Invitació a recordar un savi protector

La catedràtica emèrita de la Universitat de Girona (UdG) Mariàngela Vilallonga feia dimecres una piulada en una xarxa social sobre l’honor que havia representat assistir a la Patum de Berga des del balcó de l’ajuntament, el 2019. Hi havia anat quan era consellera de Cultura i com a convidada d’una festa que és patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco des del 2005. D’humanitat i de saviesa, n’era clarament un exemple en Joan Domènech i Moner (1943-2023), homenatjat ahir a Girona en un acte promogut per la Fundació Valvi.

Domènech era un gran divulgador de la cultura catalana. Tenia, entre altres passions, la sardana. En un entrevista en aquest diari, fa dos anys, explicava que de vegades el país oblidava la cultura popular pel fet de voler ser modern. Ell no ho feia pas, i havia publicat obres sobre el ball de plaça i l’ermita de Santa Cristina o sobre l’església parroquial de Sant Romà, totes dues de la seva vila. Ell, que havia manifestat que no se’n sabia avenir de com Lloret havia passat de ser un poble mariner a una destinació turística de primer ordre europeu.

Domènech provenia del món de la cultura i va entrar en la política per servir la cultura, havia admès. Mort el novembre del 2023, va presidir el consell editorial de la Fundació Prudenci Bertrana, va ser ponent de Cultura de la Diputació, delegat de Cultura de la Generalitat a Girona i el primer alcalde democràtic de Lloret (1979-1983), entre altres facetes. Se’n va parlar a l’Auditori Josep Irla de la Generalitat en un acte conduït per Lídia Vidal.

Vilallonga va reconèixer que haver estat “amiga d’en Joan Domènech era un regal dels déus”. Catedràtica de filologia llatina, l’antiga consellera va ser professora de llatí de Domènech en l’ens previ a la UdG i que depenia de la UAB. Ella era molt jove i “en Joan” va exercir el seu sentit protector cap a la docent i la resta d’estudiants.

Al principi i al final hi va haver actuacions musicals de Josep Cassú i Francesc Cassú (piano) i Jordi Molina (tenora). L’últim parlament va ser de la vídua de Domènech, Maria Teresa Coll, que va agrair el record al seu marit. Els organitzadors van repartir als assistents un opuscle editat pel Grup Gavarres, amb textos de les persones que van intervenir ahir, com ara el filòleg Pep Vila o el fundador i empresari de la Fundació Valvi, Joaquim Vidal, i també del cap del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret, Joaquim Daban.

Maria Teresa Coll va explicar que el conseller de Recerca i Universitats en funcions, Joaquim Nadal, també havia estat professor de Domènech. L’exalcalde de Girona havia enaltit el seu mestratge a les aules i a la vida, “l’activisme cultural”, el compromís cívic i polític i la seva obra prolífica. “En Joan“ havia escrit articles periodístics, poesies i biografies del pintor Joan Llaverias; del seu oncle, el músic i compositor Domènec Moner i Basart, o de l’escultor Domènec Fita.

En l’opuscle, un excel·lent record de l’acte i amb il·lustració d’Àngel del Pozo, es parla de Joan Domènech i Moner com “l’últim mariner”, en paraules de Joaquim Vidal. I el conseller Nadal hi recorda alguns versos del savi protector llegits en el seu funeral. “Morir quan s’ha deixat una petjada / Ben impresa en el llibre del record / No és perdre l’alè ni la mirada, / És continuar vivint després de mort.”