Una orquestra per a Asclepi
Un grup de professionals del món sanitari han format l’Orquestra del Col·legi de Metges de la demarcació de Girona
Dirigida pel músic i oftalmòleg Joan Tarrús i amb un repertori clàssic, ja la integren més d’una vintena de músics
Asclepi era el déu de la medicina per als grecs –els deu sonar més el dels romans, Esculapi–. Però ens quedarem amb el grec, més que res perquè a Empúries es va localitzar el 1909 una imponent escultura seva. Aquest déu ja té qui li torni a posar música, si més no a Girona. I, tot s’ha de dir, de la manera més que apropiada, amb l’Orquestra del Col·legi de Metges de Girona (Omegi), sota la direcció del mestre –i oftalmòleg– Joan Tarrús, creada ara fa dos anys.
Anem fins al principi. Ens l’explica la doctora Maria Àngels Sieira, metgessa de família a l’EAP Can Gibert del Pla. La iniciativa va sorgir de les sinergies amb dos companys més: Anna Camós, oftalmòloga que toca la viola, i Carles de Mendoza, metge de família jubilat que toca la flauta. Ja tenim la primera pedra de la futura Omegi. “Nosaltres tres ens trobàvem dins el marc de la iniciativa Clàssica Amateur: gent que ens agrada la música i volem compartir-la”, i hi afegeix: “Tenen un mapa de músics que permet contactar amb altra gent. D’aquí va venir la idea de formar una orquestra de metges.” Sieira explica que es va posar en contacte amb l’Orquestra del Col·legi de Metges de Barcelona, però era difícil per horaris anar-hi a tocar. Era més engrescador, doncs, crear-ne una. Amb l’ajut de la doctora Carme Busquets, secretària de la junta del col·legi, es va tirar endavant. A partir d’aquí tot van ser facilitats. El president del col·legi, el doctor Josep Vilaplana, destaca: “És un orgull comptar amb una orquestra i, a més, de primer nivell.” Vilaplana explica que, d’alguna manera, la música té tradició dins el col·lectiu. De fet, i segons explica, el 2017 es va portar a l’Auditori de Girona l’orquestra mundial de metges. Dels tres professionals que ho van impulsar, ara ja han passat a ser més d’una vintena. Hi predominen, de fet, els instruments de corda –violins, violes i violoncels–, però també n’hi ha de vent –tuba, trompeta i flautes travesseres–, entre altres.
I com és un músic de l’orquestra? La doctora Cristina Samaniego toca el violoncel i n’és un exemple. Ella és la primera violoncel·lista, però no té cap estudi reglat. Va estar deu anys sense tocar, però d’alguna manera no ha parat. I poca broma amb el nivell. Amb dos MIR, metge de família, especialitzada en urgències i ara anestesista, es va introduir a la música després de la selectivitat, i des de llavors podem dir que no ha parat. Estudis amb en Jaume Cristau, al Casino Menestral de Figueres; després va anar amb l’Anna Comellas, amb la qual va aprofundir l’instrument, mentre seguia estudiant solfeig i els estudis de medicina. Ha tocat amb formacions amateurs. I ara l’Omegi és una nova oportunitat per continuar creixent com a músic.
“Volem créixer i afrontar reptes més importants”
Joan Tarrús, el director de l’Omegi, és metge oftalmòleg i músic. Va cursar estudis superiors de música al Conservatori Superior de Música Municipal de Barcelona i al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, i va assolir els graus de professor superior de composició i orquestració i professor superior de direcció d’orquestra.
