L’esperit del 92, vigent al Poblenou
El barri fa dècades que lluita per aturar la gentrificació i defensar l’accés a l’habitatge
Una plataforma de nova creació recupera el manifest que es va fer durant les olimpíades contra l’especulació
El pròxim dia 17 de setembre al Poblenou naixerà una nova iniciativa veïnal –una altra de les moltes que ja existeixen– que té com a objectiu principal crear una coordinadora per l’habitatge, una plataforma transversal que surt de la necessitat, segons els seus creadors, de mantenir viva la lluita contra l’especulació i, sobretot, la gentrificació que pateix el barri. En un moment polític en el qual tothom reivindica la Barcelona de les olimpíades pel que van representar per a l’impuls urbanístic i per a la imatge de la ciutat al món, al Poblenou també recuperen aquell esperit, però amb un missatge completament diferent.
La lluita per l’habitatge i contra l’especulació ja ve de lluny, al Poblenou, que té una història marcada per l’amenaça dels grans planejaments urbanístics. Ja a final del franquisme, l’oposició veïnal va aconseguir aturar el pla de Ribera. Així ho ha explicat a aquest diari un dels impulsors de la futura coordinadora, Joan Maria Soler: “Quan van arribar els plans de la Barcelona olímpica, nosaltres ja havíem lluitat i fet oposició al pla de Ribera, que va ser l’únic pla del franquisme que es va aconseguir revocar gràcies a la mobilització i a la presentació massiva d’al·legacions.”
Per això, quan va arribar el 92, els veïns van veure un paral·lelisme entre els nous plans i aquell que havien aconseguit aturar: “Ja vam veure a venir que hi havia un pla per canviar la qualificació de sòl industrial a sòl residencial. I anunciava uns habitatges d’alt nivell. Es parlava de la Copacabana de Barcelona. Es preveien plans urbanístics molt determinats a àrees industrials del Poblenou i no era gens clar que els veïns poguessin accedir a tots aquests habitatges.” Amb la promesa d’obrir la ciutat al mar, recorda Soler, es va privatitzar molt de sòl públic que deixava lliure la desaparició de la línia de tren de la costa, afavorint l’especulació per als nous solars. Més de vint entitats del barri, van signar el profètic manifest del 92 Volem seguir vivint al Poblenou, que, segons els seus mateixos redactors, continua plenament vigent.
En aquestes dècades la lluita al barri ha continuat i han estat nombroses les manifestacions i reivindicacions per intentar aturar l’onada urbanística. El 2004, la celebració del Fòrum de les Cultures, impulsat pel govern municipal de Joan Clos, també va implicar una revolució urbanística que no es va escapar de ser acusada de facilitar l’especulació. Aquell cop els veïns també van sortir al carrer per reclamar el dret de viure al seu barri sense haver de témer l’amenaça de ser-ne expulsats.
Després de totes les lluites, adverteix Soler, s’han anat confirmant els temors dels veïns, i el barri pateix actualment una pressió que porta els seus habitants a marxar-ne perquè és impossible accedir a un dels habitatges que han estat redissenyats per a un poder adquisitiu molt és alt.
És per aquest motiu que els impulsors de la nova iniciativa veïnal consideren essencial revifar l’eterna oposició a l’amenaça urbanística: “Volem crear una coordinadora pel dret a l’habitatge. Agafem l’esperit del manifest del 92 que ja deia que volem seguir vivint al Poblenou. Es un tema molt transversal. Volem fer pinya perquè hi ha temes en els que podem tenir una influència real.”
Vigilar que es compleixin els acords
A la reunió del dia 17 es posaran sobre la taula possibles estratègies a seguir per anar vigilant l’avenç dels canvis urbanístics, explica Soler: “És important que posem els peus a terra, amb una actitud exigent a l’administració. En aquests moments hi ha un pacte de l’Ajuntament amb la Generalitat per crear habitatge públic. Concretament l’ultima modificació del pla 22@ preveu mes de 7.700 habitatge públic al Poblenou. No volem que això es quedi només en declaracions. I per això és important mantenir una actitud vigilant i unitària.” Recorda que el problema de l’habitatge a la zona té moltes arestes, entre les quals hi ha els habitatges en projecte, els desnonaments, els pisos turístics i la presència de nòmades digitals.
La pressió impossible dels pisos turístics i l’amenaça dels nòmades digitals
Als anys seixanta, quan la lluita veïnal del Poblenou va començar a pressionar per frenar l’especulació, s’albiraven moltes amenaces. Però en aquell moment no se sabia que n’arribarien de noves que provocarien encara més danys en la possibilitat de viure al barri. Ja en aquest segle, el turisme massificat ha portat la revolució dels pisos turístics; i el teletreball ha fet aterrar els anomenats nòmades digitals. Aquesta nova realitat està considerada a la vegada un moviment que ha creat un nou tipus de vida, i també un procés socieconòmic i laboral del segle XXI que ha forçat noves realitats pel que fa a l’habitatge. Fugint de grans zones d’oficines arreu del món, molts dels també anomenats working nomads busquen ara barris amb encant o amb una vida social determinada. Això comporta automàticament un augment del preu dels pisos de lloguer i canvis en els negocis, que s’obren pensant més en els nous habitants que en els veïns autòctons.
