societat
La Sindicatura de Greuges alerta de la manca de canviadors inclusius
La institució barcelonina adverteix que famílies amb fills amb necessitat de suport especial els han de canviar al terra dels banys
La Sindicatura de Greuges de Barcelona alerta que falten canviadors inclusius als equipaments municipals i al conjunt de la ciutat. Després de rebre la queixa de la mare d’un nen amb discapacitat que necessita un suport especial a l’hora d’anar al bany, aquesta institució assenyala que la manca de canviadors inclusius porta famílies en situacions similars a haver de canviar els fills al terra dels banys de forma antihigiènica o bé als bancs del carrer. La sindicatura destaca que les cambres higièniques accessibles no disposen de lliteres ajustables en alçada per poder fer la transferència d’aquestes persones i demana instal·lar canviadors específics per garantir que puguin fer les necessitats fisiològiques amb seguretat i salubritat.
En un comunicat enviat aquest dilluns, la sindicatura recalcaa que l’únic exemple de canviador adaptat o inclusiu és el mòdul que s’ha instal·lat a dues platges de Barcelona, la de Nova Icària i la de Sant Miquel. Aquesta institució alerta que la inexistència de canviadors inclusius comporta que les persones que requereixen assistència per anar al bany hagin de limitar les sortides a llocs propers on viuen o, directament, quedar-se a casa. La sindicatura avisa que aquesta situació suposa una “vulneració dels dret a la intimitat o la dignitat com a persones” i afegeix que “limitar aquesta mobilitat també té afectacions sobre el dret a l’oci, a la cultura o l’esport”. La sindicatura insta a estudiar la possibilitat d’instal·lar lliteres regulables en alçada i, si cal, abatibles en tots aquells espais municipals i anima la ciutat a prendre com a referent les pràctiques que han inspirat el moviment ‘Changing Places’ al Regne Unit, Nova Zelanda, Irlanda o Austràlia i ‘Toiletten für alle’ a Alemanya. A l’estela d’aquestes iniciatives va sorgir a Bilbao l’associació Cambiadores Inclusivos.
La Sindicatura de Greuges reconeix que la tasca dels diferents governs municipals han convertit Barcelona en “una ciutat referent en temes d’accessibilitat” però adverteix que cal “seguir impulsant iniciatives per consolidar i millorar els drets de les persones amb discapacitat”. Aquesta institució recalca que els serveis s’han d’adaptar a les persones i no al revés i que Barcelona ha de buscar “l’excel·lència en matèria d’accessibilitat universal”.
Canviadors inclusius
Hi ha persones que necessiten productes de suport específic o l’assistència d’una altra persona per anar al bany i per atendre a la seva higiene personal. El canviador inclusiu és un element que disposa d’espai suficient per a una llitera que pot servir tant per a infants com per a persones adultes, un bany regulable en alçada, així com un inodor i un sistema de rails amb grua per a les transferències, entre d’altres. Per a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), el concepte de canviador adaptat o inclusiu fa referència a un canviador que disposa de tots els dispositius i requisits perquè una persona amb discapacitat física en pugui fer ús de forma autònoma o amb el suport de terceres persones. Per donar compliment a l’article 5 de la Llei 13/2014, de 30 d’octubre, d’accessibilitat de Catalunya, que assigna als municipis la competència d’elaborar, aprovar i executar un pla d’accessibilitat, el 2017 es va aprovar la Mesura de Govern per a l’elaboració del Pla d’accessibilitat universal de Barcelona. Aquest pla consta de tres fases: el diagnòstic, la proposta de solucions tipus i la planificació i implantació. El 2020 es van analitzar els serveis higiènics dels mercats municipals, els centres de serveis socials, les Oficines d’Atenció a la Ciutadania, els centres cívics, els centres esportius municipals i les biblioteques. D’acord amb el resultat, l’IMPD ha fet un seguit de recomanacions, com revisar l’obertura de portes, possibilitar la transferència als dos costats dels inodors, col·locar dispositius de trucada d’assistència, millorar la senyalística amb contrast, relleu i Braille i vetllar per l’accessibilitat de petites instal·lacions dels serveis higiènics, com manetes de les portes, aixetes, miralls o pestells. A la segona fase del pla correspon implementar les solucions tipus que han estat valorades conjuntament amb la Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent (XAVI), formada per persones amb discapacitat i entitats del sector i membres de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva. La sindicatura assenyala que encara no es tenen els resultats de la tercera fase, que consisteix a planificar i implementar les actuacions necessàries per donar compliment als objectius del pla.
