successos
Desmantellen una organització criminal internacional per estafar avis
S’han comptabilitzat 84 víctimes a qui haurien estafat més de 2’5 milions d’euros i hi ha 53 detinguts
L’operatiu s’ha dut a terme a Catalunya, Andalusia i Portugal
Una investigació conjunta dels Mossos d’Esquadra, la policia espanyola i la portuguesa, en coordinació amb l’Europol, ha permès detenir 53 persones per estafes telefòniques a persones d’edat avançada. En total s’han comptabilitzat 84 víctimes a qui haurien etafat més de dos milions i mig d’euros. L’organització criminal estava deslocalitzada per dificultar la investigació policial. Els caps de l’entramat criminal que realitzaven la trucada telefònica a les víctimes estaven físicament a Portugal, mentre que els executors del frau es localitzaven a Andalusia i Catalunya· Als 53 detinguts se’ls atribueixen delictes de pertinença a grup criminal, delictes d’estafa, blanqueig de capitals i robatoris amb violència i intimidació. El 4 de juny es van dur a terme 19 entrades i controls a Tarragona, Sevilla i Faro, a Portugal. La investigació ha estat coordinada pel Jutjat d’instrucció número 3 de Reus. A les entrades i registres es van trobar joies, més de 20.000€ efectiu, equips informàtics i documentació que els vincula directament amb els fets investigats. De fet a una de les entrades a Portugal, es va localitzar un ordinador portàtil que tenia en pantalla d’informació bancària d’una nova víctima del dia anterior, a la qual li havien sostret joies i diners. Els detinguts van passar a disposició judicial el dia 6 de juny. El dispositiu policial continua obert, a l’espera de produir-se altres detencions relacionades amb la recepció de diners que tenen origen en aquestes estafes.
Durant el 2023 les estafes pel mètode del vishing van ocupar la tercera modalitat de frau per nombre de fets, amb una xifra anual superior a les 3.000 estafes·
Inici de la investigació
La investigació es va iniciar a principis de l’any 2023, quan els investigadors van detectar un increment de fets delictius amb un mateix patró criminal: les víctimes, totes elles d’edat molt avançada, rebien una trucada per part d’un suposat empleat del departament de seguretat d’una entitat bancària. En aquest punt, els avisaven que estaven sent observades per grups criminals que els hi volien sostreure els seus diners, i les atemorien durant dies sota aquesta afirmació. Captada la seva atenció, els estafadors es coordinaven amb altres membres del grup (a qui anomenaven “tècnics”) els quals, fent-se passar per falsos treballadors del banc, o falsos policies, es presentaven als domicilis de les víctimes. A l’interior del pis, sota la premissa d’impedir que la suposada organització criminal els robés diners, s’apropiaven de les seves targetes bancàries i el pin de seguretat, els sostreien joies, diners en efectiu o dispositius electrònics. En aquesta acció, els membres de l’organització exercien una gran intimidació que feia que les víctimes es veiessin forçades a lliurar les seves pertinences. En alguns casos, quan la víctima va resistir-se a entregar els seus efectes, els autors van emportar-se el botí fent servir la violència. De vegades, aquests falsos tècnics ensarronaven les víctimes perquè les acompanyessin personalment al banc per tal d’aconseguir transferències bancàries cap a comptes corrents controlats per l’organització. Els investigadors van constatar que els detinguts havien visitat el domicili d’una mateixa víctima diferents vegades per aconseguir esprémer-la econòmicament fins al màxim, realitzant fraus que podien arribar a més de 400.000 euros. En una de les estafes, un dels detinguts es va fer passar per policia i es va quedar a dormir en el domicili de la víctima, fins que va poder obrir amb una radial la seva caixa forta, sota el pretext que volia emportar-se les seves joies a un lloc més segur dintre del banc. Es tractava d’una dona de 74 anys que vivia sola.
L’enorme volum de diners que obtenia l’organització, era repartit entre els seus membres, i començaven aquí diferents metodologies de blanqueig per moure els beneficis que generaven. D’aquesta manera, els diners físics que obtenien de les víctimes eren normalment transportats físicament en vehicle cap a Portugal, o utilitzant agències d’enviament de diners, mentre que les transferències bancàries fraudulentes eren rebudes per “mules” i reenviades novament cap a comptes corrents controlats per la cúpula del grup delictiu a Portugal. Una altra forma de blanquejar els beneficis era la compra i posterior venda de productes electrònics d’alta gamma, com telèfons mòbils i ordinadors portàtils, o en una metodologia força més elaborada d’inversió, la compra de lingots d’or, que els hi permetia el seu fàcil transport i ocultació a la vegada que es minimitza una eventual pèrdua del seu valor amb el pas del temps.
