Manlleu canvia la caserna de la Guàrdia Civil per habitatge públic

Els treballs per enderrocar l’antiga caserna de la Guàrdia Civil de Manlleu ja han començat, i abans d’acabar l’any, els 1.350 metres quadrats de la finca estaran a punt perquè s’hi aixequin habitatges. Arribar fins aquí no ha estat un camí fàcil, després d’anys de litigis entre l’Ajuntament i el Ministeri de l’Interior, que finalment es van repartir la finca en dues parts.

L’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, ha posat en valor la rapidesa amb què s’estan executant els treballs perquè un edifici “abandonat i en molt mal estat” finalment hagi anat a terra, recull l’ACN. La idea del consistori, quan s’aconsegueixi el finançament necessari, és projectar-hi habitatge públic amb serveis comuns, a l’estil de les cooperatives d’habitatge.

Avui l’estructura ja era a terra i els camions anaven retirant la runa amb rapidesa. La demolició ha costat uns 204.000 euros, que ha assumit el Ministeri de l’Interior.

L’any 2000 la caserna va deixar de funcionar i el consistori va voler iniciar els tràmits per recuperar-ne la titularitat. Durant aquests anys es va arribar a xifrar en més de mig milió d’euros que Manlleu havia de pagar al Ministeri de l’Interior, el propietari de la finca, després d’una cessió anterior del mateix consistori els anys 70.

Finalment es va acordar el repartiment de la finca entre el Ministeri de l’Interior i l’Ajuntament, de manera que l’òrgan estatal se’n va quedar uns 740 metres quadrats i el consistori poc més de 610.

Mentre que el govern local ja té clar a què dedicarà la seva part del solar, el Ministeri de l’Interior encara no s’ha definit. En aquest sentit, la regidora d’Urbanisme de Manlleu, Marta Moreta, ha explicat que la seva intenció és que tota la finca s’acabi destinant a habitatge públic.

És per aquesta raó que el consistori ha iniciat converses amb el Ministeri de l’Interior perquè cedeixi el solar al Ministeri de Defensa, ja que és qui disposa de programes per facilitar la construcció d’habitatge que ajudarien a reduir els costos d’edificació. Tot i que Manlleu vulgui que el govern estatal també se sumi a la construcció d’habitatge públic, és cert que el pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) no ho especifica i, per tant, el ministeri podria oferir els pisos al mercat lliure. Independentment de si aquesta via tira endavant, el consistori intentarà accedir a finançament de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.

Un cop acabat l’enderroc, Moreta ha explicat que el proper pas serà escripturar els terrenys perquè hi constin els legítims propietaris.

De la seva banda, l’alcalde ha assenyalat que el projecte que s’acabi definint tindrà en compte l’opinió dels veïns, que ja li han mostrat la seva preocupació per l’evolució del projecte i com pot afectar això al barri.