El dia a dia sense aigua

Unes 200 famílies dels barris de muntanya de Molins de Rei acumulen dies sense servei d’aigua a les seves llars o estan a punt d’entrar en aquesta situació de col·lapse, després que el darrer camió cisterna que omplia els dipòsits dels quals s’abasteixen deixés de prestar servei el 25 de juny passat. Els veïns que encara en tenen, esgotaran les reserves en qüestió de dies o d’hores. El problema afecta els barris de Vallpineda, la Rierada i Santa Creu d’Olorda, on les cases no tenen xarxa corrent i depenen de les seves reserves particulars. Fa dècades que esperen que s’executi un pla d’urbanització d’aquest sector, que també resolgui el problema de la manca de clavegueram. Davant la situació de crisi que s’ha creat, els veïns han engegat una campanya de mobilitzacions amb l’esperança que el consistori molinenc els ajudi a trobar una solució definitiva. Fins ahir mateix, segons expliquen, tot el cop de mà municipal que havien rebut s’havia reduït a oferir als afectats la possibilitat d’usar les dutxes del poliesportiu municipal. Això sí, amb horari restringit: només de dilluns a divendres, i de deu del matí a dotze del migdia. Els caps de setmana i la resta d’hores del dia s’havien de buscar la vida. “No sé si esperen que digui a la feina que a les deu en punt haig de marxar a dutxar-me”, lamentava una veïna.

Ahir al matí, davant la creixent pressió de les famílies, l’Ajuntament va anunciar que dimarts es reprendrà el servei de cisternes, després d’un acord entre Aqualia –l’empresa contractada pel consistori– i l’AMB, actual encarregada de la gestió del servei a tot l’àrea metropolitana. De moment, tres dies a la setmana, amb possibilitat d’augmentar-ho, segons va informar l’Ajuntament de Molins de Rei. Com és lògic, es donarà prioritat als veïns que s’han quedat sense subministrament. A mitjans de setmana més d’una desena de famílies es trobaven en situació crítica. Dilluns s’ha previst una reunió entre els responsables municipals i els veïns per explicar -los els detalls de l’operatiu. Coincideix amb la jornada que els afectats han triat per manifestar-se a la plaça de la Vila i mostrar així un malestar que amb el pas dels dies s’ha convertit en indignació i ràbia absoluta perquè s’han sentit “completament” abandonats per les administracions públiques. Els veïns valoraran aquest cap de setmana si mantenen la protesta.

“Vivim com a la prehistòria, amb la sort que almenys podem comprar garrafes d’aigua per beure i cuinar. No podem rentar els plats, ni fer servir el lavabo... i a sobre vam haver d’escoltar l’alcalde –el socialista Xavi Paz– dient durant un ple municipal que volíem l’aigua per omplir piscines, quan moltes cases ni en tenen i quan és obvi que la prioritat no pot ser aquesta, amb la situació que tenim”, lamenten veïns com el Juan, la Marta, la Pati, l’Àngela, la Sandra o en Pep Anton.

Aquests barris eren nuclis on durant anys van abundar les segones residències però actualment, expliquen els afectats, la majoria de famílies han convertit la propietat en el seu sostre habitual, i per tant hi ha molts menors i persones grans vivint-hi. Els afectats lamenten aquesta situació de desemparament. Hi ha qui s’ha hagut de buscar un pla B i marxar de casa fins que la situació es resolgui, com un veí que s’ha instal·lat a casa d’un amic a Madrid. Molts veïns han hagut de trucar a empreses de subministrament d’aigua per buscar una solució, ni que sigui temporal, però han de pagar aquest bé a un preu d’or. Un dels veïns mostrava una factura de 240 euros –els dipòsits acostumen a durar entre tres setmanes i un mes– però hi ha persones que asseguren que els han demanat fins a 350 i 400 euros per cada servei. I ni tan sols han trobat una empresa amb capacitat d’abastir tots els afectats pel problema.

Malgrat que aquests barris no disposen d’un sistema d’aigua corrent, mai s’havien trobat amb una realitat tan caòtica com l’actual. La situació va fer un gir de cent vuitanta graus quan el professional que els havia prestat servei “tota la vida” es va jubilar i l’empresa que oferia el servei fins fa pocs dies es va retirar després d’argumentar, segons els veïns, que els camins estaven en molt mal estat i no li sortia a compte desplaçar-se fins a aquests barris de muntanya.

“Estem a vuit quilòmetres de Barcelona i no tenim canalitzada l’aigua. Per reblar el clau, a Vallpineda hi ha un gran dipòsit d’aigua que només dona servei a famílies del municipi veí de Sant Cugat”, expliquen per mostrar fins on arriba el drama. Fonts del consistori molinenc expliquen que la situació actual “ha sigut el resultat de dos esdeveniments externs a l’Ajuntament. Per un costat, la principal empresa que estava realitzant el servei es va extingir. En segon lloc, l’altra empresa que estava prestant el servei, i que en una primera instància va estar d’acord amb assumir-lo en la seva totalitat, va decidir abandonar per motius diversos, com problemes per cobrar la part corresponent a l’usuari, serveis que no es poden realitzar pel fet de no haver-hi ningú a l’habitatge a l’hora acordada, estat d’alguns camins, dificultat d’accés als dipòsits...”.

Al mateix comunicat, l’Ajuntament detalla que l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en qui recau la competència de la distribució d’aigua potable a la metròpoli, “està treballant per assumir la competència amb una nova concessió”. Des del primer moment els veïns defensaven que la solució podia passar perquè Aqualia facilités la logística i el personal per poder fer aquest subministrament, però aleshores es va topar amb el problema de la manca de personal. Davant d’aquest fet, sempre segons el consistori, es va iniciar el procediment per contractar un nou conductor, però aquests processos mai estan enllestits d’avui per demà i s’ha demorat més del que els veïns voldrien. Sembla que just ara s’ha resolt. D’altra banda, l’Ajuntament assegura que està treballant per poder abonar als veïns el cost del servei de les cisternes que contractin de manera privada, “com s’ha fet fins ara”, mentre no es pugui reprendre el servei.