de gènere, també en microcontextos culturals en què aquest tema encara és poc clar”, explica Cinto Busquet, capellà catòlic que és membre d’aquest Consell, presidit pel filòsof i teòleg Francesc Torralba i format per catorze persones.
El document analitza, d’una banda, el rol que les tradicions religioses han jugat en la construcció de la societat patriarcal, així com el paper actiu i poc conegut que les dones han tingut en la construcció de l’àmbit sagrat al llarg de la història. “Es constata que, històricament, les institucions religioses i les persones amb poder en l’àmbit religiós han contribuït en les societats patriarcals a tenir les dones sotmeses; per tant, que també les religions han estat instrumentalitzades per una societat masclista, patriarcal. Constatant això, però, el document també diu clarament que en les fonts d’inspiració de les diferents religions, els textos sagrats, i fins i tot en la pràctica inicial, no era així. Al contrari, els textos sagrats van potenciar la igualtat”, manté Busquet. I afirma: “En la tradició cristiana, als Evangelis, per exemple, es veu clarament com Jesús va ser trencador a favor de les dones” o que “els primers monestirs budistes i els primers convents i monestirs cristians van ser espais alliberadors i de cultura per a la dona”.
Un dels annexos del document, titulat Mirades hermenèutiques: amb ulls de dona, parla d’aquestes mirades en el context de l’islam, les tradicions orientals i les tradicions judeocristianes. En el cas de l’islam, una religió que avui segueixen més de mig milió de catalans però encara poc coneguda i estigmatitzada, explica, per exemple, que el feminisme islàmic va néixer i es va consolidar entre el 1920 i el 1980 en un context marcat pel patriarcat i el colonialisme, que fa necessari trobar una mirada alliberadora. I assegura que aquest feminisme “explora com el mateix islam possibilita una lectura en femení de la revelació rebuda de Déu”. Entre les fites del feminisme islàmic se citen la reforma dels codis de família, la incorporació de les dones com a jutges de tribunals religiosos, l’accés a la funció de predicadores i d’imam a les mesquites i haver posat en el centre del debat la qüestió de l’autoritat.
“Les aportacions del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa solen expressar-se en els documents que elabora. Són documents (aquest és el setè que han fet) que, pel seu valor, la seva ponderació i el grau de consens que susciten, contribueixen a marcar l’agenda de la gestió del fet religiós a Catalunya. Així ho han fet els immediatament anteriors, com ara el de la dignitat en les atencions funeràries i el de mitjans de comunicació en diàleg amb el món religiós”, explica el director general d’Afers Religiosos, Carles Armengol. Assegura que “els destinataris de les reflexions del Consell són diversos: els poders públics, les entitats religioses i també la ciutadania en general” i que aquests documents “contribueixen a la sensibilització i al debat social sobre qüestions rellevants”.
Concernides
Carles Armengol entén que “en el cas del document sobre equitat de gènere, les comunitats religioses s’han de sentir directament concernides”: “Més que recomanacions etèries, les bones pràctiques que s’assenyalen en el document són una bona eina d’anàlisi de la realitat de cada comunitat o grup religiós. Recomanaria que cadascú fes aquesta anàlisi sobre fins a quin punt aquestes bones pràctiques estan presents o s’ignoren.” El director general d’Afers Religiosos espera que “aquest document, un text madur i redactat amb cura, contribueixi a posar en l’agenda religiosa aquesta exigència de l’equitat de gènere que és comuna a tots els àmbits de la vida social, cultural i política”. En l’acte de presentació del document, la vicepresidenta del govern, Laura Vilagrà Pons, va fer una crida a les confessions religioses del nostre país a “obrir-se cap al conjunt de la societat catalana i a respectar escrupolosament els drets humans”.
El document insta, en primer lloc, a “identificar les desigualtats, les discriminacions i els abusos de poder per raó de gènere i treballar per prevenir-les”, a “ajudar, alhora, a evitar els estereotips i prejudicis per raó de gènere” i que es fomentin les intervencions provinents de diverses comunitats destinades a protegir les víctimes de la violència de gènere aïlladora. Cal “oferir-los suport a l’hora de trencar el silenci i emparar les persones que ajuden aquestes víctimes”, diu el document. Així mateix, demana que s’apliqui la normativa existent en matèria d’igualtat de gènere i fa especial èmfasi en la llei d’igualtat de tracte i no-discriminació i en el protocol per abordar i prevenir matrimonis forçats, un tema que, com s’ha vist els darrers anys, encara és vigent en algunes comunitats establertes al nostre país, tot i que molt minoritari.
Aquest document forma part d’una col·lecció sobre matèries que afecten l’àmbit religiós i la seva expressió en la vida pública amb l’objectiu de fer recomanacions i donar pautes d’actuació al govern, però també a la resta d’institucions públiques, confessions religioses i al conjunt de la ciutadania. Entre altres documents hi ha La dignitat en les atencions funeràries i Diversitat religiosa i mitjans de comunicació. Una expressió de la voluntat de diàleg.
