La millor ruta per al metge rural

A escala mundial es calcula que més de la meitat de la població viu en ciutats, considerant aquestes els nuclis de més de 10.000 habitants, segons dades recents de les Nacions Unides. A Catalunya l’escala del que es considera urbà és molt menor i es qualifiquen com a municipis rurals aquells que estan per sota dels 2.000 habitants. Amb aquest barem, és evident que el país té una població molt concentrada en nuclis urbans. De fet, tres quartes parts dels ciutadans viuen en el 15% del territori, mentre que el quart restant n’ocupa el 85%. Aquesta dada constata que tenim un repartiment demogràfic descompensat i que comporta desigualtats importants i problemes de serveis.

En el món urbà es parla des de fa una dècada de la ciutat “dels quinze minuts”, en la qual tothom pugui tenir cobertes les seves necessitats –comprar, anar al metge, l’oci...– en desplaçaments d’un quart d’hora caminant o en bicicleta. Ara aquesta idea també s’escampa per l’àmbit rural, i la ciutat dels quinze minuts caminant es converteix en “ territoris de 45 minuts”. És a dir, zones on en 45 minuts a peu o en bicicleta els habitants puguin accedir a tot el que és necessari per a una bona qualitat de vida. “S’estima que el 9% dels municipis rurals no compleixen amb la regla dels 45 minuts”, assenyala Cristian Castillo Gutiérrez, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del grup de recerca Sustainability, Management and Transport (Sumat).

Per aproximar a la població rural un servei bàsic com és el de l’assistència sanitària d’atenció primària, Castillo ha liderat una recerca —amb investigadors de la UOC, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat Politècnica de València (UPV)— que utilitza algoritmes per crear rutes eficients per a vehicles d’assistència mèdica. “D’aquesta manera, la població d’aquestes àrees, majoritàriament envellida i amb poc accés a transport públic, no s’ha de desplaçar fins a un centre mèdic”, explica el professor de la UOC.

En concret, l’estudi utilitza algoritmes d’encaminament, que són els encarregats de dissenyar les rutes més eficients segons paràmetres com ara les prioritats, els temps de visita i la distància dels desplaçaments. Els algoritmes creats són escalables i personalitzables. En el seu desenvolupament i en les proves computacionals posteriors hi han participat els investigadors Ángel A. Juan, catedràtic i investigador del Centre de Recerca en Gestió i Enginyeria de Producció (CIGIP) al campus d’Alcoi de la UPV, i Javier Panadero, professor titular del Departament d’Arquitectura de Computadors i Sistemes Operatius de la UAB. Tots dos coordinen el grup de recerca interuniversitari ICSO, així com la xarxa que desenvolupa recerca relacionada amb el transport i la intel·ligència artificial.

Segons explica Ángel A. Juan, “els algorismes intel·ligents que desenvolupa el nostre grup de recerca són capaços de resoldre problemes d’optimització complexos, com els de trobar les millors rutes per a vehicles o, com és el cas d’aquest projecte concret, contribuir a traçar aquestes rutes perquè totes les zones rurals puguin tenir accés a assistència sanitària”. Així, les eines d’intel·ligència artificial permeten millorar l’accés a l’assistència sanitària gràcies a una tasca que, segons afegeix Javier Panadero,“ ha permès estendre i enfortir la col·laboració estreta entre les tres universitats participants, obrint la porta a continuar investigant en aquesta línia per continuar oferint eines que facilitin la vida a les persones que viuen en zones rurals”.

El treball, els resultats del qual han estat publicats en obert a la revista científica Socio-Economic Planning Sciences, consta d’una simulació d’encaminament en una província rural. Es tracta d’una simulació duta a terme a Segòvia, província espanyola on l’11,8 % dels municipis estan situats a més de 45 minuts a peu d’un centre d’atenció primària. “És una simulació perfectament traslladable a qualsevol altra part de l’Estat”, afirma Castillo, que és expert en sistemes integrals de gestió, operacions i logística. En aquest sentit, el professor de la UOC indica que posen “els coneixements de l’estudi a disposició de les administracions públiques que els vulguin aplicar”.

El despoblament d’aquests entorns rurals en comparació amb les grans concentracions de població en el món urbà ajuda a entendre les enormes dificultats de la població rural per accedir en igualtat de condicions a tots els recursos públics i serveis necessaris per garantir la qualitat de vida.