De Barcelona al Sinaí
El caputxí Jordi Cervera publica ‘La ruta de l’èxode. Exegesi, geografia, arqueologia’ (CPL)
Ressegueix l’itinerari bíblic que va fer Moisès guiant els israelites en la seva fugida d’Egipte
A l’exegesi i l’arqueologia, hi afegeix la geografia, que “encarna el relat” de la història
El caputxí barceloní Jordi Cervera i Valls, biblista i exegeta, ha publicat La ruta de l’èxode. Exegesi, geografia, arqueologia (Centre de Pastoral Litúrgica), un llibre que ha escrit després d’estar anys trepitjant el terreny per on se suposa que va transcórrer el viatge que inicià Moisès amb els israelites fugint d’Egipte per arribar a la terra promesa d’Israel, bàsicament al voltant del Sinaí. “M’ho he trepitjat tot, en part, acompanyat pel dominic Riccardo Lufrani, professor de l’École Biblique et Archéologique de Jerusalem; per això aquest estudi és únic, perquè la majoria dels que han escrit sobre la ruta de l’èxode no l’han viscut sobre el terreny i nosaltres, sí. Nosaltres, a l’exegesi i l’arqueologia, hi hem afegit la geografia, que ho ha encarnat tot”, explica Jordi Cervera. “Si el text el contextualitzes i l’encarnes amb la geografia, li dones vida”, diu, i assegura que en el llibre “la geografia és pont de diàleg entre l’exegesi, que té el seu missatge teològic, i l’arqueologia, que té el seu missatge d’evidència”. I en posa exemples: “La sortida d’Egipte: el text bíblic explicita que era Ramsès, la geografia ho corrobora en un braç extingit del Nil, i l’arqueologia també ho corrobora en les descobertes a Qantir. Les tres disciplines es complementen en el pas del mar, l’episodi més espectacular de la ruta: l’exegesi ens diu que és un relat èpic, la geografia ho situa en la «regió dels llacs» i l’arqueologia aporta la referència d’antigues fortificacions. Conclusió: les tres disciplines convergeixen en una zona del nord de l’actual canal de Suez.” Pel que fa al darrer campament abans de travessar el Jordà, Xitim, Cervera diu: “El text no concreta el lloc, però sí la zona. La geografia també és clara i l’arqueologia dona evidències que el contextualitzen. No podem concretar el darrer campament, però la geografia i l’arqueologia ho posen en context.”
Seguint l’aventura del pare Ubach
Fa uns anys, Cervera va escriure l’aventura d’un antecessor seu, que, com ell però cent anys abans, havia anat a la recerca dels llocs bíblics a Terra Santa, el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach. El llibre El camí d’Ubach: de Montserrat al Sinaí cent anys després (Publicacions de l’Abadia de Montserrat) va ser, sobretot, un llibre de viatges.
El que ara ha escrit, La ruta de l’èxode. Exegesi, geografia, arqueologia, transcendeix i supera la narrativa del viatge i l’itinerari teològic i es converteix en un autèntic –i únic– manual sobre l’èxode, un manual acadèmic en el qual qualsevol persona que busqui informació de la ruta de l’èxode la pugui trobar. Si algú busca informació geogràfica, hi és. Si algú vol informació arqueològica, també hi és. Si es vol informació exegètica, també hi és. I hi destaca un índex amb tots els topònims bíblics de l’èxode (“això vol dir: Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi”) i una bibliografia de quaranta pàgines (“la meitat, arqueològiques”) i diversos mapes il·lustrats.
És una eina universitària “que faltava”, diu Cervera, que pensa que pot ser útil no només per als estudiants (ell ho sap perquè és professor al departament de Bíblia de la Facultat de Teologia de Catalunya), sinó també per al públic en general. “No en va, aquesta és una de les parts de la Bíblia més coneguda, ni que sigui perquè tot el món ha vist Els deu manaments un cop a la vida”, diu.
Apropar-se al món civil
Assegura: “És un llibre dens, però que em permet parlar de tu a tu amb la universitat civil, per a mi això és fonamental, perquè és obrir el text bíblic al meu entorn.” “No trobaràs al món un manual de l’èxode com aquest; el que passa és que, com que l’he escrit en català, no tindrà el recorregut ni el reconeixement internacional que hauria pogut tenir, i que segurament hauria tingut si l’hagués escrit en una altra llengua majoritària”, admet.
Per Jordi Cervera, que es declara enyorat dels seus viatges per la terra de la Bíblia, l’èxode és “un mite de la història de la humanitat”. “Un minimalista pot dir que és un mite inventat, un maximalista pot dir que allò va passar fil per randa; nosaltres, en Riccardo Lufrani i jo, ens posem en una posició intermèdia”, diu aquest frare, que defineix la ruta de l’èxode com “la ruta de l’existència humana, de l’existència dels pobles que lluiten per la llibertat”. La ruta de l’èxode continua fascinant la humanitat, convidant a seguir-la existencialment amb els seus alts i baixos.
L’alliberament dels pobles és un tema que interessa molt al caputxí. L’any 2021 va escriure Els empresonats i exiliats de la Bíblia (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), on explicava –en un moment en què a Catalunya hi havia presos polítics– les històries dels personatges bíblics que van passar per la presó o l’exili (Josep, Moisès, David, Elies, Jeremies, Joan Baptista, Maria, Josep, Jesús, Pere, Pau, Siles...) perquè van desafiar el sistema social, polític i religiós establert. El llibre (l’autor sostenia que “els exiliats i els empresonats de la Bíblia són els bons”) va rebre el premi Abat Marcet al millor llibre religiós en català que dona la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.