Cap de la policia a Olot i diaca a Amer alhora, dues “vocacions” compatibles
Ignasi López es jubilarà d’aquí a tres anys i després es podrà dedicar “a tot allò que demani el bisbe”
El cap de la Policia d’Olot, Ignasi López, compagina les seves dues “grans vocacions”. Al matí està comandant els agents que té distribuïts a la capital de la Garrotxa, mentre que a la tarda es posa “a les ordres del bisbe” com a diaca de la parròquia d’Amer. Dues feines que per a López són dues vocacions i una forma de servei públic. “Des del punt de vista de policia ho és perquè moltes vegades fas més hores de les que toquen i com a diaca també perquè és un servei a la comunitat que s’ajusta a la meva condició d’home casat, amb feina i que té aquesta inquietud religiosa”, explica. López, que es jubilarà d’aquí a tres anys, deixa clar en un reportatge de l’agència ACN que seguirà “a tot allò que demani el bisbe” un cop pengi l’uniforme de policia.
L’Ignasi López ha casat dos dels seus fills, ha batejat quatre dels seus nets i, malauradament, ha enterrat els seus pares. És diaca des de fa dotze anys i el responsable de la parròquia d’Amer, una vocació que ha de combinar amb una altra que fa des del 1989, la de policia. Va ser fa 35 anys quan López va entrar a formar part dels Mossos d’Esquadra, cinc anys abans d’iniciar-se a Osona el desplegament del cos arreu del país. Després va passar a formar part de la Policia Local fins arribar a dirigir la d’Olot, on continua al capdavant del cos.
Quan a les quatre de la tarda es treu l’uniforme de policia, López segueix amb la segona de les seves vocacions, la de diaca. Explica que quan va fer 45 anys va decidir-se a estudiar els cursos necessaris per poder ser-ho i fer el que s’anomena ‘celebracions de la paraula’, similars a les misses, però sense la consagració, que només poden realitzar els mossens o els capellans.
“Vaig veure que encaixava amb la meva condició d’home cristià, casat, amb feina i sempre he estat creient. Vaig fer els cursos que havia de fer i vaig ordenar-me diaca. En realitat va ser com si Déu m’ho demanés, és per això que és una vocació”, explica.
Ara, a menys de tres anys de jubilar-se diu que té clar que no allargarà la seva carrera al cos, perquè “hi ha gent jove que ve amb empenta i se’ls ha de deixar pas”. Un cop retirat i deixi de donar ell les ordres als agents que té a la comissaria de la capital de la Garrotxa, passarà a ser ell qui es posi “a la disposició del que el bisbe de Girona necessiti”.
I seguirà fent de diaca “si Déu vol” fins els 75 anys, que té clar que és el límit que s’ha marcat i que és també l’edat a la que es poden retirar.
La família s’hi ha acostumat
“Després de dotze anys fent de diaca, ja ho viuen amb total normalitat”, assenyala López preguntat per com ho compagina amb la família. Explica que inicialment a casa creien que ho feia perquè el distreu però ell deixa clar que es tracta de fer un servei i perquè creu que Déu li demana.
Ignasi López explica que la seva vida s’ha basat en la família, la policia i la seva condició de diaca. Quan deixi el cos es podrà dedicar a l’església, a la família -en especial dels seus nets- i també a la carrera futbolística del seu fill Pau, porter titular de l’Olympique de Marsella.
Servei públic
López explica que tant la de policia com la de diaca són una forma de servei públic. “Jo em poso a la pell del ciutadà d’Olot que vol que la seva ciutat millori i que els ajudem i també em poso a la pell de la família que perd un familiar i que necessita escalf i acompanyament. Que algú els pugui dir unes paraules que serveixin per alleugerir el dolor”, explica.
