Societat

Societat

Estirant el fil del riu Ripoll

El Consell Comarcal del Vallès Occidental impulsa el projecte turístic ‘El riu, teixint fils de vida’ amb fons europeus

La proposta vol connectar l’entorn natural i el patrimoni industrial dels sis municipis per on transcorre

Tot i que la història del Vallès Occi­den­tal està estre­ta­ment lli­gada al riu Ripoll, durant anys els valle­sans van viure-hi d’esquena. En l’actu­a­li­tat, però, està immers en un con­tinu procés de recu­pe­ració i ober­tura a la ciu­ta­da­nia. Només cal apro­par-s’hi per veure com molta gent se l’ha fet seu, sobre­tot per pas­se­jar o prac­ti­car algun esport. Una de les pro­pos­tes que apos­ten per l’impuls de l’espai és El riu, tei­xint fils de vida, un pro­jecte turístic del Con­sell Comar­cal per con­nec­tar l’entorn natu­ral i els seus camins amb el pas­sat indus­trial de la comarca, sobre­tot la part tèxtil. I és que com argu­menta Eva Chica, la tècnica que hi ha al cap­da­vant, “el riu és vida”. El Ripoll passa per sis muni­ci­pis –neix a la serra de Gra­nera, a Sant Llo­renç Savall, trans­corre per Cas­te­llar del Vallès, Saba­dell, Bar­berà del Vallès, Ripo­llet i Mont­cada i Rei­xac– i per­met con­nec­tar el Parc Natu­ral de Llo­renç del Munt i l’Obac i el Parc Natu­ral de Coll­se­rola. Amb aquest pro­jecte es vol reha­bi­li­tar el camí del riu, per donar-hi con­tinuïtat i que sigui fàcil­ment tran­si­ta­ble i esti­gui ben senya­lit­zat perquè sigui el fil que uneixi el patri­moni indus­trial i moder­nista del ter­ri­tori. Es tracta d’una via que porta des de les fonts del riu Ripoll fins al parc flu­vial del Besòs. Es pretén que no sigui només un espai espor­tiu o lúdic sinó que també “ajudi els visi­tants a ser cons­ci­ents del patri­moni, cul­tura i història”, explica Chica. Es farà faci­li­tant dife­rent infor­mació al llarg del recor­re­gut. Es tre­ba­lla, doncs, en paral·lel amb dues ves­sants: l’entorn natu­ral i patri­moni. Actu­al­ment ja dis­posa de l’avant­pro­jecte que recull les actu­a­ci­ons de millora i ade­quació del camí flu­vial i es tre­ba­lla en la redacció del pro­jecte exe­cu­tiu. Pel que fa a la ves­sant més de natura, la pro­posta engloba uns 40 quilòmetres de camins i sen­ders flu­vi­als, que majo­ritària­ment ja exis­tei­xen però que es volen ade­quar per a l’ús sen­de­rista i ciclista per per­me­tre la recu­pe­ració del camí del riu Ripoll per a l’ús turístic. Només hi ha una excepció pel que fa a les bici­cle­tes ja que el recor­re­gut dins del parc de Sant Llo­renç no admet uti­lit­zar-les al cos­tat del riu per les res­tric­ci­ons de l’espai natu­ral. A més, hi ha molts des­ni­vells. La resta del recor­re­gut és d’ús com­par­tit. El pro­jecte inclou, per exem­ple, la millora de la con­nexió en un tram entre Sant Llo­renç Savall i Cas­te­llar del Vallès. També, a la part de Bar­berà del Vallès, s’està estu­di­ant fer un gual ja que ara el camí es pot fer però s’ha d’acce­dir a la car­re­tera i pas­sar un pont amb vehi­cles. “És un punt perillós. Vam pre­sen­tar la idea a l’ACA i vam veure posi­tiva la millora”, hi afe­geix Chica. En gene­ral, es volen millo­rar zones que esti­guin dete­ri­o­ra­des o que pre­sen­tin algun pro­blema de segu­re­tat. Pel que fa a la senya­lit­zació, a través d’un ajut de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, es farà el pro­jecte perquè sigui homogènia a tot el recor­re­gut.

Pel que fa al patri­moni, la pro­posta per­metrà conèixer a través d’una apli­cació tota la infor­mació rela­tiva a l’entorn natu­ral en relació amb la cul­tura. A més, inclou la visita vir­tual de sis ele­ments patri­mo­ni­als indus­tri­als, un per cada muni­cipi. Es podrà fer un tour 360 per veure com és l’edi­fici, que en alguns casos no es pot visi­tar, a més d’una com­pa­ració de com era i com és. La parada es podrà fer al Molí d’Agell, de Sant Llo­renç Savall; la Torre del Pont, de Cas­te­llar del Vallès; el Molí d’en Mor­nau de Saba­dell; el Molí Ver­mell de Bar­berà del Vallès; el Molí d’en Rata de Ripo­llet, i la Casa de les Aigües de Mont­cada i Rei­xac. En el recor­re­gut, s’uti­lit­zarà infor­mació digi­tal i codis QR perquè l’usu­ari pugui acce­dir als con­tin­guts vin­cu­lats.

El Con­sell Comar­cal del Vallès Occi­den­tal dis­posa d’1,5 mili­ons d’euros dels fons Next Gene­ra­tion, obtin­guts l’any 2022 en el marc del pla de sos­te­ni­bi­li­tat turística a des­ti­nació, per tirar enda­vant el pro­jecte, que hau­ria de ser una rea­li­tat l’any 2026. Segons explica Chica, el maig del 2023 van començar a desen­vo­lu­par la pro­posta amb reu­ni­ons amb els sis ajun­ta­ments impli­cats, l’Agència Cata­lana de l’Aigua, el Parc Natu­ral de Sant Llo­renç del Munt i l’Obac i el Con­sorci Besòs-Tor­dera. Asse­gura que s’ha fet “molta feina” per expli­car el pro­jecte i anar con­sen­su­ant i coor­di­nant els dife­rents pas­sos i acci­ons. “S’ha par­lat amb tot­hom, s’ha hagut d’acon­se­guir el seu vis­ti­plau”, afirma. Deixa clar que la idea “ha encai­xat bé” tant amb els ajun­ta­ments com amb els ens.

Amb aquest pro­jecte s’inten­tarà que no només l’uti­lit­zin els valle­sans sinó que també arribi gent d’altres punts del país. En gene­ral, el turisme més habi­tual del Vallès Occi­den­tal és de “pro­xi­mi­tat”, són de la mateixa comarca o d’altres de pro­pe­res. Un exem­ple són els ciclis­tes que usen els camins i després fan ús de l’hos­ta­le­ria. “Volem que sigui un pro­ducte iden­ti­tari”, diu. I hi afe­geix: “La idea és dina­mit­zar els muni­ci­pis a través del pro­jecte amb la posada en valor del patri­moni, perquè també es cone­gui més la cul­tura i d’on venim.” Tot i que no es coneix el Vallès com una des­ti­nació del turisme tra­di­ci­o­nal de mas­ses, la comarca cada any rep visi­tants en esde­ve­ni­ments rela­ci­o­nats amb nego­cis i la pràctica espor­tiva.

Exemples de la riquesa patrimonial
Els sis punts patrimonials escollits són diversos. Així, per exemple, la Casa de les Aigües de Montcada és una extensió del Museu Municipal de la ciutat vallesana que es pot visitar. És un dels principals elements del patrimoni de l’aigua de la ciutat. El Molí d’en Rata és un antic molí fariner hidràulic rehabilitat l’any 2005 a Ripollet. Hi ha un centre d’interpretació. En canvi, el Molí d’en Mornau de Sabadell i el Molí Vermell, grans construccions properes al riu, ara estan en desús i han experimentat un procés de deteriorament visible des de l’exterior de les construccions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.