Denuncien les dificultats que tenen les persones amb discapacitat per accedir a un habitatge

Mifas denuncia les “moltes dificultats” que tenen les persones amb discapacitats a les comarques gironines de poder accedir a un habitatge, segons informa l’Acn. Des de l’entitat assenyalen que han de fer les coses “al revés que la resta de la ciutadania”. “Primer hem de mirar quins pisos hi ha disponibles, comprovar que estan adaptats o que es puguin fer reformes, després si la zona és accessible i al final mirem si ho podem pagar”, assenyala el director general del Grup Mifas, Albert Carbonell. Tot plegat fa que hi hagi un parc “molt limitat” per a aquest col·lectiu, ja que en la majoria de casos només poden optar a pisos nous o seminous. En el cas del lloguer encara es fa més difícil, perquè molts propietaris no permeten fer reformes al pis per adaptar-lo.

L’Artur Altabàs és president de Mifas a Girona. Fa poc que s’ha comprat un pis, tot i que ha estat més d’un any per trobar-lo. Ell ha tingut sort perquè es pot permetre l’habitatge que finalment ha adquirit, però moltes persones amb mobilitat reduïda acaben desistint perquè “no troben res” que s’adapti al que necessiten. El director general de Mifas a Girona, Albert Carbonell, lamenta que, si ja és complicat l’accés a l’habitatge per la població en general, a les persones que tenen alguna discapacitat física se’ls complica “molt més”.

Carbonell explica que el procés per trobar un lloc nou on viure per a les persones amb mobilitat reduïda és “al revés” de la resta”. En aquest sentit, argumenta que l’última cosa que miren és el preu, quan habitualment això és el primer que es valora.

Carbonell remarca que el primer que tenen en compte és que l’edifici estigui adaptat amb rampes d’accés o ascensor amb obertura lateral, entre d’altres aspectes. És en aquest punt, explica Carbonell, on es produeix el primer cribratge, ja que només els edificis d’obra nova i els seminous solen estar en condicions per a persones amb mobilitat reduïda.

Això, d’entrada, elimina moltes opcions per aquest col·lectiu. Per això reclamen que hi hagi una rehabilitació del parc, per tal que tinguin accés a més pisos i no només als més nous, que “solen ser els més cars”. Una altra possibilitat és la d’arribar a acords amb els ajuntaments per tal d’habilitar locals comercials a peu de carrer que estiguin tancats com a habitatges de lloguer. Una opció que s’ha valorat en consistoris grans com Girona.

En cas que l’edifici estigui adaptat, cal que el barri on s’ubica també tingui les facilitats necessàries perquè les persones que van amb cadira de rodes es puguin moure amb comoditat. Això vol dir que no hi hagi barreres arquitectòniques que impedeixin el pas o que compti amb parades de bus relativament properes per poder-se desplaçar d’un lloc a altre sense inconvenients.

“El que mirem al final de tot, és si es pot pagar o no i moltes vegades et trobes que només pots optar a pisos molt cars i molta gent acaba per no poder comprar”, lamenta el director general de Mifas.