la crònica
Retorn al Louvre de la cultura popular
Passejar-se per la Fira Fan, i ho destacarem, és sempre una experiència molt i molt personal
Fira Fan, la fira del col·leccionista de Platja d’Aro, és un punt de pelegrinatge estival imprescindible. Representa la possibilitat, sense passar per Girona o Barcelona, de gaudir amb elements de marxandatge associats a la cultura popular. Ja saben: cinema, televisió, còmic, manga i anime, entre d’altres. La llista és immensa; és igual si és Iron Man, Arale Norimaki o Conan, tots ells formen part d’un meravellós procés de creació. Ahir, doncs, el Palau d’Esports i Congressos es va convertir durant tot el dia en un temple del col·leccionisme. Allò que alguns diuen que és “cosa de freakies”, és a dir, i parin atenció, persones o coses estranyes o extravagants. Ho deixem aquí, perquè en aquest punt ja m’emprenyo.
Feia temps que no m’hi acostava. De fet, la darrera vegada va ser fa set anys. En vaig fer una crònica per al diari amb el títol “Un Louvre per a la cultura popular”. Dels primers expositors, que només ocupaven la part del passadís de dalt, que volta la pista, ja s’ha arribat a la seixantena. Ara en aquest espai hi ha els joves artistes, amb les seves obres, que volen fer-se lloc i, també, els artesans. Àlex Boix, de l’entitat Arocinema, organitzadora de la fira, es mostra satisfet del recorregut que s’ha fet per arribar fins aquí, dotze anys després: “No va ser fàcil convèncer els responsables municipals. Però al final van veure que aquests elements populars són cultura i, a més, un atractiu per a moltes persones”, destaca. I, també, promoció per al municipi, hi afegim. Passejar-se per la Fira Fan, i ho destacarem, és sempre una experiència personal. Em diran que com tot. Però aquí és especial. A banda de l’afinitat pels diferents gèneres, com per exemple el còmic, hi té a veure l’època que ens ha tocat viure i l’evolució que hem tingut i que ens ha marcat el nostre ADN cultural. Per exemple, trobar-nos còmics de Conan, Namor i Els Quatre Fantàstics, però d’edicions Vértice, és fer un viatge en el temps. Vértice, quins records... Veuen el que deia de l’experiència? Vértice editava còmics en blanc i negre de DC i Marvel. Gairebé dues dècades fent-ho amb un marcat menyspreu per l’obra original, remuntant i reescrivint les historietes, amb un resultat caòtic i sense el coneixement dels autors. Però, quines portades! Enrich, Borrell, Florencio Clavé i Rafael López Espí, per citar-ne alguns. Molt buscats. Encara vaig al darrere dels de Vértice per completar La tomba de Dràcula de Marvel, una monumental obra dibuixada per Gene Colan i amb el guió del mestre Marv Wolfman. No hi ha Dràcula millor i, a més, inspirat en el rostre de Jack Palance –per cert, el 1974, l’actor el va interpretar en un film per a la televisió dirigit per Dan Curtis–. N’hi havia més: Cómics Forum, editat per Planeta DeAgostini, un projecte que va liderar Antonio Martín Martínez, i la revista Totem (1977-1994), editada per Nueva Frontera, amb treballs de Richard Corben, Dan O’Bannon, Víctor Mora, Milo Manara, Moebius i una llarga llista.
El marxandatge és, segurament, la punta de llança d’aquest particular univers. Dibuixos, figures –hi vaig veure un Gorgonita de Petits soldats (Joe Dant, 1998); no era de gaire qualitat, també és veritat, però va ser tot un descobriment–. També s’hi podien veure moltes figures Funko Pop. I, finalment, i com a cirera del pastís, la participació de l’entitat palamosina Tecnofan, amb els seus ordinadors d’altres èpoques, màquines arcade. Irresistible veure una Sega Mega Drive II totalment operativa. Conferències i xerrades amb professionals del còmic van arrodonir-ho. Ara toca esperar la pròxima edició de la Quina Freak, per Cap d’Any, una altra iniciativa d’Arocinema.
