Societat

Monstres a la Costa Brava!

La platja de sa Conca, a s’Agaró, va ser el marc del rodatge d’escenes de dos films clàssics i joies absolutes del cinema fantàstic

‘Simbad i la princesa’ i ’L’ illa misteriosa’ són dos exemples de l’art del gran mestre dels efectes especials Ray Harryhausen

Uns monstres a la platja de sa Conca, a Castell i Platja d’Aro? Sí i no. No estem parlant d’una llegenda, com la del drac de l’estany de Banyoles. D’aquest no en tenim imatges en moviment. Dels de sa Conca, sí. Són un gegant, el ciclop Polifem, amb només un ull i cames de sàtir, i un drac. Cap dels dos va trepitjar la platja en realitat, però els podem veure al film Simbad i la princesa (Natha Juran, 1959). Uns anys després, el 1961, el mateix equip nord-americà hi va rodar escenes d’un altre clàssic del fantàstic, L’illa misteriosa (Cy Endfield, 1963). I tot gràcies a la màgia d’un cinema, ara ja llunyà, que aconseguia impressionants efectes sense comptar amb les extraordinàries tecnologies digitals actuals. Dues bestioles, de poc més de 18 cm d’altura, animades fotograma a fotograma, que a la pantalla es veuen gegantines. Avui ja no desperten el sentit de la meravella, perquè formen part d’un món artesà, ja pràcticament desaparegut.

S’ha escrit molt sobre els rodatges a la Costa Brava i, en aquest sentit, Platja d’Aro també ha servit de plató a cel obert –una exposició, aquest passat estiu, comissionada pel Pep Prieto, en va ser un bon exemple–. El punt de partida, i segons l’historiador local Pere Barreda, cal buscar-lo en el film Pandora i l’holandès errant (André Previn, 1951), que va descobrir Tossa de Mar al món i va ajudar a mitificar i vendre un paisatge salvatge, anterior al turisme de masses i les seves posteriors conseqüències.

Clàssics del cinema fantàstic

La gràcia és que, dins aquests rodatges, sa Conca va ser el plató de dues peces clàssiques del fantàstic. Ens centrarem en una. Imagineu-vos aquesta icònica platja l’any 1957. Estem parlant d’ara fa seixanta-set anys. Els pocs veïns, majoritàriament de Sant Feliu de Guíxols, observaven un grup d’actors fugint i lluitant contra coses que no es veien, com recull el ja desaparegut cinèfil Lluís Molinas en el seu treball La Costa Brava, un plató per al cinema. Simbad es va rodar, a més, a Madrid, al port de Barcelona, Granada i Mallorca. Aquests films de fantasia, que formen part de la història del cinema, tenien com a director d’orquestra el mestre dels efectes especials i virtuós de l’stop motion (animació fotograma a fotograma), Ray Harryhausen. No es pot valorar el fantàstic sense ell i les seves produccions. L’etapa de Harryhausen és la de la meravella, un període irrepetible que, en bona part, forma part de l’imaginari de tota una generació. Van ser films que van fascinar i que, al seu moment, comptaven amb uns efectes especials extraordinaris, avui totalment enterrats amb la versemblança dels digitals. El més curiós de tot és que, i segons explica el mateix Harryhausen en les seves memòries, van escollir per al rol de Simbad l’actor Kerwin Matthew perquè “tenia talent per fingir que mirava al buit”. De fet, no ha canviat tant tot amb el digital i les pantalles verdes. Altres films s’han rodat a la Costa Brava, però aquests són història. I, en aquest sentit, a sa Conca, desconegut per molts, i ara que estan de moda les rutes turístiques dels rodatges, amaga un secret que ens porta directament a la meravella del cinema que cal recordar i potenciar.

El llegat de Lluís Molinas
No seria just parlar de rodatges a la Costa Brava sense fer un sentit record a Lluís Molinas. Aquest antiquari, per definir-lo d’alguna manera, era per damunt de tot un cinèfil. No hi havia rodatge on no tragués el nas. Si encara fos aquí ens parlaria de com va auxiliar el fill de Kirk Douglas, que havia caigut mentre el seu pare no hi era, i com l’actor li ho va agrair. No era un estudiós, en el sentit de rigorositat, però ens ha deixat voluntarioses perles com La Costa Brava, un plató per al cinema. En Lluís, més que estudiós del cinema, era un gran cinèfil i, per damunt de tot, un mitòman empedreït.
Pere Barreda Historiador local

“Tot va començar amb «Pandora i l’holandès errant»”

L’historiador local Pere Barreda ha rastrejat des de fa dècades la història del municipi i en coneix tots els racons. Per Barreda, la presència d’artistes de cinema i, fins i tot, de rodatges al municipi, és una conseqüència del film Pandora i l’holandès errant. Però més que descobrir s’Agaró, perquè ja era un punt apreciat per gran nombre de personalitats, el cinema es va combinar amb l’esclat del fenomen turístic i es va erigir en una eina de promoció global de la Costa Brava.

Tot té un començament
I a la Costa Brava, el que va marcar la pauta, el punt de partida, va ser el rodatge a Tossa de Pandora i l’holandès errant. No va ser un èxit, perquè tenia un rerefons intel·lectual, però amb el pas dels anys ha esdevingut un mite. El que va ser important van ser les estrelles que van desfilar per Tossa i s’Agaró: James Mason, Ava Gardner i Mario Cabré. I, molt especialment, l’afer entre Gardner i Cabré, que va provocar que vingués un Sinatra gelós. Aquesta és la base del mite de les pel·lícules i també toca a s’Agaró. Però si ens hi fixem no són les grans produccions que amb els anys s’hi han rodat, perquè el gros seria sèrie B.
I van venir els artistes
Aquest aspecte, opino, també s’ha mitificat una mica. Pensem que a la dècada dels anys cinquanta, s’Agaró ja tenia un sòlid prestigi. El rodatge de Pandora va posar al mapa Tossa, això és cert. De fet, es van donar dos factors: la combinació de Pandora amb l’eclosió del fenomen turístic que van fer que la promoció fos enorme.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.