De la filatura a les aules

Aprofitar el patrimoni i donar-hi vida és una manera de preservar la memòria. Aquesta idea la tenen molt clara a Sabadell, ciutat plena d’edificis i elements patrimonials que recorden el passat tèxtil de la cocapital vallesana i que en molts casos han estat reconvertits i tenen una segona vida. “El patrimoni s’ha de poder revitalitzar. La millor manera que es conservi és que tingui un ús, que s’ompli de contingut i que, d’aquesta manera, sempre hi hagi algú que estigui vetllant per mantenir-lo”, afirma el director del Museu d’Història de Sabadell, Joan Comasòlivas. L’Artèxtil, la icònica fàbrica que es va tancar l’any 2007, s’afegirà a la llista d’espais rehabilitats després d’un camí no exempt de traves. Després de la presentació del projecte aquest estiu, s’inicia la darrera fase per a la transformació. Propietat municipal des de l’any 2018, quan la va adquirir per 2,3 milions, i bé cultural d’interès local, serà reformada a partir del 2026 per donar cabuda al nou Campus Urbà de Ciències de la Vida i de la Salut de la UAB el curs 2027/28. En un primer moment, hi haurà el grau d’infermeria i, més endavant, el de medicina. La UAB va ampliar el d’infermeria el curs 2022/23 amb 150 places noves, 75 de les quals estan destinades a seguir els estudis a la Unitat Docent Parc Taulí. A més de les aules, el projecte campus preveu espais destinats a la recerca i a viver d’empreses, i també una zona pensada per a la relació amb el barri i un possible espai de restauració. Amb aquest edifici, Sabadell es convertirà en el segon campus de la UAB, segons el rector, Javier Lafuente. Es posa en marxa gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autònoma, el Parc Taulí –situat a uns minuts de l’antiga fàbrica, a la mateixa Gran Via– i la Fundació Fundit-Esdi. El novembre del 2022, el consistori ja va fer els primers passos per fer possible la rehabilitació. El ple va aprovar la cessió del dret de superfície de l’antiga fàbrica a favor de la UAB i per un període de 50 anys, per implementar-hi les activitats comunes de la universitat pública. A més, va decidir aportar quatre milions d’euros, dels 5,7 que es requereixen per tirar endavant el nou espai. Els 1,7 restants aniran a càrrec de la UAB.

De moment, les obres que s’han pogut veure a l’entorn de l’antiga fàbrica han estat per dos motius: l’asfaltatge de la cruïlla de Gran Via amb el carrer Quevedo per millorar l’espai públic i la mobilitat de l’accés principal a l’antiga fàbrica i els treballs per construir-hi pisos a la part del conjunt fabril que no s’havia protegit. Segons el calendari anunciat, les obres de rehabilitació començaran durant el primer semestre del 2026 i s’espera que estiguin enllestides l’any 2027. El projecte que tirarà endavant és el de l’UTE Tomàs Morató & Vivas Arquitectos Barcelona. Es van presentar al concurs d’idees un total de 28 projectes, però el jurat va apostar pel que considera una proposta funcional i de qualitat que encaixa amb l’entorn i prioritza aspectes relacionats amb la sostenibilitat i l’eficiència energètica. A més, com que es tracta d’un espai protegit, ha de tenir en compte aspectes per a la preservació del conjunt patrimonial, construït en diversos moments de la dècada dels quaranta del segle XX, promogut per l’empresari Josep Garcia-Planas, i pensat i executat per l’arquitecte Santiago Casulleras. És un exemple d’arquitectura racionalista de grans dimensions que donava cabuda a tot el procés de manufactura tèxtil. Un dels elements que destaquen del conjunt és la xemeneia de base quadrada i cos octogonal projectada per Arnau Izard i coronada amb el disseny del mateix Casulleras. És la més alta de la ciutat. Segons el projecte, dels 7.625 metres quadrats de superfície, 2.787 es destinaran a la unitat docent. El programa formatiu se situarà a la nau principal, mentre que el viver d’empreses i la recerca aniran a la torre annexa. Hi haurà una gran plaça interior. Pel que fa a les mesures d’eficiència i estalvi energètics, destaca la reutilització de tants elements de l’edifici com es pugui, com l’estructura o els murs ceràmics, i s’hi instal·laran panells fotovoltaics d’alt rendiment.

La història de l’Artèxtil està lligada al passat tèxtil recent de Sabadell. Coneguda popularment com a Cal Garcia, fent referència al seu propietari, es va convertir en una de les empreses llaneres més importants de l’Estat. L’empremta deixada per Garcia-Planas a la ciutat va més enllà de la fàbrica, ja que va ser el promotor de l’actual barri de Nostra Llar. Coneguda a la ciutat com “les cases de Cal Garcia”, es tracta d’una zona residencial inaugurada l’any 1955, amb 334 habitatges unifamiliars, dues escoles, un complex esportiu, diversos espais amb jardins i una església parroquial, ideat pel mateix arquitecte del conjunt fabril perquè acollís els treballadors de l’Artèxtil en ple creixement de Sabadell.