societat
La població de Barcelona creix per segon any consecutiu i se situa en 1.702.814 residents
El Padró Municipal d’Habitants en data 1 de gener del 2024, que situa la xifra d’empadronats a la ciutat en el valor màxim d’ençà l’any 1991
Un de cada quatre barcelonins té nacionalitat estrangera
El Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, presenta les xifres de la població resident a la ciutat obtingudes de la lectura del Padró Municipal d’Habitants en data 1 de gener del 2024. La població de Barcelona creix per segon any consecutiu i se situa en 1.702.814 residents, un 2,6% més que un any enrere, i un registre que situa la xifra d’empadronats a la ciutat en el valor màxim d’ençà l’any 1991. L’augment de la població està vinculat al moviment migratori, que en conjunt suma 54.000 persones. El saldo vegetatiu, per contra, esmorteeix la davallada. L’edat mitjana de la població de Barcelona es manté estable al voltant dels 44,4 anys.
Com cada any, l’informe presenta els indicadors essencials per conèixer la població a partir de les característiques de les persones inscrites al Padró, com el sexe, l’edat, el lloc de naixement, la nacionalitat, el nivell acadèmic, els anys d’empadronament o els noms més freqüents. També incorpora tota la informació sobre la població de nacionalitat estrangera i la població nascuda a l’estranger actualment empadronada a Barcelona, així com les característiques dels domicilis d’empadronament dels residents. En el darrer apartat repassa les dades bàsiques dels moviments demogràfics esdevinguts durant l’any 2023: vegetatiu, migratori i administratiu.
Entre les dades de l’informe, destaquen alguns indicadors com ara que s’assoleix un màxim de persones centenàries des que hi ha registres: són 1.007, un 10,4% més que un any enrere. Amb un pes relatiu del 83,7%, s’accentua el protagonisme femení en aquest col·lectiu. Els barris que concentren més persones centenàries en termes absoluts són la Nova Esquerra de l’Eixample, Sant Gervasi-Galvany, l’Antiga Esquerra de l’Eixample, la Sagrada Família, Sarrià i la Vila de Gràcia.
Després d’un quinquenni en el què el nombre de persones empadronades no nascudes a la ciutat és superior al de les nascudes a la ciutat, per primer cop des de 2015, la població de nacionalitat espanyola augmenta. Registra un tímid creixement del 0,1% però capgira el signe negatiu dominant en els darrers anys.
La població estrangera continua marcant el pas demogràfic de la ciutat. Les 432.556 persones de nacionalitat estrangera empadronades a Barcelona l’1 de gener del 2024 s’emmarquen en la trajectòria ascendent dels darrers anys. El nombre de persones de nacionalitat estrangera empadronades augmenta un 10,4% respecte l’any 2023 i suposen un màxim en la història recent de la ciutat tant en termes absoluts (superant les 430.000 persones) com en pes relatiu (25,4% del total). Per primer cop, un de cada quatre barcelonins té nacionalitat estrangera.
La diversitat de nacionalitats continua sent un tret emblemàtic de Barcelona: a banda de l’espanyola, hi resideixen persones de 180 nacionalitats. Un 43,2% dels estrangers que viuen a Barcelona té estudis universitaris o un cicle formatiu de grau superior. Per continents, els estrangers més nombrosos són americans i europeus. Les nacionalitats més representades continuen sent la italiana, la colombiana, la pakistanesa i la xinesa.
Domicilis unipersonals
Les 1.702.814 persones empadronades a la ciutat viuen en 676.130 domicilis, i mantenint la tendència gairebé un terç dels domicilis són unipersonals (214.989). Augmenten any a any les llars amb persones estrangeres, igualant-se la proporció entre domicilis mixtos (13,30%) i domicilis amb tots els membres estrangers (13,29%). Destaca també que al 78% dels domicilis de Barcelona no hi viu cap menor.
Saldo migratori positiu
L’evolució demogràfica de la ciutat de Barcelona continua la dinàmica de l’any anterior, caracteritzada per un saldo natural en nombres negatius que contrasta amb el dinamisme del moviment migratori, sobretot pel que fa a les entrades. La síntesi d’ambdues forces és que el guany de població empadronada a la ciutat és resultat d’un saldo natural negatiu de 3.661 persones i d’un de migratori i administratiu positiu de 54.205.
El nombre de naixements continua a la baixa. Els poc més d’11.000 naixements del 2023 són el valor més baix des de 1900, si deixem de banda l’any 1939. Després d’un bienni d’estabilitat, la mortalitat disminueix fins a les 14.700 defuncions, la xifra més baixa des del 2019.
Per ordre de popularitat, els noms més triats pels nadons l’any 2023 són, per nenes, Olivia, Sofia, Julia, Lucia, Martina, Emma, Gala, Ona, Mia i Chloe. Entre els nens, encapçalen el rànquing Mateo, Liam, Lucas, Leo, Pol, Martí, Max, Bruno, Marc i Biel. Amb lleugeres variacions d’ordre, són els mateixos del darrer quinquenni.
El dinamisme migratori alimenta el creixement demogràfic: les altes per immigració escalen a màxims en la història recent. La immigració segueix un patró similar als d’anys anteriors, amb equilibri de sexes. Abunden els adults joves nascuts a l’estranger (82,5%). Del conjunt d’immigrants arribats el 2023 a Barcelona, un 45% declara tenir titulació universitària.
