El festival Transhumant porta el cinema a les residències de gent gran del Ripollès
Feia 16 anys que Carmen Calvo no anava al cinema. “M’ha agradat molt, sobretot la primera pel·lícula, m’ha recordat coses de la meva terra i de quan era petita”, explicava a l’Acn aquesta usuària del centre de dia de la Fundació Residència Guifré de Ripoll. És una de les cinc residències de gent gran del Ripollès on el Cinema Transhumant projectarà pel·lícules fins al 25 de juny amb l’objectiu d’”acostar la cultura” a col·lectius vulnerables que no poden anar-hi pel seu propi peu.
El seu director, Joaquim Roqué, explica que han escollit dos films sobre el món rural, una temàtica que els ajuda a “connectar amb records i vivències”, tal com han comentat alguns dels assistents en acabar la sessió. La primera sessió s’ha fet aquest dimarts.
“M’ho he passat molt bé”. Així ho expressava Flora Boatella, resident en aquest centre. El que més li ha agradat, diu, ha sigut la segona pel·lícula, ’Roques’ del director Àngel Amargant, que recull el testimoni de diferents famílies que han continuat la tradició de fer mató i altres productes de la terra a Montserrat. Per la Flora, a més, l’Abadia de Montserrat és un lloc molt especial pel que representa a nivell espiritual, “com també ho és Núria”, explica.
D’altres assistents, com la Carmen Calvo, han destacat el curt que s’ha projectat abans, ’La pesada càrrega’ del director turc Yizmal Özdil, que parla d’una família que tragina mercaderies amb un burro en terres frontereres i perilloses. “M’ha recordat coses de la meva terra, els burros, quan anàvem a comprar d’un lloc a l’altre”, assenyala.
El responsable de la iniciativa explica que l’objectiu és “acostar un cinema una mica diferent a persones que no tenen possibilitat d’anar-hi per mobilitat o perquè les rutines no els ho permeten” i assenyala que aquest “és un públic molt agraït”. La selecció de les pel·lícules s’ha fet tot buscant una “connexió” amb la vida rural i el passat de les persones de la residència. És una generació, diu Roqué, que ha “patit guerres” i moltes dificultats. Per això s’han buscat temàtiques més positives com els antics oficis al món rural.
La sessió ha durat més d’una hora i, un cop finalitzada, el director del Cinema Transhumant ha obert un diàleg amb els assistents amb qui ha compartit impressions. Alguns també han demanat poder-ne veure més en una altra ocasió perquè se’ls “havia fet curt”. Segons Roqué, la xerrada posterior és tota una experiència perquè ajuda a “ reflexionar” sobre el que s’ha vist i s’ha sentit a nivell d’emocions d’una forma natural. I és durant aquesta interacció, diu, que “surten coses molt boniques”.
