Societat

Societat

Mor Enric Torres Camprubí, setanta-cinc anys d’emprenedoria

Entre moltes altres, va ser el fundador de l’empresa de congelats Friman

L’empresari manresà Enric Torres Camprubí ha mort a l’edat de 97 anys. Darrere seu deixa una llarga trajectòria empresarial que ha donat feina a centenars de treballadors arreu de Catalunya.

Quan encara no era un adult ja feia d’aprenent a la botiga de queviures de la seva mare. Més tard va entrar com a comptable en una empresa tèxtil, però la va abandonar al cap de poc per incorporar-se, també com a comptable, a l’empresa que el seu pare acabava de comprar, la Manresana, un magatzem de gra que venia cereals, fertilitzants i pinsos pel bestiar. Quan el pare va morir prematurament, ell i el seu germà, Josep M., se’n van fer càrrec.

Durant els anys seixanta i setanta, Torres no va parar d’obrir nous negocis. L’any 1968, juntament amb Joan Pla i Ramon Codina va crear l’empresa Friman, dedicada a la venda de congelats. Friman, que ja fa cinquanta-sis anys que està en actiu i dona feina a unes dues-centes persones, va començar amb dos càmeres de congelació i una petita furgoneta isotèrmica que servia per anar a comprar als majoristes de Barcelona i més tard distribuir per les botigues de Manresa. En poc temps el negoci va reeixir. Van ampliar la plantilla de treballadors i van construir un nou magatzem. L’empresa va obrir una primera delegació a Granollers, que va incloure la zona nord de Barcelona, Vic i part de la província de Girona, i una segona a Tarragona. Mentre Fiman no parava de créixer, el mateix grup de socis va emprendre nous negocis, que actualment ja no estan actius. Algun d’aquests van ser la fàbrica de pinsos Piensos Bages; l’empresa dedicada a l’avicultura i cria de porcs Granjas Sala i Comercial Avícola Sala; o el negoci de la fruita Fruteria del Bages. L’any 1972 van associar-se amb Comercial Puigdellívol i d’altres empreses i arran d’aquesta agrupació va néixer Mercabages.

Fora dels tres socis, el 1978 va crear un supermercat anomenat Supeco (Supermercat Econòmics) en uns terrenys de la seva propietat en el polígon industrial de Sant Fruitós de Bages. El local estava destinat a la venda d’una extensa gamma de productes alimentaris: fruiteria, fleca, peixateria, productes carnis i làctics, entre d’altres. Aviat aquest nou negoci va començar a rutllar i va obrir quatre nous establiments de mida reduïda: Sant Vicenç de Castellet, Castellterçol, Bagà i Puig-Reig; i cinc de dimensions superiors: Manresa, Berga, Puig-Reig, Sant Andreu de la Barca, i l’Ametlla del Vallès. Després de donar uns resultats magnífics, l’any 1996 es va vendre tota la cadena de supermercats.

La seva trajectòria professional va finalitzar a finals del 2013 per centrar-se a superar diversos problemes de salut.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Girona

La protesta veïnal pel parc Vilamitjana arriba fins a les portes de l’Ajuntament

Girona
societat

El 40% dels pisos de Barcelona anunciats a portals immobiliaris són per a lloguer de temporada, segons l’OHB

Barcelona
Societat

Territori construirà una cinquantena de pisos de lloguer assequible a Tàrrega

Barcelona
Societat

Mor Enric Torres Camprubí, setanta-cinc anys d’emprenedoria

Renfe establirà 600 trajectes de bus al dia entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders com a transport alternatiu al tren

Barcelona
Societat

Creix la preocupació per l’accés a l’habitatge i la massificació turística a Barcelona

Barcelona
societat

Sindicats de Mossos reclamen l’ampliació “urgent” de la comissaria de les Borges Blanques

Barcelona
societat

Badalona Acull lliura més de 2.000 firmes a l’Ajuntament per exigir un alberg després del tancament de Can Bofí Vell

Barcelona
URBANISME

La transformació del Carrilet projecta un mercat més obert, habitatge i nous serveis

Reus