La màquina del milió és un espectròmetre de fotoelectrons
ProvenX-NAP podria ser el nom d’un medicament, de l’últim exercici de moda per tonificar el cos als gimnasos o, fins i tot, d’un casc futurista per facilitar la desconnexió durant les migdiades. En realitat, però, és com es coneix l’espectròmetre de fotoelectrons de raigs X que fa poc ha posat en marxa el servei de recursos científics i tècnics de la Universitat Rovira i Virgili. Es tracta d’un aparell d’última generació que permet fer l’anàlisi a nivell molt superficial de materials com ara catalitzadors, fibres, monocristalls, polímers, sensors de gasos i dispositius electrònics. Segons explica la universitat tarragonina, és l’únic d’aquest tipus que hi ha a Catalunya i està disponible per als investigadors del centre, però també per a entitats públiques i empreses privades interessades a obtenir informació qualitativa i quantitativa de les propietats químiques, físiques i electròniques de qualsevol superfície sòlida.
L’aparell s’ha pogut adquirir gràcies a l’ajuda del Ministeri de Ciència, Educació i Universitats i de la UE a través dels fons Next Generation amb una despesa subvencionable de 961.900 euros, sense comptar l’IVA. Segons Daniel Ruano, responsable de l’equip, “l’espectròmetre de fotoelectrons de raigs X proporciona informació sobre la composició qualitativa i quantitativa dels elements, així com els seus estats d’oxidació, reducció i coordinació i de l’entorn químic”. A més, també pot realitzar mesures d’un tipus d’espectroscòpia fotoelectrònica ultraviolada especialment útils en l’anàlisi de dispositius electrònics i materials semiconductors, segons expliquen des de la URV.
L’àrea de mostra que pot analitzar aquest giny equival al punt d’incidència dels raigs X sobre la superfície que observa, és a dir, que correspon aproximadament a 300 micres de diàmetre (una micra és la milionèsima part d’un metre), mentre que la profunditat de penetració de la font de raigs X és d’aproximadament 5 nanòmetres (1 nanòmetre equival a 0,000000001 metres). En el futur, però, s’espera fer una evolució de maquinari per penetrar a més profunditat en la mostra, obtenint així informació a nivells d’anàlisi diferents.
Una de les particularitats d’aquest aparell científic és que pot treballar en la cambra d’anàlisi a pressions pròximes a l’atmosfèrica amb gasos inerts o reactius, la qual cosa no és possible ambl’espectròmetre de fotoelectrons de raigs X convencionals. A més, gràcies a un espectròmetre de masses integrat, pot seguir l’evolució tant dels elements de la superfície com dels gasos involucrats en les reaccions químiques que hi tinguin lloc.
Tot plegat serà una informació valuosa per als 300 usuaris anuals dels recursos científics i tècnics de la URV, entre els quals hi ha moltes empreses del territori, especialment les vinculades als polígons químics.
