Monstres a la Costa Brava!

Uns monstres a la platja de sa Conca, a Castell i Platja d’Aro? Sí i no. No estem parlant d’una llegenda, com la del drac de l’estany de Banyoles. D’aquest no en tenim imatges en moviment. Dels de sa Conca, sí. Són un gegant, el ciclop Polifem, amb només un ull i cames de sàtir, i un drac. Cap dels dos va trepitjar la platja en realitat, però els podem veure al film Simbad i la princesa (Natha Juran, 1959). Uns anys després, el 1961, el mateix equip nord-americà hi va rodar escenes d’un altre clàssic del fantàstic, L’illa misteriosa (Cy Endfield, 1963). I tot gràcies a la màgia d’un cinema, ara ja llunyà, que aconseguia impressionants efectes sense comptar amb les extraordinàries tecnologies digitals actuals. Dues bestioles, de poc més de 18 cm d’altura, animades fotograma a fotograma, que a la pantalla es veuen gegantines. Avui ja no desperten el sentit de la meravella, perquè formen part d’un món artesà, ja pràcticament desaparegut.

S’ha escrit molt sobre els rodatges a la Costa Brava i, en aquest sentit, Platja d’Aro també ha servit de plató a cel obert –una exposició, aquest passat estiu, comissionada pel Pep Prieto, en va ser un bon exemple–. El punt de partida, i segons l’historiador local Pere Barreda, cal buscar-lo en el film Pandora i l’holandès errant (André Previn, 1951), que va descobrir Tossa de Mar al món i va ajudar a mitificar i vendre un paisatge salvatge, anterior al turisme de masses i les seves posteriors conseqüències.

Clàssics del cinema fantàstic

La gràcia és que, dins aquests rodatges, sa Conca va ser el plató de dues peces clàssiques del fantàstic. Ens centrarem en una. Imagineu-vos aquesta icònica platja l’any 1957. Estem parlant d’ara fa seixanta-set anys. Els pocs veïns, majoritàriament de Sant Feliu de Guíxols, observaven un grup d’actors fugint i lluitant contra coses que no es veien, com recull el ja desaparegut cinèfil Lluís Molinas en el seu treball La Costa Brava, un plató per al cinema. Simbad es va rodar, a més, a Madrid, al port de Barcelona, Granada i Mallorca. Aquests films de fantasia, que formen part de la història del cinema, tenien com a director d’orquestra el mestre dels efectes especials i virtuós de l’stop motion (animació fotograma a fotograma), Ray Harryhausen. No es pot valorar el fantàstic sense ell i les seves produccions. L’etapa de Harryhausen és la de la meravella, un període irrepetible que, en bona part, forma part de l’imaginari de tota una generació. Van ser films que van fascinar i que, al seu moment, comptaven amb uns efectes especials extraordinaris, avui totalment enterrats amb la versemblança dels digitals. El més curiós de tot és que, i segons explica el mateix Harryhausen en les seves memòries, van escollir per al rol de Simbad l’actor Kerwin Matthew perquè “tenia talent per fingir que mirava al buit”. De fet, no ha canviat tant tot amb el digital i les pantalles verdes. Altres films s’han rodat a la Costa Brava, però aquests són història. I, en aquest sentit, a sa Conca, desconegut per molts, i ara que estan de moda les rutes turístiques dels rodatges, amaga un secret que ens porta directament a la meravella del cinema que cal recordar i potenciar.